Des de l'inici de la campanya, l'especulació sobre els pactes postelectorals omple minuts de mítings, retrets creuats i titulars de premsa. Amb més o menys fonament, els partits atien el fantasma d'aliances com el tripartit per intentar desgastar els seus rivals polítics mentre els afectats intenten espolsar-se l'ombra de dubte de sobre. En això està precisament ERC, assetjat a dreta i esquerra per l'acusació -o petició en el cas dels comuns, els únics que el defensen- de forjar un tripartit. Els republicans, però, insisteixen una i altra vegada que la seva proposta passa per un Govern "ampli" que s'emmiralli en governs sobiranistes com els forjats a Tarragona i Lleida per barrar el pas a un PSC que considera que ha assumit el programa de Ciutadans.
"L'Arrimadas del 2017 és Salvador Illa al 2021", ha etzibat des del míting de Tarragona Pere Aragonès, conscient que el creixement dels socialistes es basa, en bona part, en la desfeta vaticinada pel partit taronja. Ha retret al PSC que hagi carregat contra TV3 i ha llançat al vent si el proper pas serà anar en contra de la immersió lingüística, buc insígnia del partir taronja. "Només ERC pot aturar aquells que estan assumint el programa de Ciutadans", ha reiterat. No es tracta, ha insistit Aragonès, en fer res que no s'hagi fet abans, sinó d'extrapolar governs com el de Tarragona i Lleida al Parlament i la Generalitat.
En el primer dels casos, l'alcalde republicà Pau Ricomà governa amb comuns i el suport extern de Junts i CUP. I, en el cas de la Paeria, Miquel Pueyo comanda la Paeria amb comuns i Junts. ERC va arrabassar amb aquestes fórmules de suma sobiranista dues històriques alcaldies socialistes, motiu pel qual la candidatura de Pere Aragonès es presenta com el dic de contenció més eficient per impedir que ara Salvador Illa es faci amb la presidència de la Generalitat.
Però Junts i els comuns s'exclouen mútuament de la política de pactes. Els primers, perquè consideren que no es pot pactar amb els de Jéssica Albiach perquè no són independentistes i titllen l'aposta d'ERC de "via morta". Els segons, perquè assenyalen que no es pot teixir cap acord amb partits de dretes. Aragonès ha assegurat que és conscient que uns i altres titllen d'"impossible" que aquesta aliança qualli al Govern de la Generalitat, però ha insistit que ERC és l'únic partit capaç de fer d'argamassa per bastir un front que defensi l'amnistia i l'autodeterminació, així com una reconstrucció en clau progressista.
L'aspirant d'ERC a la presidència ha advertit que ja ho han fet als ajuntaments, en contraposició a l'actitud que ha tingut el PSC. Ha recordat com comuns i socialistes van acceptar els vots del "racista" Manuel Valls per impedir que Ernest Maragall fos alcalde de Barcelona i que van fer exactament el mateix però pactant amb Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona. "Si ho van fer, ho poden tornar a fer i ho hem d'evitar", ha avisat.
A Tarragona, els republicans han exhibit una de les seves darreres conquestes de l'òrbita socialista: Carles Castillo, que fa tot just cinc mesos que va estripar el carnet del PSC i va deixar l'escó de diputat per enfilar una nova etapa com a número quatre d'ERC per Tarragona. "Soc aquí per defensar el mateix que he defensat sempre, però sense amonestacions i des d'una esquerra desacomplexada i republicana", ha defensat Castillo, que ha argumentat que va fer el pas d'incorporar-se a ERC perquè creus que pot ser "més útil" i perquè ha constatat que "no hi ha alternativa" entre defensar l'statu quo i la independència.
L'exdirigent socialista ha fet una crida, però, als republicans a "treure les urpes" i a sentir-se "orgullosos" del via àmplia que defensen enfront els partits independentistes que, "des de la radicalitat i la puresa" la critiquen: "No hem de confrontar però tampoc posar l’altra galta". Aragonès ha donat la benvinguda a Castillo i l'ha erigit en exemple del socialisme sobiranista que ha anat abandonant el PSC en la darrera dècada.
La taula de diàleg com a motiu de sospita
Per molt, però, que els republicans s'esmercin en presentar-se com a incompatibles amb el PSC i que els socialistes també insisteixin que de cap de les maneres pactaran ni per activa ni per passiva per formar Govern amb ERC, Junts i la CUP continuen assenyalant els d'Aragonès com a sospitosos. El mateix que fan Ciutadans i el PP amb els d'Illa. Aquest dimarts, tant els uns com els altres posaven com a exemple Madrid per justificar que les seves acusacions tenen fonament: els socialistes han manifestat que dijous votaran a favor de la moció d'ERC que reclama reunir la taula de diàleg de forma "immediata" després del 14-F un cop es constitueixi el nou Govern.
Els republicans, però, continuen fent bandera de la via pactada. I Aragonès, poc avesat a entrar en el cos a cos amb Borràs, ha deixat caure que, en tot cas, seran altres els que hauran d'explicar "canvis" en el seu programa electoral. Tot un dard a la proposta inicial llançada per Junts de reprendre la declaració d'independència i el referèndum acordat amb Europa que finalment porten al programa electoral.
