Dos anys després, dotze dels tretze acusats per la protesta a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han passat per davant del jutge per deixar clar que van exercir el seu dret de manifestació pacífica i no violenta, i en cap cas es va voler bloquejar la tasca del Palau de Justícia. Els dotze acusats han respost només les preguntes dels seus advocats, Xavi Monge i Eduardo Cáliz, d'Alerta Solidària, per defensar el seu dret de protesta. Els interrogatoris han durat menys de deu minuts. "Volíem fer una seguda pacífica i no violenta", han dit els processats, que s'enfronten a penes d'entre un i més de dos anys de presó per desordres públic i desobediència a l'autoritat.
Un dels acusats ha precisat que l'acció era "simbòlica" i ha recordat que les portes del TSJC estaven obertes i la gent podia entrar i sortir sense cap problema. Un altre dels implicats també ha negat que en l'acció s'encadenessin al TSJC. "Hi havia una cadena per allà, però en les imatges es pot veure com quan els Mossos ens treuen d'allà la cadena cau. No la van haver de trencar", ha dit. Dos dels activistes han ressaltat a preguntes de les seves defenses que no van colpejar els agents que els van retirar del lloc. "Em van fer mal i em vaig moure, però no em vaig resistir", ha dit una de les encausades.
Els processats també han explicat al tribunal, presidit per la magistrada Montserrat Comas, el motiu de l'acció i han dit que es tractava de protestar contra l'aplicació del 155 i diverses resolucions judicials. Els fets van tenir lloc el 23 de febrer de 2018, pocs mesos després de la intervenció de l'autogovern després de la declaració unilateral d'independència. Aquest dimecres han declarat davant del jutge dotze dels tretze acusats, el que falta es troba en cerca i captura i encara no se l'ha pogut localitzar. El catorzè implicat, que també va ser detingut ara fa dos anys, és un noi menor d'edat i el seu procediment és diferent.
Les imatges dels fets
La defensa dels acusats ha demanat en la fase de qüestions prèvies retirar de la causa un seguit d'imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del TSJC i pels Mossos d'Esquadra del dia dels fets. Els advocats consideren que no s'han aportat d'acord als terminis establerts i que no són les imatges originals, i creuen que això podria vulnerar drets dels processats. La Fiscalia s'hi ha oposat i el tribunal, després de deliberar uns minuts, ha rebutjat excloure la prova. La presidenta de la sala, Montserrat Comas, sí que ha dit que la prova es veurà i se'n podrà jutjar la "fiabilitat". "Un cop valorada la prova, el tribunal dirà si els vídeos són fiables o no, però ara com ara no considerem que la prova sigui nul·la", ha explicat Comas. La defensa ha formulat la corresponent protesta davant d'aquesta decisió.
Després dels interrogatoris dels testimonis, la sala ha repassat els vídeos aportats a la causa. El tribunal ha pogut escoltar els concentrats cridant "avui desobeïm el 155", "sense desobediència no hi ha independència", xiulades contra els Mossos i càntics a favor de la independència i de la llibertat dels presos polítics. Quan es van produir els fets, 23 de febrer de 2018, els presos feia menys de cinc mesos que eren a la presó per ordre de l'Audiència Nacional. En els vídeos també s'ha pogut veure manifestants cridant "Trapero, Trapero" i "fora les forces d'ocupació". El major dels Mossos s'enfronta des del 20 de gener al seu judici a l'Audència Nacional acusat d'un delicte de rebel·lió.
Aquí podeu veure les imatges del dia dels fets:
L'acusació vol "atemorir la dissidència"
A l'entrada del TSJC unes poques desenes de persones s'han concentrat per donar suport als processats. Entre crits d'"absolució encausades", els manifestants han volgut denunciar la persecució contra l'independentisme popular. Eduardo Cáliz, advocat dels acusats, ha criticat que la Fiscalia vol "atemorir la dissidència" amb peticions de més de dos anys de presó per accions que van ser pacífiques. En declaracions a NacióDigital, l'advocat lamenta que els acusats fa més de dos anys que estan en el procediment i que les peticions de pena de la Fiscalia impliquen que haurien d'entrar a la presó.
