25
d'abril
de
2022, 13:33
Actualitzat:
14:49h
El PSC ha fixat posició sobre el cas d'espionatge massiu a dirigents independentistes un cop el Govern de la Generalitat i l'executiu espanyol han mantingut una primera reunió per afrontar la crisi política que se'n deriva, contacte que no ha servit, de moment, per acostar posicions. ERC ja ha amenaça devotar en contra del decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna que el govern espanyol porta dijous al Congrés dels Diputats. I els socialistes catalans avisen els republicans que cometrien un "error molt greu" si, prioritzant el greuge pel Catalangate, s'oposen al pla de la Moncloa per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. "Seria un nou error d'ERC", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral del PSC, després de la reunió de l'executiva del partit.
La portaveu socialista entén que, si els republicans fan d'oposició al Congrés i opten per tombar el decret sobre la guerra, tornaran a demostrar que "no estan a l'altura" del moment polític. A diferència d'En Comú Podem -que ja ha dit que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan acabin les investigacions sobre l'espionatge- i d'ERC -que també demana dimissions-, el PSC exigeix que primer s'aclareixin els fets. "Tant comuns com ERC se situen al final del procés i tot just l'acabem de començar", ha exposat Moret, que ha qualificat de "greu" el Catalangate però, alhora, ha subratllat que el govern espanyol s'ha mogut. "Quan s'aclareixi el que ha passat, en funció de les actuacions i els resultats, s'hauran de prendre les decisions que toquin. Però som a l'inici del procés. Situar-nos al final és instrumentalitzar un tema en el que s'està actuant", ha reblat la dirigent socialista.
El PSC valora "positivament" els passos fets per la Moncloa fins ara, amb la presència del ministre Félix Bolaños a Barcelona: "El govern d'Espanya dialoga i no espia". El missatge del PSC arriba després que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, hagi insistit que les explicacions del govern espanyol són insuficients. En una entrevista aquest dilluns a El matí de Catalunya Ràdio, la consellera ha advertit Pedro Sánchez que ha de reaccionar després de les revelacions del cas d'espionatge si vol reprendre les relacions polítiques amb ERC. "Sánchez no es pot amagar més". La interpel·lació directa arriba l'endemà que l'executiu espanyol plantegés al Govern l'obertura d'un control intern del CNI i tornar a constituir la comissió de secrets oficials al Congrés per auditar els fets.
La Generalitat manté, però, que la proposta de transparència del govern espanyol es queda curta, perquè la situació política motivada pel cas d'espionatge és "molt crítica". "Suposo que ja sap que té una crisi de magnitud sideral", ha afirmat Vilagrà referint-se a Sánchez, després de recordar que el president espanyol té una reunió pendent amb Pere Aragonès. La consellera de la Presidència ha tornat a avisar que el suport parlamentari d'ERC a l'executiu de coalició queda congelat. "Moltes de les dinàmiques amb el govern espanyol es trenquen", ha apuntat. "Fins que no hi hagi decisions contundents, no ens podem asseure a negociar res més", ha afegit.
Vilagrà ha argumentat que, en la reunió d'aquest diumenge a Barcelona, el govern espanyol es va continuar escudant en la llei de secrets oficials per no oferir informació clara sobre l'espionatge a l'independentisme. "Nosaltres faríem dimitir qui en fos el responsable", ha apuntat la consellera per il·lustrar com hauria de reaccionar l'executiu estatal. No ha aclarit, però, qui hauria de dimitir: si la directora del CNI, Paz Esteban; la ministra de Defensa, Margarita Robles; o totes dues. "Ells han d'esclarir qui és el responsable", ha raonat. Els comuns, soci dels socialistes a l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona, han afirmat aquest dilluns que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan acabin les investigacions sobre l'espionatge.
Al seu torn, el ministre Bolaños ha insistit aquest dilluns que el seu govern està "totalment compromès" per aclarir què va passar amb l'espionatge a una seixantena de dirigents independentistes. En una entrevista a El món a RAC1, Bolaños ha defensat les mesures anunciades ahir i ha assegurat que la comissió de secrets oficials del Congrés es constituirà perquè el CNI ofereixi explicacions als grups parlamentaris, a banda d'assegurar que es desclassificarà documentació fins ara reservada. "Tots els representants dels partits podran accedir a informació per esclarir els fets", ha afirmat el ministre, que ha descartat dimissions pel Catalangate. "No hem de prejutjar res. Hem d'obrir finestres i portes", ha recalcat Bolaños. "No tenim res a ocultar", ha reblat. Sobre la reunió amb el Govern, el ministre ha considerat la trobada com a "útil". "Hem pres mesures perquè es puguin esclarir els fets de veritat", ha expressat.
Què havia plantejat el govern espanyol? En síntesi, quatre mecanismes per trencar el silenci exhibit fins ara amb l'excusa del secret associat a les accions del CNI. En la reunió a la Generalitat, el ministre Bolaños va oferir a Vilagrà l'obertura d'una control intern al CNI, una investigació del Defensor del Poble amb la col·laboració dels serveis secrets, la desclassificació d'informació secreta per posar-la a disposició dels grups parlamentaris i la reactivació de la comissió de secrets oficial al Congrés, inactiva en aquesta legislatura, i per la qual fan falta un mínim de 210 vots a la cambra baixa. El PP, que hauria d'avenir-s'hi, ja ha exposat que no vol que Bildu formi part de la comissió en la qual el CNI s'hauria d'explicar.
