31
de març
de
2017, 15:56
Actualitzat:
01
d'abril,
9:23h
Roda de premsa després del consell de ministres. Foto: La Moncloa
Els pressupostos generals de l'Estat, aprovats aquests divendres pel govern espanyol, presentaran poques novetats en matèria tributària. Segons ha explicat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, l'única reforma que inclourà serà la rebaixa de l'IVA cultural pel que fa als espectacles en viu que recull l'acord amb C's pels comptes que s'ha tancat aquesta mateixa setmana (i que previsiblement comptarà amb l'aval també del PNB i Coalició Canària). Per contra, els impostos verds anunciats en el seu moment a Brussel·les es reservaran per al finançament autonòmic i local i el tribut també avançat a les begudes ensucrades es troba tot just en fase d'estudi.
D'aquesta manera, Montoro ha explicat que s'ha encarregat a la comissió d'experts sobre el finançament que estudiï com ordenar els impostos mediambientals en la tributació autonòmica i municipal, atès que "ja hi ha moltes taxes mediambientals, algunes d'elles contradictòries entre elles". Per altra banda, ha exposat que "no existeix ni l'avantprojecte" del tribut a les begudes ensucrades, però ha etzibat que ha rebut mostres d'"incomoditat" pel fet que territoris com Catalunya ja fixin impostos en aquesta línia -els incloïen els pressupostos del 2017 i serà vigent a partir de l'1 de maig- que, segons assegura, té tipus elevats i un objectiu recaptatori, i no dissuassori de certes actituds alimentàries.
Al seu torn, el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha justificat que la rebaixa de l'IVA cultural no afecti determinats àmbits com el del cinema espanyol (però sí als toros, per exemple), ja que ha assegurat que aquest "té altres vies" per obtenir recursos i, a més, ja passa per "un gran moment, amb una quota de pantalla del 20%".
La mateixa recaptació tributària que el 2007
Sigui com sigui, Montoro ha explicat que els comptes preveuen uns ingressos tributaris totals de 200.963 milions d'euros, la mateixa quantitat que fa deu anys, fruit del creixement econòmic (que ja ha permet un increment recaptatori del 6,7% fins al febrer). Així mateix, ha justificat que no es rebaixin impostos pel fet que ja es va retallar l'IVA i l'impost de societats en 12.309 milions en els pressupostos del 2015 i el 2016. "Bona part del creixement es deu a que hem baixat impostos", ha assegurat.
Pel que fa a les despeses, les partides no financeres dels departaments ascendiran a 54.674 milions d'euros, una xifra 3.490 milions inferior a la dels pressupostos del 2015, però no a la seva execució, ja que durant l'any s'han anat aprovant limitacions de crèdit. Sigui com sigui, el ministre ha tret pit que el finançament de les comunitats augmentarà en 5.387 milions, els recursos de Justícia creixeran un 7,6%, dependència rebrà 100 milions més, les beques i els programes de reforç escolar tindran un 1,7% més de recursos, i es destinarà un 5,5% més per a foment de l'ocupació. Es dedicaran 342 milions més per a la protecció de la família, el finançament de recerca i desenvolupament creixerà un 4,1% i es dotarà amb 100 milions més els plans de lluita contra el frau fiscal.
Tanmateix, els detalls dels comptes no es coneixeran fins dimarts, quan aquests es registraran al Congrés i es farà la presentació detallada d'un projecte que fixa un topall de dèficit del 3,1% (el 2016 es va tancar al 4,33%). "Necessitem reduir dèficit públic per enfortir el creixement econòmic i la creació d'ocupació", ha asseverat Montoro, que també ha destacat que els pressupostos habiliten l'Estat per prestar recursos a la seguretat social, que aquest any encara presentarà números vermells en pensions i prestacions i necessitarà de recursos ordinaris de l'administració.
Increments de la plantilla pública i el seu sou
De la mateixa manera, el projecte contempla un increment salarial de l'1% per als funcionaris i una oferta d'ocupació pública de 67.000 noves places en totes les administracions públiques. D'aquesta manera, es fixa en el 100% la taxa de reposició en els sectors prioritaris (com el dels docents) i s'estableix l'objectiu de reduir la taxa d'interinitat en un 90% en tres anys a les comunitats autònomes, cosa que implica convertir en funcionaris a 250.000 interins.
Sigui com sigui, el consell de ministres també ha aprovat aquest divendres un decret llei que habilitat les comunitats autònomes a fer automàticament convocatòries per contractar 10.000 docents i 1.500 professors universitaris, així com habilita el ministeri de l'Interior per incorporar 3.331 membres de la Policia Nacional i 1.866 de la Guàrdia Civil, mentre que el de Defensa pot sumar 766 nous efectius. En total, doncs, 5.963 nous membres dels cossos policials i militars i, a banda, es permeten 1.964 processos de promoció interna en aquests cossos.