El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, s'asseu a partir d'aquest dilluns al banc dels acusats. Davant hi tindrà la sala segona del Tribunal Suprem, de majoria conservadora i amb presència de Manuel Marchena. Sobre la taula, una petició de presó d'entre quatre i sis anys, i fins a dotze d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. Se l'acusa d'haver filtrat un correu electrònic de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, l'empresari Alberto González Amador, en què oferia un pacte a la Fiscalia a canvi de reconèixer un frau fiscal de 350.000 euros. Durant els sis dies de judici, amb sessions de matí i tarda, desfilaran quaranta testimonis i el fiscal declararà al final.
La fotografia d'un fiscal general davant d'un tribunal, inèdita en democràcia, és la punta de l'iceberg de les batalles institucionals i partidistes que arrossega l'estat espanyol. La causa contra García Ortiz, del sector progressista i que compta amb el suport granític del govern espanyol, retrata la guerra oberta sense pietat entre el PSOE i el PP, passant pel xoc entre el poder executiu i el judicial, i els efectes de les fake news -en aquest cas, mentides difoses per l'entorn de la presidenta de la Comunitat de Madrid- per engreixar procediments judicials que té com a finalitat última desgastar Pedro Sánchez.
La batalla entre Sánchez i Ayuso
El judici contra el fiscal general no es pot deslligar de la guerra que mantenen el PSOE i el PP, i concretament Sánchez i Ayuso. Els populars tenen entre cella i cella fer caure el govern espanyol des de fa temps, i Ayuso és un dels lideratges més destacats, més i tot que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Mentre García Ortiz reivindica la seva innocència, la dreta política i mediàtica l'assenyala com a ariet de Sánchez en l'intent de desprestigiar la presidenta madrilenya, en aquest cas atacant el seu entorn personal. El PP ha aprofitat aquests mesos d'instrucció per carregar contra el fiscal general de l'Estat, al qual es retreu una excessiva proximitat amb el govern espanyol, i contra Sánchez per mantenir-lo en el càrrec.
La guerra oberta entre la Moncloa, Fiscalia i Poder Judicial
La fotografia d'aquest dilluns també retrata el conflicte obert entre el govern espanyol, la Fiscalia i el Poder Judicial. El canvi de rumb del ministeri fiscal en relació amb el procés no va agradar als sectors més conservadors de la judicatura, que perdien un aliat valuós. La Fiscalia ha defensat els indults, la reforma del codi penal i l'amnistia, tot i que fa uns anys era la part més dura contra els independentistes. García Ortiz ha apartat els fiscals de l'1-O, ha fet canviar criteris o ha retret la posició "ideològica i política" a Marchena per oposar-se a l'amnistia. En l'obertura de l'any judicial, les organitzacions conservadores van demanar al fiscal que no assistís a l'acte. El govern espanyol ha dit que la causa és una "persecució" contra el màxim representant del ministeri fiscal, orquestrada per l'entorn d'Ayuso i executada per la judicatura.
Quan "mentir no és il·legal"
El PSOE té arguments per assenyalar el PP. El cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, va admetre davant del jutge que havia mentit quan va filtrar un correu del fiscal del cas de frau fiscal de la parella d'Ayuso, manera tergiversada, per fer veure que qui havia ofert el pacte era la Fiscalia. El Mundo va publicar la informació, però la realitat era que havia estat la defensa de González Amador qui havia plantejat una conformitat. La Fiscalia, després, emet una nota de premsa per ordre del fiscal general en què s'explicava la veritat -que qui buscava el pacte era la parella d'Ayuso després de les informacions falses. "Mentir no és il·legal", va respondre el PP. Després de tot plegat, qui s'asseurà al banc dels acusats és el fiscal general, que nega "rotundament" haver filtrat res. Un judici que, en realitat, amaga moltes altres coses.
