Els arguments i els límits de Puigdemont després de l'experiment controlat de Ponsatí

Carles Puigdemont i Toni Comín sabien queClara Ponsatí tornaria a Catalunya el dimarts 28 de març. De fet, aquella tarda estaven seguint el que passava a Barcelona, i confiaven que l'eurodiputada arribaria fins a l'oficina de Junts al Born, on estava previst un acte sobre drets civils i sistema penal a Europa. A mig camí, a la plaça de la Catedral, Ponsatí va ser detinguda per un agent dels Mossos. Aquella conversa entre el policia i l'eurodiputada -un la convidava a acompanyar-lo, l'altra li mostrava la credencial d'eurodiputada-, va escenificar un experiment controlat que permet a Puigdemont carregar-se d'arguments i també constatar els límits que té encara, avui dia, un possible retorn a Catalunya.

La tornada de Ponsatí era un prova de laboratori, amb riscos controlats, perquè en el pitjor dels casos podia ser traslladada a Madrid per comparèixer davant del jutge Pablo Llarena, però no hi havia risc d'empresonament. Així, l'escenari d'una detenció pràcticament immediata -els Mossos la van arrestar poc després de la roda de premsa al Col·legi de Periodistes- estava previst, en compliment de l'ordre de detenció dictada per Llarena al gener, però l'amenaça era limitada. Finalment, al cap d'unes hores, tal com estava previst, va ser alliberada sense mesures cautelars i va poder tornar a Brussel·les, on va assistir al ple del Parlament Europeu amb total normalitat. L'experiment de Barcelona havia donat els seus resultats i Puigdemont i la seva defensa n'havien pres bona nota.

Va ser just l'endemà, el dia 29, que Gonzalo Boye va incorporar aquests fets en la demanda del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que ha de resoldre sobre el suplicatori que l'Eurocambra va concedir al Suprem. I servirà també de cara a futurs recursos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i també per fonamentar la necessitat de mantenir la immunitat dels dirigents independentistes de manera cautelar. La detenció de Ponsatí ha servit a Puigdemont, doncs, per demostrar amb fets que l'Estat no respecta la immunitat d'una eurodiputada i que el Suprem continua actuant com a jutge competent malgrat la sentència de Luxemburg del passat gener, que sosté que l'alt tribunal espanyol no té capacitat per demanar l'extradició en la causa de l'1-O.

En la demanda sobre el suplicatori, el TGUE haurà de dir l'aixecament de la immunitat es va fer correctament o bé es van vulnerar drets durant el procediment. En el millor dels escenaris, el tribunal també hauria de definir l'abast de la immunitat dels eurodiputats, és a dir, si la protecció de què gaudeixen a Europa funciona també a Espanya. Ara com ara, així ho ha dit Llarena i així ho ha constatat l'experiment de Ponsatí, la immunitat s'acaba als Pirineus, perquè el jutge del Suprem argumenta que els independentistes van ser processats abans de convertir-se en eurodiputats i, per tant, la seva protecció no impedeix continuar el procediment judicial que va començar el 2017. Passi el que passi en les properes setmanes al TGUE, encara es pot presentar recurs.
 

Tres recursos per consolidar arguments

Des que va tornar Ponsatí, la defensa de Puigdemont ha presentat tres recursos per consolidar els seus arguments, ara amb la detenció de l'eurodiputada a Barcelona com a element de pes. Gonzalo Boye ha recorregut la interlocutòria de processament de Llarena, que persegueix Puigdemont per malversació greu, i també les interlocutòries de detenció i d'alliberament de Ponsatí. La defensa sosté que té immunitat, que cal un nou suplicatori per desobediència, un delicte que, de fet, els advocats diuen que ha prescrit, i que el Suprem no és competent per veure aquests fets. Són arguments que Llarena ja ha rebutjat darrerament, o bé obviant la sentència del TJUE -pel que fa a la seva competència- o bé descartant que calguin noves peticions al Parlament Europeu o que el delicte hagi prescrit.
 

El retorn de Puigdemont encara no és viable

L'estratègia dels eurodiputats és conjunta, i el que va fer Ponsatí no està deslligat de la situació de Puigdemont. Si l'experiment de l'eurodiputada ha donat arguments a l'expresident, també li ha assenyalat els límits. El seu entorn enarbora de manera cíclica un possible retorn, però no hi haurà moviments fins que el TGUE no es pronunciï. Si ho fa, la prova de Ponsatí ha demostrat a Puigdemont seria detingut a Catalunya. La principal diferència és que l'eurodiputada no té risc de presó després de la reforma del codi penal, però Puigdemont sí perquè se'l persegueix per malversació greu. La seva detenció a Catalunya aniria acompanyada, molt probablement, d'un trasllat a Madrid i d'un empresonament preventiu, amb l'opció de sortir per anar als plens del Parlament Europeu.

El test de Ponsatí, seguit atentament per l'expresident des de Bèlgica, indica per la via dels fets que Llarena encara es considera competent per detenir els eurodiputats i que la immunitat té un recorregut relatiu. El dia de la detenció, Puigdemont i Comín van fer una breu intervenció en l'acte sobre drets civils al Born, que finalment no va comptar amb la presència de Ponsatí que en aquell moment ja era al cotxe dels Mossos de camí cap a la Ciutat de la Justícia. L'acte va ser més curt del que es preveia, per permetre als assistents fer costat a l'eurodiputada a les portes del jutjat. Alguns centenars de persones hi van anar, força més dels que l'acompanyaven al centre de Barcelona, que en cap moment van provar d'impedir la seva detenció.