10
de juliol
de
2019, 19:00
Actualitzat:
11
de juliol,
7:02h
Si res canvia en el transcurs de les properes hores, Nuria Marín assumirà aquest dijous, a partir de les dotze del migdia, la presidència de la Diputació de Barcelona gràcies al pacte signat divendres passat entre Junts per Catalunya (JxCat) i el PSC. Aquest és l'escenari més probable en aquests moments, tenint en compte que persisteixen les diferències entre JxCat i ERC, que mantenen -sense èxit- contactes d'última hora. Els republicans insisteixen en oferir la presidència de la Diputació a l'espai que lidera Carles Puigdemont, mentre que JxCat manté que cal parlar d'una agenda concreta per revertir pactes municipals com els de Sant Cugat del Vallès, Tàrrega o Figueres.
"És molt complicat", apunta un dels negociadors a NacióDigital en referència a la possibilitat que l'espai postconvergent trenqui el pacte signat amb el PSC i aboni el terreny per una entesa amb ERC que compti amb l'abstenció -anunciada ahir- dels comuns. El problema, segons fonts de JxCat, és que els republicans "només" volen parlar de la Diputació i no tenen intenció de revertir cap pacte amb el PSC que va permetre, el 15 de juny, desbancar alcaldables nacionalistes tot i ser els més votats.
David Bonvehí i Ferran Bel, màxims responsables del PDECat, han estat aquest dimecres al Parlament, però no hi ha hagut avenços significatius en les converses. La polèmica s'ha traslladat a l'interior de l'hemicicle, on Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que l'independentisme institucional sortís "reforçat" dels pactes postelectorals. Torra ha demanat "anar junts", però al mateix temps ha reclamat una "reflexió" sobre el paper de tots els actors -inclòs ERC, per tant- en l'estratègia que s'ha seguit des de l'aplicació del 155.
Abans de la constitució de la Diputació hi ha convocada una manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les portes de la institució, concretament a les onze del matí. La protesta ja ha arribat aquest dijous a les seus del PDECat i d'ERC. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha considerat que es tractava d'un "toc d'atenció", i ha assenyalat que l'independentisme encara és a temps de governar la Diputació.
Primer pacte gran amb el PSC
El pacte entre JxCat i el PSC, avalat per Puigdemont -que aquests dies es manté en silenci sobre la qüestió malgrat que és un afer que genera debat en l'espai polític que lidera-, és la primera entesa de gran envergadura entre un partit independentista i els socialistes posterior a la intervenció de l'autonomia. ERC acusa els nacionalistes de voler "la cadira", i per això els ofereix la Diputació, mentre que JxCat els retreu que es tracta d'una operació de "màrqueting" per amagar que no volen revertir pactes locals com els 26 als quals han arribat arreu del territori amb el PSC per desbancar-los.
La relació entre els dos socis de Govern és especialment delicada, fins al punt que la legislatura esllangueixa l'espera de la sentència del Tribunal Suprem. És especialment significatiu que en la trobada setmanal de l'executiu ni tan sols es tractés l'afer de la Diputació, malgrat els retrets creuats -i públics- entre tots dos partits i el fet que Torra és més aviat contrari a l'acord al qual ha arribat JxCat amb el PSC.
En mans de JxCat
Per què queda en mans de JxCat la tria de qui liderarà l'ens? Posem per cas que la formació nacionalista i ERC es posen d'acord i també tenen el suport de Tot per Terrassa, que disposa d'un diputat provincial. Això faria que sumessin 24 representants, que no arriben a la majoria absoluta però poden ser suficients per escollir president per majoria simple en segona volta. Aquests 24 diputats són més que els 21 que sumen el PSC i els comuns. Una xifra que només es podia augmentar si Ciutadans -quatre escons- fa costat a aquesta entesa. Però els comuns ja han dit que no hi participarien.
"És molt complicat", apunta un dels negociadors a NacióDigital en referència a la possibilitat que l'espai postconvergent trenqui el pacte signat amb el PSC i aboni el terreny per una entesa amb ERC que compti amb l'abstenció -anunciada ahir- dels comuns. El problema, segons fonts de JxCat, és que els republicans "només" volen parlar de la Diputació i no tenen intenció de revertir cap pacte amb el PSC que va permetre, el 15 de juny, desbancar alcaldables nacionalistes tot i ser els més votats.
