El PDECat es prepara per afrontar el debat intern sobre el 21-D

"Cal pair una mica tot el que ha passat els últims dies perquè la gent s'adoni que ens hem de presentar". Amb aquestes paraules defineix un alt dirigent del PDECat la situació interna actual en relació a la participació en les eleccions forçades per Mariano Rajoy el 21 de desembre en base a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La formació nacionalista reuneix aquest dilluns el comitè nacional -òrgan deliberatiu, no executiu, format per una setantena de representants- i obrirà formalment el debat sobre la necessitat -o no- de participar als comicis. Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que, tot i ser una convocatòria que neix de la intervenció de l'autonomia, no es pot descartar participar-hi per "afiançar" el nou marc legal nascut de la declaració d'independència.

En aquest sentit, a les files del PDECat no va passar gens desapercebut l'article que signava el vicepresident Oriol Junqueras a les pàgines del diari El Punt Avui en les quals s'obria a "anar a les urnes" i alertava que caldria prendre decisions que podria ser "difícils d'entendre". El cap de setmana, en termes d'agenda pública governamental, ha estat relativament tranquil si s'exceptua la compareixença de Carles Puigdemont des de Girona en la qual va demanar "oposició democràtica" a l'article 155, una expressió que alguns van interpretar com la manera de dir que calia anar a les eleccions. Artur Mas, en una entrevista amb el periodista Antoni Bassas al diari Ara, va indicar que "no s'imaginava" uns comicis forçats per Espanya sense presència independentista.

Dirigents consultats assenyalen que cal "pair" tot el que ha passat els últims dies abans de veure clar com concórrer a les eleccions

Les eleccions catalanes han sobrevolat aquesta setmana totes les decisions que s'han pres a Catalunya en els últims dies. Dijous al matí, Puigdemont estava disposat a convocar-les, però no va obtenir garanties suficients del govern espanyol per aturar l'article 155, embridar el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ni per aconseguir que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -ja fa dues setmanes que dormen a la presó- sortissin de Soto del Real. L'anunci de comicis autonòmics als diputats de Junts pel Sí va generar moments d'enorme tensió ambiental, i l'executiva d'ERC va decidir que els consellers republicans abandonarien el Govern en cas que es concretés la convocatòria. Finalment, però, es va tirar endavant amb el full de ruta i l'endemà es va declarar la independència.

De moment, però, no s'han pres mesures concretes. Hi ha, segons diverses fonts governamentals, tot un plec de decrets llei preparats per tal de desplegar la llei de transitorietat jurídica, aprovada al Parlament el 7 de setembre amb la condició que entraria únicament en vigor en cas que el "sí" s'imposés en el referèndum de l'1-O. El Govern republicà es va reunir per primera vegada divendres a la tarda, i es va acordar "resistir" a l'aplicació del 155. Segons la legislació espanyola, cap dels membres de l'executiu ocupa ja formalment el seu càrrec. Han estat cessats, juntament amb 144 alts càrrecs -inclòs el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va acatar la decisió- i ara són els ministeris els qui asseguren controlar l'administració catalana des de Madrid.

Càsting electoral

A principis d'any, Puigdemont va deixar clar que no seria candidat del PDECat. La direcció nacional, encapçalada per Marta Pascal, ha volgut evitar que hi hagués debat públic sobre qui havia de liderar les sigles en les properes eleccions, però hi ha dos noms que ressalten per sobre de la resta. El primer és el de Santi Vila, que mai ha amagat el seu desig de ser candidat i que ja ha sondejat la possibilitat de crear una plataforma a l'estil d'Emmanuel Macron, president francès. El segon és el de Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat i que, des de divendres, ha assumit les competències d'Empresa i Coneixement que va deixar Vila en dimitir dijous a la nit un cop es va descartar la convocatòria d'eleccions.

Rull no s'ha pronunciat mai públicament sobre la possibilitat de ser candidat, però hi ha sectors del partit que el veurien amb bons ulls. Va ser coordinador general quan Oriol Pujol va dimitir definitivament i és apreciat per les bases de la formació. Sempre ha format part del corrent més desacomplexadament independentista del partit -en va liderar les joventuts durant els anys noranta, discrepant en alguna ocasió de Jordi Pujol- i des que és al Govern no ha qüestionat mai cap decisió de Puigdemont. "Som el Govern escollit per posar les urnes", assegurava fa mesos a NacióDigital.

El partit fa setmanes que treballa en el reglament de primàries per tirar candidat i l'11 de novembre té prevista una conferència ideològica

El partit fa setmanes que treballa en el reglament intern de cara a les primàries que haurien de triar candidat. Es tracta d'una responsabilitat que recau en el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, i que es desenvolupa amb discreció. El partit té prevista una conferència ideològica l'11 de novembre en la qual, ja abans de la convocatòria electoral forçada per Rajoy, es pretenia fixar les bases del futur programa electoral. Tampoc es descarta, segons fonts de la direcció, que la cita també serveixi per votar la incorporació de quatre membres a la cúpula del PDECat. Estan vacants des del mes de març, quan Albert Batet, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Elsa Artadi van plegar pel règim d'incompatibilitats.

El PDECat no ha viscut dies senzills. "Hem patit moltes calúmnies", recalcava fa uns dies l'entorn més proper a Pascal. El calendari obliga a tenir certa pressa sobre les eleccions, perquè les llistes s'han de presentar a mitjans de novembre i encara cal córrer més si es volen bastir coalicions. El 21 de desembre, que va enganxar per sorpresa bona part de l'independentisme, centra el debat sobre quins passos han de protagonitzar els seus actors al mateix temps que miren de consolidar la República.