La ponència ideològica del PDECat no va ser, ni molt menys, tan polèmica com l'organitzativa. Mentre tots els periodistes feien guàrdia per saber si la militància acceptava el tàndem Artur Mas-Neus Munté i per conèixer al detall un règim d'incompatibilitats que encara porta cua, a la planta de dalt del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) dues joves dirigents perfilaven el document programàtic fundacional del partit. Eren Maria Senserrich i Elsa Artadi (Barcelona, 1976), que van haver de suportar l'allau de matisos que els assistents volien introduir. "En algun moment ens vam haver de quadrar", diria Senserrich uns mesos després. Ara la seva companya Artadi té una feina encara més complicada: dirigir la campanya de Junts per Catalunya. Durant anys ha estat un dels secrets més ben guardats del Govern.

Amb una trajectòria acadèmica brillant -doctorada a Harvard l'any 2006, professora a la universitat Bocconi de Milà-, va ser reclutada com a assessora per Andreu Mas-Colell quan va ser nomenat conseller d'Economia. Se la podia veure pel Parlament amb un feix de papers sota el braç cada vegada que Mas-Colell havia d'intervenir a la cambra. Eren els anys de les retallades i del business friendly en un departament que va haver de fer tots els equilibris del món per quadrar els comptes amb conseqüències directes sobre el finançament dels serveis públics. També va estar implicada en la proposta de pacte fiscal que Mas va fer a Mariano Rajoy durant el 2012 i que va acabar fracassant per la porta tancada de la Moncloa. Amb el pas dels anys va assumir més responsabilitats.