David Bonvehí i Ferran Bel, màxims responsables del PDECat, han estat aquest dimecres al Parlament, però no hi ha hagut avenços significatius en les converses. La polèmica s'ha traslladat a l'interior de l'hemicicle, on Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que l'independentisme institucional sortís "reforçat" dels pactes postelectorals. Torra ha demanat "anar junts", però al mateix temps ha reclamat una "reflexió" sobre el paper de tots els actors -inclòs ERC, per tant- en l'estratègia que s'ha seguit des de l'aplicació del 155.
#President@QuimTorraiPla: “Si la repressió ens afecta a tots igual, si l'objectiu és el mateix per tots els grups independentistes, avancem junts a tot arreu, Aquesta hauria de ser una de les màximes de l'independentisme” #Parlamentpic.twitter.com/zlWJScECn5
— Govern. Generalitat (@govern) 10 de juliol de 2019
Abans de la constitució de la Diputació hi ha convocada una manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les portes de la institució, concretament a les onze del matí. La protesta ja ha arribat aquest dijous a les seus del PDECat i d'ERC. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha considerat que es tractava d'un "toc d'atenció", i ha assenyalat que l'independentisme encara és a temps de governar la Diputació.
Primer pacte gran amb el PSC
El pacte entre JxCat i el PSC, avalat per Puigdemont -que aquests dies es manté en silenci sobre la qüestió malgrat que és un afer que genera debat en l'espai polític que lidera-, és la primera entesa de gran envergadura entre un partit independentista i els socialistes posterior a la intervenció de l'autonomia. ERC acusa els nacionalistes de voler "la cadira", i per això els ofereix la Diputació, mentre que JxCat els retreu que es tracta d'una operació de "màrqueting" per amagar que no volen revertir pactes locals com els 26 als quals han arribat arreu del territori amb el PSC per desbancar-los.
La relació entre els dos socis de Govern és especialment delicada, fins al punt que la legislatura esllangueixa l'espera de la sentència del Tribunal Suprem. És especialment significatiu que en la trobada setmanal de l'executiu ni tan sols es tractés l'afer de la Diputació, malgrat els retrets creuats -i públics- entre tots dos partits i el fet que Torra és més aviat contrari a l'acord al qual ha arribat JxCat amb el PSC.
En mans de JxCat
Per què queda en mans de JxCat la tria de qui liderarà l'ens? Posem per cas que la formació nacionalista i ERC es posen d'acord i també tenen el suport de Tot per Terrassa, que disposa d'un diputat provincial. Això faria que sumessin 24 representants, que no arriben a la majoria absoluta però poden ser suficients per escollir president per majoria simple en segona volta. Aquests 24 diputats són més que els 21 que sumen el PSC i els comuns. Una xifra que només es podia augmentar si Ciutadans -quatre escons- fa costat a aquesta entesa. Però els comuns ja han dit que no hi participarien.
La suma de JxCat, ERC i Tot per Terrassa suma 24 escons, i podria ser suficient en cas que els comuns s'abstinguessin, com ja han avançat
Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament, va assenyalar ahir que el seu espai no contempla participar de cap aliança "amb les forces de la dreta" al govern de la Diputació i va descartar donar suport a JxCat, Cs i PP. En roda de premsa al Parlament, va dir que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC. Amb tot, Albiach va tancar la porta a formar un govern amb JxCat i també a donar suport a un possible executiu on hi hagi la formació de Puigdemont. Tot i no aclarir si s'abstindrien a la votació per facilitar un govern PSC-JxCat, va insistir que no donaran suport a un govern on participi l'espai que lidera l'expresident català.
Què diu la llei?
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) només detalla que, per elegir president de la Diputació, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta en una primera votació (els 26 escons que cap opció té) i, si no s'assoleix, es passa a una segona volta en la qual n'hi ha prou amb obtenir majoria simple. Guanya, per tant, el candidat més votat o que, senzillament, tingui més vots a favor que en contra de la investidura. El sistema de votació canvia en funció de si es presenta un únic candidat o més d'un: en el cas que se'n presenti només un, els representants voten a favor o en contra del seu nomenament però, si se'n presenta més d'un opten per un candidat o un altre.La votació estableix que, en segona volta, és president aquell candidat que rep més vots que un altre, sense necessitat de majoria absoluta
Si més d'un partit presenta un candidat a presidir la Diputació, se n'elegiria un si obtingués el suport de 26 diputats o més -la majoria absoluta- i, si cap d'ells l'obtingués, es passaria a una segona volta, en la qual cadascun dels diputats votaria algun dels candidats presentats ja en la primera volta. En aquest cas, seria proclamat president el candidat que obtingués més suports. En el cas d'empat seria president l'aspirant del partit amb més diputats però, com que el PSC i ERC tenen els mateixos, ho seria el de la formació amb més vots en les municipals, que van ser els socialistes.