El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat a la Conferència de Presidents que impulsarà al gener la condonació d'una part del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Serà a partir de l'any vinent que es convocarà un Consell de Política Fiscal i Financera per tal que l'Estat assumeixi una part de l'endeutament de les comunitats autònomes de règim comú, però no ha concretat de quin percentatge es tractarà ni tampoc si serà el mateix per a tots els territoris. L'acord amb d'investidura de Sánchez amb ERC, subscrit entre Félix Bolaños i Oriol Junqueras, preveu la condonació d'un 20% del deute de Catalunya. Això equivaldria, segons ERC, a uns 15.000 milions per a la Generalitat.
El FLA es va posar en marxa quan Cristóbal Montoro era ministre d'Hisenda, amb el PP a la Moncloa, i ha permès a la Generalitat rebre 96.957 milions d'euros des del 2013, una xifra que suposa un 41,5% de totes les autonomies. L'últim informe del BBVA Research situava el país com l'autonomia més endeutada de l'Estat, amb un deute per càpita de més de 10.000 euros per habitant. La Generalitat té un deute total de 85.456 milions d'euros, dels quals 71.852 són del fons de liquiditat.
Una altra de les qüestions que Sánchez ha posat sobre la taula ha estat la del finançament autonòmic, que també s'abordarà durant l'any vinent. El president ha traslladat la voluntat d'acordar "entre tots" un nou model que "conciliï multilateralitat i bilateralitat", que blindi la solidaritat entre els territoris i garanteixi que totes les comunitats rebin més recursos. El nou model és la carpeta que més irrita els barons del PP, que no volen que Catalunya tingui un tracte diferenciat. Abans d'entrar a la reunió, la presidenta de Cantàbria, que ha fet d'amfitriona, ha advertit que el nou sistema no pot implicar cap "privilegi".
L'acord signat entre el PSC i ERC preveu un finançament singular per Catalunya, que li permeti recaptar tots els impostos. La prioritat és reforçar la Hisenda catalana i el grup d'experts ja treballa per concretar el model. S'ha de començar a desplegar el 2025 i la fita més important és, d'entrada, la recaptació de l'IRPF l'any 2026. Els avenços en el finançament, pedra angular de la investidura de Salvador Illa i, de retruc, de Sánchez, és també determinant de cara a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Illa defensa el finançament singular davant la resta d'autonomies
Durant la seva intervenció, Illa ha defensat la "revisió i actualització" del model de finançament. Fonts de l'entorn del president asseguren que Illa ha constatat durant la reunió que el model de finançament actual "no respon a les necessitats reals de les autonomies". A més, ha insistit que el sistema singular per a Catalunya és "solidari amb la resta d'Espanya" i ha advertit que no acceptarà "lliçons de solidaritat d'aquells que practiquen la insolidaritat fiscal". El president també ha proposat que la pròxima Conferència de Presidents es faci a Barcelona, com a símbol de normalització i de la voluntat de diàleg, lleialtat i cooperació de Catalunya amb l'Estat.
Els presidents del PP s'han oposat al finançament singular, però no a una reforma del model que beneficiï totes les comunitats autònomes. El president de la Xunta, Alfonso Rueda, ha defensat que "la bilateralitat multilateral no existeix" i ha reclamat la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera per abordar-hi un nou model "de forma immediata i entre tots". Per la seva banda, el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, ha fet una crida a "revisar urgentment" el sistema de finançament però ha reclamat que es faci "amb transparència i lleialtat institucional". "No acceptem la bilateralitat ni la ruptura de la solidaritat i la igualtat", ha defensat dins la reunió. La presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, ha llançat el primer avís recordant que cal abordar debats com el del finançament "entre tots, sense privilegis i en peu d'igualtat".
Blindar l'habitatge públic i una nova llei del sòl
Finançament, habitatge, immigració i sanitat han estat els principals temes de l'ordre del dia de la reunió a Santander. En matèria d'habitatge, prioritat del govern de Sánchez, el president ha proposat blindar el caràcter públic i social dels pisos finançats amb recursos públics "de manera permanent i irreversible". L'objectiu és incrementar el parc d'habitatge públic, per arribar al 20% que hauria de permetre pal·liar l'emergència habitacional. La Generalitat també té com a prioritat la qüestió de l'habitatge a la reunió: el pla d'Illa passa per regular lloguers i construir més, amb la fita de 50.000 pisos l'any 2030 i 1.100 milions anuals durant aquesta legislatura.
Sánchez també ha plantejat una reforma de la llei del sòl que ofereixi més seguretat jurídica als ajuntaments a l'hora de modificar els plans urbanístics i ajudi també a la construcció de pisos assequibles, i a adaptar la normativa actual a l'emergència climàtica. En la mateixa línia, Sánchez ha instat les comunitats autònomes a desplegar la llei d'habitatge estatal, que permet regular els lloguers en zones tensionades. A Catalunya, les dades indiquen que els preus s'han contingut en aquelles zones regulades, però hi ha comunitat governades pel PP que es neguen a aplicar la normativa.
Una "solució compartida" al repartiment de menors migrants
En matèria d'immigració, Sánchez ha plantejat que les autonomies se sumin a una "política migratòria responsable i solidària", que deixi de banda els "prejudicis" i tingui en compte les necessitats "demogràfiques i laborals" de l'Estat. En aquest sentit, ha reclamat acordar una "solució compartida" al problema del repartiment de menors no acompanyats a través de "criteris objectius", i que compti amb la solidaritat de totes les comunitats autònomes. Fins ara, el PP ha frenat qualsevol entesa en aquest àmbit i acusen el govern espanyol de fer polítiques que generen "efecte crida".
Més de 200 milions per implementar la intel·ligència artificial a la sanitat
Sánchez també ha anunciat que transferirà 223 milions d'euros extraordinaris a les comunitats autònomes a principis de 2025 perquè financin la implementació i desenvolupament de solucions sanitàries basades en intel·ligència artificial. També ha dit a la resta de presidents que "consolidarà i augmentarà" el finançament de noves places per a professionals sanitaris a les universitats públics, sempre que les comunitats mostrin un "compromís ferm" per contribuir "de manera sostinguda" al cofinançament.