19
de febrer
de
2024, 13:50
Actualitzat:
14:44h
Autocrítica i reflexió. Són els dos elements que el PSOE s'ha receptat després dels mals resultats a Galícia, on el PP d'Alfonso Rueda ha aconseguit sumar-se a les espatlles una cinquena majoria absoluta consecutiva i els socialistes de José Ramón Gómez Besteiro han registrat el seu pitjor resultat electoral al territori. Ara bé, en cap cas el PSOE lliga aquest mal resultat al debat sobre l'amnistia. En canvi, sí que atribueixen part del seu fracàs a les maniobres fetes pel PP en l'última part de la campanya, com quan va anunciar una pujada de sou als sanitaris a dos dies de les eleccions.
"El PP ha traspassat massa línies vermelles. Els nervis no justifiquen la utilització espúria d'SMS. No tot s'hi val", ha censurat la portaveu de l'executiva federal, Esther Peña, en roda de premsa des de la seu de Ferraz. Ha insistit que no s'escapen de fer "autocrítica" després no aconseguir la confiança dels ciutadans i que faran un "anàlisi calmada" del resultat, però ha reivindicat que el PSOE, a diferència del que han dit alguns dirigents populars, no és residual a les autonomies, sinó decisiu en totes elles, al contrari del PP que va treure un "6% a Euskadi" i un "4% a Catalunya". "Entenem la seva eufòria, necessitaven una alegria".
La portaveu socialista no creu que amb aquests resultats el líder del PP i expresident de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, surti reforçat, tot i que múltiples dirigents d'esquerres havien fet la lectura que la hipotètica pèrdua de la majoria absoluta del PP a Galícia suposaria un revés per Feijóo. "No s'han mogut les peces. Tot segueix igual. A Galícia quan hi ha generals guanya el PSOE i a les autonòmiques guanya el PP", ha dit Peña. A més, ha advertit que el PP "ha perdut base electoral" en aquests comicis.
Els perdedors d'aquestes eleccions no han estat únicament els socialistes. Especialment rellevant ha estat la patacada que han sofert les esquerres no nacionalistes a l'esquerra del PSOE, Sumar i Podem, que han concorregut a les eleccions per separat i no han aconseguit irrompre a la cambra gallega. Sumar ha registrat un 1,9% dels vots i Podem un 0,26%. Per Sumar aquest fracàs va ser especialment rellevant en tant que era la primera vegada que la formació presidida per Yolanda Díaz es presentava a unes autonòmiques amb aquesta marca després de les eleccions espanyoles del 23-J.
Més suau ha estat el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, que deslligat el mal resultat de la ruptura amb Podem. "No ens sembla que les dinàmiques estatals actuals hagin influït molt al resultat gallec". Per evitar noves derrotes, des de Sumar aposten per enfortir el partit i encarar "en millors condicions" les pròximes cites electorals al País Basc i al Parlament Europeu. Tot plegat, assumint que els resultats gallecs són "dolents" i s'han d'assimilar sense "excuses".
Des de Podem han evitat fer valoracions sobre Sumar. Ara bé, sí que han apuntat un responsable directe als mals resultats electorals: l'amnistia. "És necessari un bloc progressista més ambiciós. El fet que fa sis mesos que parlem d'amnistia no afavoreix, és necessari parlar dels problemes que ocupen i preocupen a la gent", ha declarat en roda de premsa el secretari d'organització, Pablo Fernández. En qualsevol cas ha apuntat que els resultats obtinguts a Galícia són un indicador que els obliga a "recompondre" la formació.
El fet d'atribuir a l'amnistia part de les responsabilitats de la patacada electoral topa directament amb les declaracions del PSOE, però també a les que ha fet la líder del BNG, Ana Pontón, també aquest dilluns. Ha demanat no fer una "lectura estatal" dels resultats dels comicis, com està fent el PP i ha fet en part Podem. "Jo crec que fer una lectura estatal d'aquestes eleccions és un error. Sé que és una cosa que passa en moltes ocasions, cadascú vol afermar-se. Però és evident que els gallecs i gallegues no van votar pensant en l'amnistia", ha afegit. Dirigents com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han considerat que els resultats haurien de fer dimitir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i retirar l'amnistia.
