El PP converteix l’homenatge a Miguel Ángel Blanco en un acte de campanya contra Sánchez

Feijóo promet que la seva prioritat serà potenciar la investigació dels 379 assassinats d'ETA que encara "resten sense resoldre" i la germana de Blanco carrega contra el PSOE per permetre que Bildu sigui clau en la "governabilitat" d'Espanya

Homenatge del PP a Miguel Ángel Blanco, a Ermua.
Homenatge del PP a Miguel Ángel Blanco, a Ermua. | PP
13 de juliol del 2023
Actualitzat a les 15:53h

El dolor i la por de bona part de la societat basca aquell mes de juliol del 1997 no es van traduir en divisió. El segrest i assassinat per part d'ETA del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco va generar unitat als carrers per sobre d'ideologies: sis milions de persones es van mobilitzar contra el terrorisme en 48 hores. I 26 anys després, poc en queda d'aquella unitat mentre que guanya la instrumentalització. El PP ha decidit fer el seu propi homenatge a Blanco a Ermua aquest dijous -l'Ajuntament, liderat per un alcalde socialista, el va fer dilluns- en plena campanya del 23-J, i en un clima de divisió després que les dretes hagin alimentat una batussa entre els familiars de les víctimes amb la frase "que te vote Txapote". Durant l'acte d'avui a la localitat biscaïna, el presidenciable, Alberto Núñez Feijóo, ha carregat contra els que a parer seu "col·laboren" amb els deixebles del grup terrorista, en referència al president socialista Pedro Sánchez i els seus pactes amb Bildu: "El futur d'Espanya no pot ni ha d'estar imposat pels que van planificar, executar i aplaudir els crims d'ETA".

Feijóo ha arribat a la localitat el migdia, en plena caravana de la campanya de les eleccions generals, després de fer un acte a Múrcia i un altre a Alacant ahir mateix. Carpes del PP amb marxandatge i una furgoneta amb la seva cara demanant el vot ocupaven la plaça on s'ha fet el míting davant 200 persones, convocat com un "homenatge". Abans ha participat en una ofrena floral al monòlit aixecat per recordar les víctimes del terrorisme. Hi ha assistit també la germana del regidor assassinat, María del Mar Blanco, estreta col·laboradora del PP: va ser candidata per Àlaba fa quatre anys sense obtenir l'escó i ha ocupat diversos càrrecs a l'administració de la Comunitat de Madrid.

Entre els assistents predominaven persones no residents a Ermua i primeres espases del PP al País Basc. Feijóo ha evitat estendre's en el cos a cos contra Sánchez per aquesta qüestió, al contrari del que ha fet en els últims dies posant ETA damunt a taula com si fos una de les principals preocupacions de la societat -els baròmetres d'opinió ho contradiuen- i generant crítiques entre els representants de les víctimes. Però han estat la germana de Blanco i el president dels populars al País Basc, Carlos Iturgaiz, els que s'han encarregat de convertir l'homenatge en un acte contra el "sanchisme". 

De fet, Iturgaiz no ha començat la seva intervenció parlant de Blanco. Ho ha fet dirigint una "abraçada" a la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, després que hagi patit un avortament. Ella va ser la dirigent que va popularitzar el "que te vote Txapote" en una sessió de control a l'Assemblea de Madrid. El discurs del líder del PP basc no ha continuat, tampoc, per parlar de Blanco. Abans ha preferit traslladar una felicitació a Feijóo, pel "triomf en el debat" de dilluns: "En clau basca, el debat queda resumit en què va guanyar Feijóo i va perdre el candidat del PNB, que és Pedro Sánchez, ja que Aitor Esteban [líder del PNB] s'ha encarregat de dir que volen que guanyi Sánchez". 

La tercera és la bona, diuen, i ha estat quan Iturgaiz, finalment, s'ha referit al suposadament protagonista de l'homenatge. Ha assegurat que el seu assassinat recull com uns "bascos terroristes" van voler "aniquilar" altres bascos. En aquest punt, ha dit que Bildu és la "Batasuna tunejada de fa anys", una formació que fa "apologia de terrorisme" i que compta amb la complicitat de Sánchez, malgrat que faci més d'una dècada que ETA es va dissoldre. "Sánchez i el sanchisme blanquegen Bildu perquè els botxins etarres estiguin a gust en aquest país", ha llançat. I tot seguit, ha reivindicat el seu partit com la víctima d'ETA: "He hagut d'enterrar a set companys... Per no comptar totes les vegades que ens han intentat matar a molts dels que esteu aquí per ser del PP. El PP som víctimes del terrorisme al País Basc". 

