En les setmanes anteriors a l'últim congrés d'ERC, bona part del debat va orbitar al voltant de les condicions per celebrar un referèndum a Catalunya. Pere Aragonès, com a president de la Generalitat, havia posat l'anomenat acord de claredat en el frontispici de la legislatura catalana: aconseguits els indults i sense saber encara que l'amnistia era possible, la clau passava per situar el referèndum al centre. Es va manllevar de Montenegro la fórmula de tenir més d'un 50% de participació i d'un 55% de vots afirmatius. Dos anys després, amb Oriol Junqueras al capdavant d'ERC després d'un interregne tortuós, la ponència del nou conclave ni ho esmenta. Aquests són les deu claus del nou full de ruta.
Diagnòstic i adeu a l'acord de claredat
En la ponència estratègica -n'hi ha dues més, una de política i una d'estatutària-, els republicans fan un diagnòstic de què ha passat des del 2017. A diferència dels moments àlgids del procés, escassegen les dates i les fórmules concretes. L'acord de claredat no hi apareix, perquè -així ho admeten els redactors- ara mateix no hi ha ni tan sols una majoria parlamentària que el pugui sustentar. "Per poder guanyar, hem de ser més", remarca el text, empeltat de la manera de pensar de Junqueras. En tot moment es vincula la independència a qüestions socials i a la cohesió per tal de reforçar el "marc institucional català" camí de l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Horitzó 2031 per l'autodeterminació efectiva
L'any 2031 serà el centenari d'ERC, i per això és una data simbòlica per als republicans. Queden sis anys per arribar-hi, i en teoria en tot aquest període hi ha d'haver dues eleccions municipals, unes de catalanes i també unes d'espanyoles. "Treballarem pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d'octubre que ens duguin a la proclamació de la República catalana, que és el nostre objectiu irrenunciable i per al qual no podem descartar, d'antuvi, cap via democràtica", apunta el text. En el marc teòric s'hi declina en més d'una ocasió la necessitat de "consolidar" una majoria social i política independentista que serveixi per exercir de manera efectiva el dret a l'autodeterminació. No s'hi posa data.
Crítiques al PSOE
La ponència critica la "política centralista del reencuentro" exercida per Pedro Sánchez, perquè suposa un "fals relat" sobre els perills que el PP desmantelli des de les autonomies les mesures aprovades pel Congrés. "De manera menys sorollosa que la dreta espanyola, amb el silenci còmplice de bona part dels seus companys d'executiu , han reprès eines repressives, com l'espionatge policial a través del sistema Pegasus o la infiltració en moviments socials", determina el text. Què faran a l'Estat? "Exercir la força democràtica per tombar aquelles estructures que ens impedeixen avançar cap a la sobirania i la independència", diu la ponència. Fins ara, han aprovat els pressupostos de Sánchez.
La legislatura catalana i el finançament
"Incidirem en una governabilitat al servei de les persones, des de la plena implicació en el projecte nacional, amb l'aspiració de liderar-lo", apunta el text. Els responsables de les ponències assenyalen que no han volgut introduir elements concrets sobre els pactes amb els socialistes, però sí que es fa esment de la necessitat de millorar el finançament dels serveis públics. Si el PSC no compleix, el text polític indica que s'assenyalarà els socialistes com a "responsables". "Que serveixi per tornar a evidenciar la impossibilitat d'aconseguir les reformes mínimes necessàries per garantir el benestar de la ciutadania de Catalunya dins de l'estat espanyol", apunta la ponència.
Reduir el poder de l'Estat a Catalunya
"Si bé l’independentisme ha estat tradicionalment conscient de la necessitat de construir estructures institucionals pròpies que permetin al país governar-se amb més sobirania, també ha de tenir present la importància de reduir el poder i la influència que les institucions de l’Estat exerceixen sobre els diferents àmbits de la vida comunitària de la ciutadania catalana", remarca el document estratègic. Es tracta d'aprofitar, per exemple, qualsevol escletxa per "reduir el control de l'Estat sobre els sectors estratègics". El finançament és una de les vies per aconseguir-ho, però també la reducció del deute català en mans de Madrid. La condonació del FLAencara no està tancada.
