ERC afronta el congrés nacional d'aquest cap de setmana a Martorell amb el repte de redefinir-se i d'aturar les desercions dels seus votants del darrer cicle. En les eleccions al Parlament del 2024, el partit d'Oriol Junqueras va perdre prop d'una tercera part dels sufragis que havia assolit tres anys abans. Qui més ha abandonat el partit són els independentistes, que s'han quedat a casa o triat altres opcions. En tan sols cinc anys, des que el 2019 va tocar el cim de suport electoral a les municipals i espanyoles, els partidaris de l'Estat propi entre les persones que es declaraven votants d'ERC han passat desobrepassar el milió de persones a no superar les 350.000. Així és d'acord amb l'estimació de Nació a partir de la intenció de vot recollida pels baròmetres del CEO, creuada amb dades poblacionals de l'Idescat.
Avui ERC comptaria amb 695.000 independentistes menys que el 2019, un descens del 67%, segons aquestes estimacions. Això ha coincidit amb la fi del procés i la revisió estratègica del partit després de la independència fallida el 2017: renunciar a la via unilateral i optar per les negociacions amb Madrid i per un discurs més enfocat en els drets socials que no pas amb la independència. Governar en minoria i en solitari, a més, acostuma a danyar les expectatives electorals.
En tot cas, les dades demoscòpiques no mostren que els republicans hagin assolit l'objectiu d'eixamplar la base amb persones que no necessàriament volen la secessió. En tot aquest temps, i a diferència del que va passar entre 2012 i 2017 quan els republicans van captar votants socialistes i convergents, no ha crescut el nombre de federalistes i autonomistes que diuen que votaran ERC a les següents eleccions.
A mitjan 2019, aquestes dues opcions sumaven prop de 440.000 persones entre les files republicanes, una xifra que ha baixat fins a les 300.000 a finals del 2024. Les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió no permeten veure què va passar exactament a les bases d'Esquerra i Junts (abans CDC-PDECat) entre el 2015 i el 2016 perquè els dos electorats es van fusionar en Junts pel Sí. El que sí que se sap és que a entre 2014 i 2019, ERC va sumar un gran nombre de federalistes a les seves files. Des del 2019, però, n'ha anat perdent any rere any.
Aquest descens pot provenir de dos fenòmens diferents. En primer lloc, persones independentistes que han abandonat ERC i que han passat a votar Junts o la CUP, o s'han quedat a casa. En segon lloc, persones que el 2019 es consideraven independentistes, però que, malgrat que encara voten ERC, han passat a defensar opcions menys radicals, com el federalisme o seguir amb l'autonomisme.
ERC ja no és el partit majoritari entre independentistes
Amb tot, el pes de l'independentisme dins del partit és més baix que mai: només el 51% dels potencials votants d'ERC es declaren obertament independentistes mentre que, als inicis del procés, fa tot just una dècada, suposava quasi el 90%. Avui, el 29% de la base electoral republicana optaria per una Espanya federal i al 16% ja li sembla bé ser una comunitat autònoma, una proporció força més alta que fa uns anys. Això no vol dir que hi hagi molts unionistes que s'hagin sumat al projecte republicà: són els mateixos que abans, en nombre, però les elevades fugues d'independentistes n'han amplificat el pes.
No és només una qüestió que ara hi hagi menys independentistes que abans, tot i que això també pesa. En tot el país, el suport a la ruptura ha baixat del 45%, al punt àlgid del procés, al 30% actual. És una caiguda important, però no tan forta com la que han patit els republicans. Així doncs, ERC és la formació que ha perdut més votants independentistes. De fet, fins fa tot just un any, ERC era el partit majoritari entre qui volia l'Estat propi (en contraposició amb models federals i autonòmics). Exceptuant el moment en què es va anunciar la coalició de Junts pel Sí, durant molts anys els republicans havien aglutinat entre el 40% i el 50% del vot independentista. CiU, i després Junts, reunien entre el 15% i el 25% i la CUP, al voltant del 15%. A partir del 2019, però, la caiguda d'ERC entre els independentistes i el creixement de Junts en aquest sector han situat els de Carles Puigdemont com a primera força sobiranista.
Més propers al PSC i a Junts
"Si a les eleccions tingués dret a votar per un segon partit, a quina formació votaria?" Aquesta pregunta, incorporada pel CEO als seus baròmetres a partir de finals del 2022, ajuda a entendre com es mouen les bases d'electors pel tauler polític català. Permet veure, també, qui té més possibilitats de clavar una queixalada i endur-se part dels votants d'una altra força política. Si bé dos anys d'anàlisi no són suficients per veure tendències molt marcades, queda clar que l'electorat d'ERC s'ha allunyat de la CUP i dels Comuns i s'ha apropat a Junts i al PSC.
Un desplaçament cap a l'espai que tradicionalment han representat aquests dos partits i que va en la línia d'un lent procés de 'centralització' del seu electorat: en el si del partit republicà, en la darrera dècada han perdut pes les persones d'esquerres i, en canvi, han guanyat importància les que s'identifiquen amb el centre. El CEO ho mesura en una escala numèrica on cadascú es pot ubicar entre el 0 (extrema esquerra) i el 10 (extrema dreta). Entre els votants d'ERC, els qui s'identifiquen entre el 0 i el 3 han passat de representar el 70% el 2014 al 53% actual, mentre que els que s'ubiquen entre el 4 i el 5 han crescut a poc a poc. Aquesta dretanització, però, no és una característica només d'Esquerra Republicana: s'observa en el conjunt de la població catalana d'acord amb les tendències globals i ho fa fins i tot d'una manera més marcada que entre possibles votants del partit que, de nou, dirigeix Oriol Junqueras.