"El PP ha traspassat massa línies vermelles. Els nervis no justifiquen la utilització espúria d'SMS. No tot s'hi val", ha censurat la portaveu de l'executiva federal, Esther Peña, en roda de premsa des de la seu de Ferraz. Ha insistit que no s'escapen de fer "autocrítica" després no aconseguir la confiança dels ciutadans i que faran un "anàlisi calmada" del resultat, però ha reivindicat que el PSOE, a diferència del que han dit alguns dirigents populars, no és residual a les autonomies, sinó decisiu en totes elles, al contrari del PP que va treure un "6% a Euskadi" i un "4% a Catalunya". "Entenem la seva eufòria, necessitaven una alegria".
La portaveu socialista no creu que amb aquests resultats el líder del PP i expresident de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, surti reforçat, tot i que múltiples dirigents d'esquerres havien fet la lectura que la hipotètica pèrdua de la majoria absoluta del PP a Galícia suposaria un revés per Feijóo. "No s'han mogut les peces. Tot segueix igual. A Galícia quan hi ha generals guanya el PSOE i a les autonòmiques guanya el PP", ha dit Peña. A més, ha advertit que el PP "ha perdut base electoral" en aquests comicis.
Culpa de l'amnistia?
"L'amnistia no ha suposat un factor que hagi definit els resultats electorals, ni pe PSOE ni pel PP", ha argumentat la portaveu. Ha recordat, de fet, la "pífia" de Feijóo al mig de la campanya quan va parlar d'una possible postura a favor d'indultar Carles Puigdemont. Ha apuntat que aquesta maniobra no ha impedit en què els populars hagin tornat a guanyar, i que per tant, l'amnistia no ha influït. Per argumentar-ho encara més, ha apuntat que el trasbals de vots ha estat de votants del PP cap al BNG, un partit que "dona suport a l'amnistia" i és "clarament sobiranista".Els perdedors d'aquestes eleccions no han estat únicament els socialistes. Especialment rellevant ha estat la patacada que han sofert les esquerres no nacionalistes a l'esquerra del PSOE, Sumar i Podem, que han concorregut a les eleccions per separat i no han aconseguit irrompre a la cambra gallega. Sumar ha registrat un 1,9% dels vots i Podem un 0,26%. Per Sumar aquest fracàs va ser especialment rellevant en tant que era la primera vegada que la formació presidida per Yolanda Díaz es presentava a unes autonòmiques amb aquesta marca després de les eleccions espanyoles del 23-J.
La ruptura Sumar-Podem
És un "mal resultat sense pal·liatius", deia diumenge al vespre la seva candidata, Marta Lois. Des de Catalunya en Comú, el portaveu Joan Mena ha apuntat aquest dilluns contra Podem. Exactament, ha demanat a la formació morada a Catalunya una "reflexió" a favor de la unitat. "Des dels comuns i Sumar hem fet una aposta per les aliances unitàries estratègiques. Va ser Podem en concret a Galícia qui va decidir no concórrer a les autonòmiques amb Sumar", ha reblat.Més suau ha estat el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, que deslligat el mal resultat de la ruptura amb Podem. "No ens sembla que les dinàmiques estatals actuals hagin influït molt al resultat gallec". Per evitar noves derrotes, des de Sumar aposten per enfortir el partit i encarar "en millors condicions" les pròximes cites electorals al País Basc i al Parlament Europeu. Tot plegat, assumint que els resultats gallecs són "dolents" i s'han d'assimilar sense "excuses".
Des de Podem han evitat fer valoracions sobre Sumar. Ara bé, sí que han apuntat un responsable directe als mals resultats electorals: l'amnistia. "És necessari un bloc progressista més ambiciós. El fet que fa sis mesos que parlem d'amnistia no afavoreix, és necessari parlar dels problemes que ocupen i preocupen a la gent", ha declarat en roda de premsa el secretari d'organització, Pablo Fernández. En qualsevol cas ha apuntat que els resultats obtinguts a Galícia són un indicador que els obliga a "recompondre" la formació.
El fet d'atribuir a l'amnistia part de les responsabilitats de la patacada electoral topa directament amb les declaracions del PSOE, però també a les que ha fet la líder del BNG, Ana Pontón, també aquest dilluns. Ha demanat no fer una "lectura estatal" dels resultats dels comicis, com està fent el PP i ha fet en part Podem. "Jo crec que fer una lectura estatal d'aquestes eleccions és un error. Sé que és una cosa que passa en moltes ocasions, cadascú vol afermar-se. Però és evident que els gallecs i gallegues no van votar pensant en l'amnistia", ha afegit. Dirigents com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han considerat que els resultats haurien de fer dimitir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i retirar l'amnistia.