Les municipals del 2027
"És especialment estratègic que l’independentisme ampliï la seva presència institucional i l’arrelament social en aquelles zones del país, com és el cas de les àrees metropolitanes, on encara és minoritari i on, històricament, les forces polítiques no sobiranistes han mantingut una hegemonia consolidada. Treballar des del municipalisme no només permet construir un país més just i cohesionat, sinó també posar les bases per avançar cap a la plena sobirania nacional", remarca el document estratègic. ERC s'ha centrat en combatre el PSC a l'àrea metropolitana, però en les últimes municipals els socialistes van col·leccionar més suports. Junts, en aquesta zona del país, va ser escombrada.
Combatre l'onada reaccionària
"En l’àmbit internacional, l’adveniment de l’extrema dreta i l’autoritarisme, que advertíem fa temps en l’àmbit europeu, ja és, malauradament, una realitat arreu. L'arribada de l’extrema dreta als governs, fins i tot del feixisme, ha canviat els termes de la conversa pública i dels debats polítics i ha comportat la vulneració de drets humans", ressalta el document. En aquest context, segons el text, situa en una posició "fràgil" les nacions sense estat, perquè no disposen de poder polític, econòmic ni "coercitiu", tot i que mantenen poder "social" i "popular" com a via de supervivència. L'arribada de Donald Trump als Estats Units i l'auge de les visions autoritàries marcarà, en tot cas, els propers cinc anys.
Preservar el català
"La llengua catalana ha de ser el principal element de vertebració, el punt de trobada on tothom és benvingut, independentment del seu origen o creença. Aconseguir aquest objectiu seria un desafiament majúscul si comptéssim amb les estructures d'un estat propi que el facilitessin, però, fer-ho sense aquestes eines, i fins i tot amb unes estructures estatals que hi actuen en contra, converteix el repte en una empresa encara més complexa", indica la ponència. "Malgrat aquesta complexitat, hem de posar tota la nostra energia i capacitat de transformació al servei d'aquesta causa", afegeix. La conselleria de Política Lingüística del Govern que lidera Salvador Illa es va posar en marxa d'acord amb ERC.
Catalanisme inclusiu versus Aliança Catalana
El text és diàfan contra Aliança Catalana, encara que no se l'esmenti: "Defensem aquest catalanisme inclusiu davant l’onada reaccionària que pretén imposar una visió tancada, excloent i ètnica de la catalanitat. Un model que divideix, que genera desigualtat i que desconnecta la nació del seu propi poble. Rebutgem aquest projecte, no només per principis, sinó també perquè és profundament perillós. Una Catalunya que es replega sobre si mateixa i que exclou és una Catalunya condemnada a l’extinció". Aquesta concepció "involucionista" sobre la nació, remarca el text, no la fa més forta, sinó que la converteix en "més feble". Es comprometria, també, la viabilitat de l'independentisme.
Canvis estatutaris
Després d'un període marcat per les discrepàncies internes i per l'esclat del cas dels cartells dels germans Maragall, la ponència estatutària endureix els requisits per ser responsable de compliment -cal acreditar experiència prèvia en l'àmbit de compliance i no es podrà ocupar cap càrrec polític dins del partit- i el termini màxim de resolució dels expedients passa a ser de nou mesos. Les investigacions passaran primer per la comissió de garanties abans d'arribar a l'executiva. Ara la militància ja pot començar a introduir esmenes que poden anar en la línia, per exemple, d'intentar impedir que Junqueras sigui candidat a la presidència de la Generalitat, com demanava en el seu dia Nova Esquerra Nacional.
Ponència estratègica d'ERC by Naciodigital