La portaveu socialista entén que, si els republicans fan d'oposició al Congrés i opten per tombar el decret sobre la guerra, tornaran a demostrar que "no estan a l'altura" del moment polític. A diferència d'En Comú Podem -que ja ha dit que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan acabin les investigacions sobre l'espionatge- i d'ERC -que també demana dimissions-, el PSC exigeix que primer s'aclareixin els fets. "Tant comuns com ERC se situen al final del procés i tot just l'acabem de començar", ha exposat Moret, que ha qualificat de "greu" el Catalangate però, alhora, ha subratllat que el govern espanyol s'ha mogut. "Quan s'aclareixi el que ha passat, en funció de les actuacions i els resultats, s'hauran de prendre les decisions que toquin. Però som a l'inici del procés. Situar-nos al final és instrumentalitzar un tema en el que s'està actuant", ha reblat la dirigent socialista.
El PSC valora "positivament" els passos fets per la Moncloa fins ara, amb la presència del ministre Félix Bolaños a Barcelona: "El govern d'Espanya dialoga i no espia". El missatge del PSC arriba després que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, hagi insistit que les explicacions del govern espanyol són insuficients. En una entrevista aquest dilluns a El matí de Catalunya Ràdio, la consellera ha advertit Pedro Sánchez que ha de reaccionar després de les revelacions del cas d'espionatge si vol reprendre les relacions polítiques amb ERC. "Sánchez no es pot amagar més". La interpel·lació directa arriba l'endemà que l'executiu espanyol plantegés al Govern l'obertura d'un control intern del CNI i tornar a constituir la comissió de secrets oficials al Congrés per auditar els fets.
La Generalitat manté, però, que la proposta de transparència del govern espanyol es queda curta, perquè la situació política motivada pel cas d'espionatge és "molt crítica". "Suposo que ja sap que té una crisi de magnitud sideral", ha afirmat Vilagrà referint-se a Sánchez, després de recordar que el president espanyol té una reunió pendent amb Pere Aragonès. La consellera de la Presidència ha tornat a avisar que el suport parlamentari d'ERC a l'executiu de coalició queda congelat. "Moltes de les dinàmiques amb el govern espanyol es trenquen", ha apuntat. "Fins que no hi hagi decisions contundents, no ens podem asseure a negociar res més", ha afegit.
Vilagrà ha argumentat que, en la reunió d'aquest diumenge a Barcelona, el govern espanyol es va continuar escudant en la llei de secrets oficials per no oferir informació clara sobre l'espionatge a l'independentisme. "Nosaltres faríem dimitir qui en fos el responsable", ha apuntat la consellera per il·lustrar com hauria de reaccionar l'executiu estatal. No ha aclarit, però, qui hauria de dimitir: si la directora del CNI, Paz Esteban; la ministra de Defensa, Margarita Robles; o totes dues. "Ells han d'esclarir qui és el responsable", ha raonat. Els comuns, soci dels socialistes a l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona, han afirmat aquest dilluns que hi haurà d'haver responsabilitats polítiques quan acabin les investigacions sobre l'espionatge.
Al seu torn, el ministre Bolaños ha insistit aquest dilluns que el seu govern està "totalment compromès" per aclarir què va passar amb l'espionatge a una seixantena de dirigents independentistes. En una entrevista a El món a RAC1, Bolaños ha defensat les mesures anunciades ahir i ha assegurat que la comissió de secrets oficials del Congrés es constituirà perquè el CNI ofereixi explicacions als grups parlamentaris, a banda d'assegurar que es desclassificarà documentació fins ara reservada. "Tots els representants dels partits podran accedir a informació per esclarir els fets", ha afirmat el ministre, que ha descartat dimissions pel Catalangate. "No hem de prejutjar res. Hem d'obrir finestres i portes", ha recalcat Bolaños. "No tenim res a ocultar", ha reblat. Sobre la reunió amb el Govern, el ministre ha considerat la trobada com a "útil". "Hem pres mesures perquè es puguin esclarir els fets de veritat", ha expressat.
Què havia plantejat el govern espanyol? En síntesi, quatre mecanismes per trencar el silenci exhibit fins ara amb l'excusa del secret associat a les accions del CNI. En la reunió a la Generalitat, el ministre Bolaños va oferir a Vilagrà l'obertura d'una control intern al CNI, una investigació del Defensor del Poble amb la col·laboració dels serveis secrets, la desclassificació d'informació secreta per posar-la a disposició dels grups parlamentaris i la reactivació de la comissió de secrets oficial al Congrés, inactiva en aquesta legislatura, i per la qual fan falta un mínim de 210 vots a la cambra baixa. El PP, que hauria d'avenir-s'hi, ja ha exposat que no vol que Bildu formi part de la comissió en la qual el CNI s'hauria d'explicar.