Crítiques contra els pactes PSOE-Bildu

La germana del regidor assassinat ha reforçat aquesta idea, assegurant que el PP és "la víctima" del terrorisme. I també s'ha sumat a les crítiques contra Bildu, vinculant la formació amb ETA. "Ens tornem a reunir per la memòria del meu germà i de totes les víctimes, per denunciar el que és una anomalia democràtica: que partits que no han realitzat la més mínima autocrítica hagin estat decisius en la governabilitat del país i se'ls permeti que reescriguin la història de la transició democràtica", ha proclamat en referència a la llei de memòria democràtica tirada endavant pel PSOE amb el suport de Bildu. 

"Fa 26 anys el meu germà moria després d'una tortura d'ETA de 48 hores, un dia trist on els espanyols van plorar mentre que altres com Arnaldo Otegi [líder de Bildu] passaven un dia genial a la platja celebrant l'assassinat del meu germà. Vull fer un infinit agraïment als espanyols que mantenen el seu record", ha afegit. També ha criticat que s'hagin traslladat els presos d'ETA al País Basc sense que hagin fet una "mínima autocrítica". "El balanç de la legislatura és infame per a la memòria del meu germà, on Bildu ha sortit triomfant i les víctimes tremendament humiliades. Seran legals, però són profundament immorals", ha insistit.

Feijóo intenta rebaixar l'atiament

La germana de la víctima també ha fet un encàrrec a Feijóo, a qui ja ha proclamat com el pròxim president del govern espanyol: que no pacti amb els que "no condemnen" l'assassinat de Blanco i que la dignitat de les víctimes sigui una prioritat. Feijóo s'ha compromès a fer-ho així. De fet, ha deixat el discurs més reaccionari pels ponents que l'han precedit, i ha optat per fer propostes, per intentar calmar d'aquesta manera la polèmica de les últimes jornades.

El popular ha promès que si guanya, posarà tots els mitjans a disposició de la justícia per continuar investigant els 379 assassinats d'ETA que encara "resten sense resoldre". També s'ha compromès a modificar el delicte d'homenatge i exaltació a terroristes, impedir actes d'humiliació a les víctimes i sotmetre a consideració del consell d'estat un projecte de llei per impedir que en les llistes hi siguin persones condemnades per delictes vinculats al terrorisme. 

Ha dit que treballarà per una memòria que "no divideixi", sinó que faci més forta la "concòrdia" entre bascos i espanyols. "Que Miguel Ángel Blanco no sigui un ciutadà més de l'Espanya democràtica es deu a una banda criminal que no mereix oblit. Ni ella, ni els que van col·laborar amb ella", ha insistit. A més, ha reivindicat que si ETA va ser derrotada, va ser "exclusivament" gràcies a la "fortalesa de la nació espanyola", dels cossos de seguretat, dels ciutadans demòcrates, i de les víctimes. "Avui fa 26 anys que van segrestar Miguel Ángel Blanco. Mai governaré ni pactaré amb el braç polític dels qui ho van planificar, el van executar, i ho van aplaudir", va llançar Feijóo dilluns durant el cara a cara amb Sánchez.

Blanco va ser segrestat el 10 de juliol, i ETA va demanar per al seu alliberament l'acostament dels presos al País Basc. Llavors presidia el govern espanyol el popular José María Aznar, que no va fer cap moviment davant aquesta demanda. El segrest de Blanco es va produir deu dies després que la Guàrdia Civil localitzés el lloc on ETA havia tingut retingut durant més de 500 dies al funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. Dos dies després i amb les demandes desateses, Blanco va rebre dos trets al cap en un paratge rural de Guipúscoa. No va morir al moment. El van trobar i va ser traslladat a un hospital on finalment, amb 29 anys, perdia la vida. 26 anys després, l'Ajuntament d'Ermua, aplegant polítics de tots els colors i ciutadans, continua homenatjant la seva memòria amb un acte anual. Però també ho fa el PP, atiant des de Madrid un conflicte que la societat basca considera superat.