Galícia regala una «pròrroga» a Feijóo davant Ayuso

Les eleccions gallegues venien carregades de tensió política, però les urnes han desmentit les expectatives d'un canvi polític, malgrat l'espectacular ascens del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). El Partit Popular ha revalidat la majoria absoluta, amb una pèrdua de dos escons, però cedint tan sols un 0,5% del seu percentatge i situant-se per damunt del 47% dels sufragis. Alberto Núñez Feijóo, per qui les campanes podien haver començat a sonar ahir a la nit, se'n va anar a dormir content i relaxat. Aquest dilluns, serà a la reunió de la direcció dels populars gallecs. Toca escenificar victòria. 

Amb la fotografia dels resultats, Génova podrà trobar totes les coartades que vulgui per mantenir invariable el discurs d'oposició. Una mirada més aprofundida per força ha de matisar el triomfalisme de la cúpula conservadora. Galícia recorda també les dificultats del PP per trobar aliats amb qui pactar i el caràcter excepcional de la situació política en aquest territori. D'aquestes eleccions ja se'n poden extreure algunes claus.

Ayuso haurà d'esperar

La nova majoria absoluta dona aire a Feijóo. El fet que la victòria hagi estat còmoda reforça sens dubte el líder gallec. Tant de cara a Pedro Sánchez com enfront dels seus rivals interns. Feijóo sabia que si Alfonso Rueda perdia la Xunta, el fantasma ben real d'Isabel Díaz Ayuso esdevindria insuportable. El líder conservador ha guanyat una assegurança de vida, però a hores d'ara ningú sap fins quan. La reunió dels barons populars d'aquest dimarts a Madrid serà ara un passeig militar. 

Els errors de la campanya, en bona part producte de la imperícia del mateix Feijóo li seran perdonats. Com la seva oferta d'un indult condicionat a Carles Puigdemont. Fins i tot es podria assenyalar que una obertura política a Junts no ha estat tinguda en compte per l'electorat gallec, conservador però un punt més moderat en l'aspecte nacional. També cal apuntar, de cara al mapa intern de forces en el PP, que un nou baró, alineat òbviament amb Feijóo, Alfonso Rueda, podrà parlar amb autoritat dins de la formació.

Un impuls de cara a les europees

Galícia aporta ara un important dipòsit de reserves, també en el terreny moral i psicològic, per a un PP que vol imposar-se clarament al PSOE en les pròximes eleccions europees. Abans vindran les eleccions basques. Però a Génova estan ja concentrats en el mes de juny, quan moltes coses estaran en joc a la Unió Europea. Un Feijóo vençut a Galícia hauria arribat sense esma a la primavera. Ara és Pedro Sánchez qui ha d'anar en compte.  

Vox fora, però el populisme treu el cap

L'extrema dreta ni està ni se l'espera en el Parlament gallec. D'aquesta manera, el PP pot mostrar de nou que disposa d'una fórmula política per governar, des d'un profund conservadorisme, sense l'ombra ultra que s'expandeix per Europa. A partir d'ara, però, haurà de tenir en compte la presència d'un populisme local, el que encapçala l'alcalde d'Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, qui amb el seu escó gaudirà d'una projecció i condició de novetat que, en cas que el PP hagués perdut la majoria absoluta, hauria estat màxima. 

O majoria absoluta o res 

Les urnes atlàntiques també han deixat en evidència, junt amb l'excepcionalitat gallega que apuntàvem més amunt, una realitat que hauria de fer reflexionar els populars. En aquests moments, més enllà de l'extrema dreta, el PP no disposa de cap aliat possible. L'hegemonia dels populars, des dels anys de Manuel Fraga, s'ha obtingut sempre sense aliats ni coalicions. Una característica que explica moltes coses. El poder sempre s'ha conquerit en solitud i sovint s'ha guanyat o perdut per un grapat de vots, els que donen o treuen la majoria absoluta. 

Un fet que també explica la particular cultura política que s'ha anat covant en el si del lideratge conservador, gens habituat a aliances que obliguen a suavitzar plantejaments. Com el lema de Cèsar Borgia, "O Cèsar o res", el PP viu condemnat a una concepció cabdillista de la política. I en pocs més territoris com Galícia està en condicions de governar en solitari durant tants anys.  

Nodrir el discurs antisanchista

Els mals resultats del PSdG faran que els guionistes de Génova escometin amb fúria contra un Pedro Sánchez que, segons ells, viu segrestat pel sobiranisme. Aquesta línia argumental, però, oblida que el vot que perd el PSOE no ha anat ni a l'abstencionisme ni al PP, sinó que ha basculat cap al BNG. Mentre el PP gallec ha estat capaç de bastir cert particularisme i el BNG ha concentrat les esperances de canvi de forma autocentrada, el PSdG no ha sabut transmetre certa idea pròpia de Galícia. 

Les dues formacions que constitueixen el govern de coalició surten tocades d'aquestes eleccions. El PSdG perd 5 escons, passant de 14 a 9. Aquesta reculada no ha pogut ser mitigada per cap escó procedent de Sumar, que no arriba ni al 2% dels vots. En el cas de la formació de Yolanda Díaz també hi ha contribuït l'eterna batussa amb Podem, que queda igualment al marge. 9 escons a Galícia per a un executiu espanyol és un mal resultat. Un altre motiu de satisfacció per a Feijóo. Tot i que pot ser que el caràcter agitat de la política espanyola torni a canviar les tornes.