Després de les declaracions dels quatre acusats, l'Audiència Nacional va permetre que tots ells assistissin a la resta de les sessions del judici al costat dels seus advocats i no pas a les quatre cadires que s'havien col·locat al centre de la sala. A diferència de la vista del procés al Tribunal Suprem, en la qual alguns dels líders independentistes es van passar totes les sessions al banc dels acusats, en el judici als Mossos tant Josep Lluís Trapero com Cèsar Puig i Pere Soler han assistit a la vista amb les seves defenses, mentre que el tribunal va permetre a Teresa Laplana no assistir a les sessions en què no hagués de declarar perquè va argumentar motius de salut.

Trapero, al costat d'Olga Tubau, ha passat les sessions fent anotacions, mirant amb atenció i rostre seriós els testimonis que desfilen per la sala i compartint impressions amb la seva advocada. Puig i Soler, a segona fila, darrere de les seves defenses, els advocats Fermin Morales i Cristóbal Martell, han format una imatge significativa del que ha estat, fins ara, el judici: l'exsecretari general d'Interior i l'exdirector general dels Mossos han passat totalment desapercebuts i les seves defenses han tingut un paper més aviat testimonial. 

Són els dos acusats "invisibles", però que tot i així s'enfronten a penes de fins a onze anys de presó per un delicte de rebel·lió, el mateix que Trapero, el gran protagonista de la vista oral. Per què passa això?


Les peces per "lligar" la rebel·lió

Totes les defenses han apostat per una estratègia de silenci públic des que ha començat el procediment. Fins al judici, cap dels quatre acusats ha concedit entrevistes ni ha sortit als mitjans, i tampoc els seus advocats mantenen la intensitat mediàtica que van tenir les defenses dels presos del procés. En el cas de Puig i Soler, però, el seu paper al judici també passa per llargues estones de silenci. "Estan posats allà amb calçador", sosté una font jurídica. "No tenen res, cap prova, i per això no surten", afegeix una altra font consultada per NacióDigital.

En un principi, la querella contra els Mossos afectava Trapero i Laplana. Quan es va fraccionar la causa, una part, la dels polítics, va anar a parar al Tribunal Suprem, i la de la mesa del Parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La causa central, la dels líders independentistes, ja va ser jutjada l'any passat amb condemnes d'entre nou i tretze anys de presó, mentre que el judici de la mesa començarà el 23 d'abril. A l'Audiència, però, faltaven peces per "lligar" la rebel·lió. "Els calia un enllaç entre Forn i els Mossos, i per això acusen Puig i Soler, per traçar una suposada cadena de comandament", apunten fonts consultades per aquest diari. 

A ulls de l'acusació, aquesta cadena comença pel president de la Generalitat, després pel Govern i el conseller d'Interior, després pel secretari general d'Interior, el director general de la policia i, finalment, el major dels Mossos. El problema, sostenen les fonts consultades, és que "confonen un departament amb un ministeri". "Puig, com a secretari general d'Interior, és un càrrec tècnic, que té competència en matèria de pressupost i no està en la cadena de comandament", assenyalen.

Unes proves que no afloren al judici

En el cas concret de Pere Soler, el seu paper en la suposada rebel·lió tampoc ha aflorat a l'Audiència Nacional. Contra l'exdirector dels Mossos, les acusacions que la Fiscalia ha brandat amb més intensitat han estat basades en tuits o en presumptes consideracions en contra de l'ordenament constitucional. "És surrealista", sosté una font consultada, referint-se a la petició de pena d'onze anys de presó que demanen contra Soler. Segons la defensa, el tribunal ho tindrà complicat a nivell de proves perquè en el judici està quedant "comprovat" que Interior va preparar tot el dispositiu per fer front a l'1-O.

Com a vessant administrativa, tant Soler com Puig -aquest últim especialment discret en la trajectòria pública- van "facilitar" que es complissin les ordres judicials. "Només poden construir el relat des de l'omissió", destaquen des de la defensa. Entre els acusats existeix el convenciment que el que està dirimint-se a l'Audiència Nacional no és res més -ni menys- que un xoc entre models policials. La mediació dels Mossos, per exemple, és un concepte que no té gaire arrelament entre la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, i això s'ha anat notant al llarg de la vista oral.


En aquest judici, que en molts aspectes és una segona volta del judici del procés, està quedant confirmat el paper dels Mossos en contra del referèndum i del procés d'independència, i també justificada la seva actuació apostant per la "prudència i la contenció". Aquesta setmana, un testimoni inèdit fins ara, el secretari del TSJC, ha confirmat que la magistrada que va dictar l'ordre per impedir l'1-O va demanar als tres cossos policials que actuessin amb paciència, prudència i contenció. 

Amb tot, les fonts consultades no s'atreveixen a fer pronòstics de com anirà la sentència. Una font jurídica sí que sosté que a la vista oral a l'Audiència Nacional "s'està desmuntant tot encara més que al Suprem" i no descarta que el tribunal acabi absolent algun dels acusats per donar una impressió de magnanimitat. El dia 16 està previst que la Fiscalia presenti el seu informe de conclusions definitives i tot indica que rebaixarà l'acusació de rebel·lió a sedició.