El Tribunal Suprem ha deixat l'exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama a un pas de judici pels contractes irregulars de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. El magistrat instructor, Leopoldo Puente, ha dictat aquest dilluns la interlocutòria de procediment abreujat i els atribueix els delictes de suborn, pertinença a organització criminal, tràfic d'influències i malversació de fons públics.

Es tracta de la conclusió de la instrucció de la peça inicial en què s'ha investigat, entre altres assumptes, els contractes irregulars de mascaretes durant la covid. A la interlocutòria, l'instructor trasllada les actuacions a la Fiscalia i a la representació de les acusacions populars perquè, en el termini de 10 dies, sol·licitin l'obertura del judici oral formulant escrit d'acusació o sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries.

L'instructor considera que tots tres "es van posar d'acord, poc després que Ábalos prengués possessió com a ministre del Govern d'Espanya, per, aprofitant aquesta circumstància i la natural influència que projectava, beneficiar-se econòmicament de l'adjudicació de contractes que poguessin realitzar-se en l'àmbit de l'Administració Pública".

Puente sosté que "existeixen indicis molt consistents que De Aldama va fer entregues successives de quantitats de diners als també investigats José Luis Ábalos i Koldo García". Tot plegat, "amb el propòsit d'efectuar actes contraris als deures inherents als seus respectius". De la mateixa manera, assegura que també hi ha indicis que Ábalos i Koldo "van rebre aquestes retribucions econòmiques, en execució del projecte delictiu que a tots els unia, i com a contraprestació a aquestes conductes deslleials".

Segons Puente, en aquesta presumpta trama De Aldama estava encarregat de "la localització de les empreses o particulars que estiguessin disposades a satisfer els pagaments corresponents per contactar o contractar amb l'Administració, obtenint per això un benefici econòmic per a si". Mentre que Koldo, "aprofitant la seva condició d'assessor del ministre i la confiança absoluta d'aquest s'encarregava de realitzar les gestions ordinàries oportunes; reservant-se la intervenció personal del ministre per a quan la seva firma o la seva influència directa fossin indispensables".