ERC culmina sense tensions un Congrés Nacional per confirmar la via Junqueras

L'oposició interna accepta la candidatura del president republicà i retira les esmenes sobre el límit de mandats, mentre que la "comissió de la veritat" no podrà assenyalar responsables

Oriol Junqueras, Elisenda Alamany i Oriol López, al Consell Nacional d'ERC
Oriol Junqueras, Elisenda Alamany i Oriol López, al Consell Nacional d'ERC | Nico Tomás / ACN
Redacció
14 de març de 2025, 22:32
Actualitzat: 22:38h

Aquest divendres fa tres mesos que Oriol Junqueras va tornar a ser elegit president d'ERC i el líder republicà celebrarà l'aniversari aquest cap de setmana amb un el Congrés Nacional a Martorell que es preveu que confirmi els seus postulats. Junqueras hi arriba més reforçat del que s'esperava a finals de 2024, quan l'oposició liderada per Nova Esquerra Nacional (NEN) volia limitar-ne les funcions i el mandat. Si bé, l'equip de Xavier Godàs ha retirat les esmenes que feien referència a aquestes propostes, davant del "compromís" de la direcció de debatre-ho més endavant.

Així, aquest cap de setmana, les bases votaran les ponències política, estatutària i estratègica, i les comissions de seguiment dels pactes amb PSC i PSOE. La "comissió de la veritat" exposarà les conclusions sense que el plenari les voti, i sense concretar noms de responsables de la suposada estructura B.

Junqueras va guanyar la segona part del congrés el 14 de desembre, amb una votació on va superar Godàs: va obtenir el 52% dels vots, pel 42% del seu opositor. La participació va establir un nou rècord (82%), que va superar la de la primera volta (81%), i les bases el van tornar a situar a la cadira presidencial d'ERC, amb Elisenda Alamany com a secretària general en substitució de Marta Rovira. Aquella mateixa nit, Godàs va alertar que Nova Esquerra treballaria des de l'oposició, que s'ha constituït com un corrent intern oficial. Això no obstant, Nova Esquerra ha acabat retirant les esmenes més destacades que volien aportar a la cita de Martorell i que ja defensaven durant la campanya interna de la tardor: limitar els anys de mandat de la presidència i evitar que president i secretària general ocupin càrrecs públics.

Per altra banda, la ponència estratègica vol fixar com a objectiu que per a l'any 2031 hi hagi una majoria "àmplia i sòlida" a favor de la independència de Catalunya. La proposta de la direcció situa aquesta data, any d'eleccions municipals, com a fita per rearmar l'independentisme, tornar-lo a fer força majoritària al Parlament i aconseguir incrementar-ne el suport social. Tal com ha seguit de prop NacióÀgora Republicana -agrupació de militants que lidera Joan Tardà- ha acordat amb la direcció transaccionar una esmena a la ponència sobre les llistes electorals per incorporar "indefectiblement" persones d'origen migrant en llocs "rellevants", tot i que no han arribat a un acord per obrir el partit als no independentistes, una proposta que també es votarà a Martorell.

Finalment, la "comissió de la veritat" podrà exposar al plenari el dictamen de les seves conclusions, però no el podrà sotmetre a la votació de la militància, tal com sí que volia fer la direcció en un inici. Tampoc podrà apuntar directament els suposats responsables de l'anomenada "estructura B" del partit. I és que Garanties "no considera ajustat a dret" que un grup de treball polític "amb una certa potestat investigadora" hagi de ratificar les conclusions al Congrés. I argumenta que això les dotaria d'una "certa legitimitat i presumpció de veracitat" que, com que no és cap òrgan de control, "no disposa". Tot i això, afirma que la "comissió de la veritat" sí que té el dret i la legitimitat per a realitzar un "dictamen polític" que contingui un relat de fets polític i les recomanacions que consideri "oportunes".

Els equips de les ponències

L'equip que ha treballat el document estratègic Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència l'han format Elisenda Alamany, Carme Forcadell, Bernat Solé, Jordina Freixanet, David Minoves, Ana Balsera, Josep Bargalló, Jordi Gaseni, Carmel Mòdol, Joan Plana, Pere Sàbat, Solés Carabasa, Àlex Montornès, Marta Rosique, Reis Juan, Jordi Parent i Marc Martínez (Jovent). A la ponència política, hi ha hagut Cesc Iglésies, Àlex Montornès, Arés Tubau, Laura Pelay, Norma Pujol, Santi Valls, Francesc Sutrias, Miquel Puig, Anna Barnadas, Lluís Pérez, Joan Plana, Susanna Miquel (Jovent), Maria Santos, Jordi Estiarte, Alba Pérez i Eunice Romero. I, a la ponència estatutària, hi havia Oriol López, Pau Morales, Lluïsa Llop, Kènia Domènech, Marc Sanglas, Mar Andreu, Pep Toni Prats, David Juan, Carles Mundó, Glòria Llobet, Jaume Oliveras, Silvia Martínez, Montse Argelich i Alba Torras (Jovent).