06
de setembre
de
2022, 19:00
Actualitzat:
20:39h
Cap calendari electoral ha d'alterar els resultats de la taula de diàleg. És el missatge que reivindiquen els comuns després que ERC hagi descartat possibles avenços en la negociació amb l'estat l'any 2023 pel calendari electoral. "No podem perdre més el temps en bloquejos estèrils, hi hagi eleccions municipals o generals pel mig", ha dit aquest dimarts la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que també ha demanat a ERC i PSOE que deixin de demanar perdó "a uns i a altres" per creure i defensar la taula de diàleg, en referència a la CUP i Junts per part dels republicans, i al PP per part de Pedro Sánchez: "Menys demanar perdó per creure en la taula i més fer-la avançar per poder estar ben orgulloses".
Albiach ha fet aquestes reclamacions en una conferència a la sala d'actes del Cibernàrium 22@ de Barcelona, des d'on ha reivindicat que el seu espai polític va ser "el primer a posar propostes concretes i d'ampli consens" per abordar a la taula, com ara aspectes com la fi de la judicialització o un nou model de finançament. "És cert que a dia d'avui la taula avança més lentament del que nosaltres voldríem, però no és menys cert que les propostes d'En Comú Podem com era el blindatge del català o el seu ús a Europa són les úniques que estan permetent aquestes noves conquestes", ha reivindicat la líder dels comuns.
Després d'aquest primer missatge, Albiach ha avisat que la conferència d'aquest dimarts no seria per parlar sobre la relació entre Catalunya i Espanya, sinó per anunciar propostes per fer front a les dificultats socials, econòmiques i energètiques imminents per la guerra d'Ucraïna. És així que ha cridat a passar de la Catalunya de la dependència a la Catalunya de la potència, i fixar-ho en els propers pressupostos catalans que es començaran a negociar ben aviat i on els comuns volen tenir una posició preferent. Les tres potes per fer-ho, ha apuntat, passen per un canvi energètic, una indústria innovadora i esdevenir potència alimentària avançant cap a la sobirania alimentària.
En l'àmbit energètic, els comuns han marcat com a fita que l'any 2030 el 100% de l'electrictitat sigui produïda a Catalunya. Per fer-ho possible, En Comú Podem, entre altres propostes, reclamarà durant la negociació dels pressupostos un "pla massiu" de plaques solars a les teulades a les ciutats i impulsar un "gran acord de país" que inclogui territoris, municipis i empreses. En l'àmbit de la indústria, Albiach ha proposat invertir els efectes de la deslocalització massiva i caminar cap a la relocalització, a més d'impulsar un Pacte Nacional per la Indústria. En l'àmbit alimentari, la proposta passa per impulsar el dret a decidir de la pagesia, que s'hauria de traduir en el dret a l'accés just i social a la terra davant dels oligopolis especulatius.
La intervenció d'Albiach, que ha acabat amb una crida a acabar amb "l'abundància", no ha estat l'única de la jornada. Amb aquesta xerrada d'inici de curs els comuns també han volgut posar l'accent en el maig de 2023, quan se celebraran les eleccions municipals. Així, han pres la paraula en el mateix acte per expressar les seves propostes la tinent d'alcaldia dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos; l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; i l'alcaldable dels comuns a Sabadell, Joan Mena. Tot plegat, sota la mirada de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha ocupat un seient de la primera fila del públic.
Albiach ha fet aquestes reclamacions en una conferència a la sala d'actes del Cibernàrium 22@ de Barcelona, des d'on ha reivindicat que el seu espai polític va ser "el primer a posar propostes concretes i d'ampli consens" per abordar a la taula, com ara aspectes com la fi de la judicialització o un nou model de finançament. "És cert que a dia d'avui la taula avança més lentament del que nosaltres voldríem, però no és menys cert que les propostes d'En Comú Podem com era el blindatge del català o el seu ús a Europa són les úniques que estan permetent aquestes noves conquestes", ha reivindicat la líder dels comuns.
Després d'aquest primer missatge, Albiach ha avisat que la conferència d'aquest dimarts no seria per parlar sobre la relació entre Catalunya i Espanya, sinó per anunciar propostes per fer front a les dificultats socials, econòmiques i energètiques imminents per la guerra d'Ucraïna. És així que ha cridat a passar de la Catalunya de la dependència a la Catalunya de la potència, i fixar-ho en els propers pressupostos catalans que es començaran a negociar ben aviat i on els comuns volen tenir una posició preferent. Les tres potes per fer-ho, ha apuntat, passen per un canvi energètic, una indústria innovadora i esdevenir potència alimentària avançant cap a la sobirania alimentària.
En l'àmbit energètic, els comuns han marcat com a fita que l'any 2030 el 100% de l'electrictitat sigui produïda a Catalunya. Per fer-ho possible, En Comú Podem, entre altres propostes, reclamarà durant la negociació dels pressupostos un "pla massiu" de plaques solars a les teulades a les ciutats i impulsar un "gran acord de país" que inclogui territoris, municipis i empreses. En l'àmbit de la indústria, Albiach ha proposat invertir els efectes de la deslocalització massiva i caminar cap a la relocalització, a més d'impulsar un Pacte Nacional per la Indústria. En l'àmbit alimentari, la proposta passa per impulsar el dret a decidir de la pagesia, que s'hauria de traduir en el dret a l'accés just i social a la terra davant dels oligopolis especulatius.
La intervenció d'Albiach, que ha acabat amb una crida a acabar amb "l'abundància", no ha estat l'única de la jornada. Amb aquesta xerrada d'inici de curs els comuns també han volgut posar l'accent en el maig de 2023, quan se celebraran les eleccions municipals. Així, han pres la paraula en el mateix acte per expressar les seves propostes la tinent d'alcaldia dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos; l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; i l'alcaldable dels comuns a Sabadell, Joan Mena. Tot plegat, sota la mirada de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha ocupat un seient de la primera fila del públic.