La data del ple de constitució està fixada: l'11 de juliol a les 12 del migdia. Però quan falta només una setmana per a la sessió, no hi ha cap acord tancat. Continua sense desencallar-se qui presidirà la Diputació de Barcelona i com es governarà l'ens supramunicipal. Els vetos creuats dificulten que s'edifiqui un acord per governar. Pesen els ressentiments, així com les compensacions derivades dels pactes als ajuntaments.

"L'aritmètica és enverinada", exposa una font coneixedora de les negociacions per retratar les dificultats. La situació, a hores d'ara, és complexa. Els comuns no accepten que ERC inclogui Junts per Catalunya (JxCat) en l'acord mentre que el PSC veta els republicans en les converses amb l'espai de Carles Puigdemont, molt avançades.

Socialistes i republicans estan empatats a 16 diputats, tot i que el PSC va obtenir més vots, i pugnen per quedar-se amb la presidència. ERC voldria aconseguir-la de la mà de JxCat i els comuns. De fet, tenen ja una entesa amb Catalunya en Comú, però la formació d'Ada Colau no vol que el soci dels republicans a la Generalitat entri al govern. Els comuns sempre s'han reivindicat com l'antítesi al que representen els postconvergents, tot i que per retenir l'alcaldia de Barcelona van acabar acceptant una investidura amb els vots de Manuel Valls. Preferirien un tripartit d'esquerres a la Diputació que inclogui el PSC, com ja perseguien a l'Ajuntament de Barcelona, per bé que no es va demostrar possible.

El veto entre socialistes i republicans es manté. No només per les incompatibilitats en l'eix nacional, sinó perquè el PSC és conscient que ara la principal amenaça de vot que té a l'àrea metropolitana, el seu gran bastió, és ERC, que ha experimentat un creixement sense precedents. El PSC ha prioritzat contactes amb JxCat, que forçat pel descens electoral, aspira a tenir quotes de poder a l'ens supramunicipal. "Tothom està negociant amb tothom", exposa una veu que dissecciona les negociacions. "No hi ha res tancat. Està resultant molt complicat", afegeixen altres fonts que coneixen l'estat de les converses, que preveuen una resolució in extremis.

Una entesa no avalada pel president Quim Torra

El PSC també està posant tota la carn a la graella per fer-se amb la presidència de la Diputació. Inicialment, el plantejament era repetir la mateixa aritmètica de la investidura de Colau, però ni els comuns estan disposats a tornar a passar per una geometria que els incomoda ni els socialistes tenen clar haver de conviure amb Celestino Corbacho. L'exsocialista, ara a les files de Ciutadans, manté una enemistat política i personal amb l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, un dels noms que els socialistes tenen a la travessa per presidir l'ens. 

El partit de Miquel Iceta ha estat hàbil i ha buscat pescar en les aigües remogudes entre JxCat i ERC arran de pactes com el de Sant Cugat del Vallès, on els republicans han arrabassat l'alcaldia a JxCat amb una aliança amb la CUP i el PSC. Tal com va avançar NacióDigital, el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, ha avançat en el diàleg amb el president del PDECat, David Bonvehí, un escenari que compta amb el vistiplau de la líder a Barcelona, Elsa Artadi, i el president parlamentari, Albert Batet. L'entesa entre socialistes i l'espai de Puigdemont és madura. ERC n'està al marge.

L'operació, però, no compta amb el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, incòmode amb eventuals pactes amb els socialistes. Torra té present que, en el cas de Sant Cugat, l'alcaldia quedava en mans d'ERC, però que un moviment a la Diputació suposaria afavorir la presidència de l'ens al PSC.

La solució salomònica: tots al govern

En el cas de no trobar cap desllorigador, la solució salomònica seria l'acord dels quatre actors per repartir-se el pastís. En sortirien guanyant els dos grans grups: el PSC es quedaria amb la presidència i ERC, en proporció, tindria pràcticament un terç del govern de la Diputació. En cas que els cinc diputats dels comuns se'n desmarquessin per no voler estar en un pacte en el qual fos present JxCat, la suma dels 16 diputats socialistes, els 16 republicans i els 7 de l'espai capitanejat per Puigdemont i Torra seguirien sent suficients. 

Es decantarà la balança cap a una de les estratègies que estan liderant PSC o ERC? Algú acabarà avalant un acord a contracor o bé s'imposarà la solució de tots al govern? Queda una setmana i les converses s'estan desenvolupant al màxim nivell i quasi sota secret de sumari per governar una institució que suposa una important injecció de recursos per als partits. De moment, els vetos creuats condicionen el diàleg.