28
de gener
de
2020, 10:35
Actualitzat:
14:37h
El Tribunal de Comptes reclamarà més de quatre milions d'euros al Govern de Carles Puigdemont i altres alts càrrecs de la Generalitat per les despeses de l'1-O, segons ha avançat RAC1. Concretament, els exigirà el pagament de 4.146.000 euros. Així ho ha comunicat el tribunal als advocats dels afectats. Els líders del procés estan acusats d'un ús il·lícit de fons públics i podrien haver de fer front a una fiança conjunta i solidària perquè responguin davant d'una possible condemna. Si no s'aconsegueix aquesta quantitat en el termini establert, el Tribunal de Comptes procedirà a embargar els seus béns de forma preventiva.
Entre els acusats hi ha l'expresident Puigdemont i l'exvicepresident Junqueras, així com la resta de consellers del Govern que va impulsar el referèndum del 2017. També diversos alts càrrecs de la Generalitat, com ara Antoni Molons, Joaquim Nin, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.
La causa s'emmarca en la investigació de l'1-O, però en aquest cas concret es tracta de definir la quantitat suposadament desviada i obligar els líders del procés a pagar-la. Per definir aquesta quantitat, la instructora ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) pel que fa a la creació de webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que suposadament van donar suport digital a la votació. També l'ús de prop de 2.300 centres de votació i la publicitat institucional, especialment la campanya "Civisme".
També s'ha investigat si es van utilitzar recursos públics per pagar les paperetes, el cens electoral, els cartells de l'1-O o les cartes certificades que la Guàrdia Civil va confiscar a l'empresa Unipost pocs dies abans del referèndum. També l'acció exterior que va dur a terme la Generalitat a favor del procés. En qualsevol cas, la Generalitat i els líders del procés sempre s'han desmarcat d'aquestes despeses i han dit que, o bé no existien, o bé no estaven relacionades amb el referèndum, sinó amb d'altres projectes, campanyes o polítiques del Govern.
L'Estat repeteix la via del 9-N
El procediment que afronta aquest dimarts el Govern de l'1-O és el mateix que ja va patir en el seu dia l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N. El Tribunal de Comptes el va considerar màxim responsable de les despeses d'aquella votació, que va xifrar en quasi cinc milions d'euros i que va haver de respondre de manera solidària amb les finances de la resta d'implicats. El tribunal va argumentar que Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs tenien responsabilitat comptable.
Entre els acusats hi ha l'expresident Puigdemont i l'exvicepresident Junqueras, així com la resta de consellers del Govern que va impulsar el referèndum del 2017. També diversos alts càrrecs de la Generalitat, com ara Antoni Molons, Joaquim Nin, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.
La causa s'emmarca en la investigació de l'1-O, però en aquest cas concret es tracta de definir la quantitat suposadament desviada i obligar els líders del procés a pagar-la. Per definir aquesta quantitat, la instructora ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) pel que fa a la creació de webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que suposadament van donar suport digital a la votació. També l'ús de prop de 2.300 centres de votació i la publicitat institucional, especialment la campanya "Civisme".
També s'ha investigat si es van utilitzar recursos públics per pagar les paperetes, el cens electoral, els cartells de l'1-O o les cartes certificades que la Guàrdia Civil va confiscar a l'empresa Unipost pocs dies abans del referèndum. També l'acció exterior que va dur a terme la Generalitat a favor del procés. En qualsevol cas, la Generalitat i els líders del procés sempre s'han desmarcat d'aquestes despeses i han dit que, o bé no existien, o bé no estaven relacionades amb el referèndum, sinó amb d'altres projectes, campanyes o polítiques del Govern.
L'Estat repeteix la via del 9-N
El procediment que afronta aquest dimarts el Govern de l'1-O és el mateix que ja va patir en el seu dia l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N. El Tribunal de Comptes el va considerar màxim responsable de les despeses d'aquella votació, que va xifrar en quasi cinc milions d'euros i que va haver de respondre de manera solidària amb les finances de la resta d'implicats. El tribunal va argumentar que Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs tenien responsabilitat comptable.