ERC exigeix a Sánchez que desclassifiqui els documents sobre Pegasus en plenes negociacions

Desclassificar la documentació secreta sobre l'espionatge amb Pegasus als independentistes. Aquesta és l'exigència d'ERC a Pedro Sánchez si vol tenir més números de ser investit com a president del govern espanyol. L'endemà que el PSOE i Sumar hagin segellat l'acord per reeditar la coalició, l'independentisme continua sent decisiu i Sánchez preveu accelerar per mirar de tancar un pacte que li permeti revalidar la Moncloa. L'amnistia és dona per descomptada, però ERC vol anar més enllà i ha tornat a posar sobre la taula la desclassificació dels documents del Catalangate, després que el jutge hagi citat a declarar com a investigada l'exdirectora del CNI. Amb això, ha dit Josep Maria Jové, no n'hi ha prou, i calen moviments per part de Sánchez.

"Ha d'anar acompanyat de decisions polítiques per qui vol ser investit, si vol tornar a ser investit, perquè es van comprometre a desclassificar tots els documents que els jutges demanessin, i no ho han fet malgrat tenir les peticions judicials", ha afirmat el president del grup parlamentari d'ERC. Al seu torn, Aragonès ha avalat aquesta exigència, que de fet va ser un compromís públic assumit pel govern espanyol ja fa mesos. "No espero cap altra cosa que el consell de ministres col·labori amb la justícia i amb el procediment judicial, no s'entendria una altra cosa", ha dit el president. Aragonès, alineat amb Jové, ha insistit que amb l'amnistia no n'hi ha prou i que calen passos en l'àmbit de l'autodeterminació.

En una sessió de control al president en què les negociacions d'investidura a l'Estat no han tingut protagonisme, ERC sí que ha volgut parlar-ne. Jové ha insistit que l'amnistia és un pas necessari, però que no n'hi ha prou perquè "no resol el conflicte polític" i "no posa punt final a res". "Cal aprofundir en el procés de resolució del conflicte, reconeixent el nostre dret a decidir el nostre futur i fixar les condicions per exercir el dret d'autodeterminació", ha afirmat. En aquest sentit, ERC ha dit que l'amnistia no resoldrà tota la repressió, que no pot quedar "impune", especialment pel que fa a l'espionatge amb Pegasus. "És injustificable i reprovable", ha dit Jové. En aquest sentit, ha celebrat la imputació de l'exdirectora del CNI pel "Catalangate".
 
Abans de les preguntes al president, també en el ple, la consellera de Territori, Ester Capella, ja ha criticat l'acord del PSOE i Sumar perquè considera que "envaeix competències" en l'àmbit del transport. "Nosaltres complirem, però recorda'ls-hi que quan facin un anunci, l'acompanyin de lleialtat institucional, no envaeixin competències i dotin econòmicament allò que anuncien", ha contestat al diputat dels comuns David Cid, que prèviament l'havia interpel·lat amb un retret per no haver aplicat encara la gratuïtat de la T-16, com preveu l'acord de pressupostos per al 2023. Capella li ha replicat, també, que per complir els acords s'han de tenir mitjans econòmics i, en aquest sentit, ha afirmat que l'Estat ha de posar a disposició "la part que li correspon".

Illa remarca "una bona notícia" enmig de l'"aridesa de resultats"

Per no entrar en el cos a cos amb Aragonès sobre la investidura de Sánchez, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, s’ha dirigit al president per abordar una qüestió relacionada amb indústria. De fet, ha volgut fer valdre que el Govern hagi invertit en l’empresa subcoreana Lotte. “És una bona notícia enmig d’una aridesa de resultats”, ha remarcat. Aragonès, que ha rebutjat l’expressió “aridesa de resultats” i ha reivindicat la feina del seu executiu, ha assegurat que si per alguna política econòmica s’ha significat el seu Govern, és per la reindustrialització.
 

Junts demana convocar la junta de seguretat

Junts s'ha centrat en la qüestió de la seguretat i ha demanat a Pere Aragonès que convoqui la junta de seguretat. D'aquí a dues setmanes hi ha un ple monogràfic al Parlament centrat en la seguretat, a proposta del PSC i Junts. Albert Batet ha dit que "sense seguretat no hi ha llibertat" i ha lamentat les crítiques "demagògiques i partidistes". Batet ha reconegut l'increment d'efectius policials, però ha assegurat que hi ha hagut també un increment de la inseguretat, en ciutats com Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat, o amb incidents a Manresa o Mataró. El dirigent de Junts ha demanat a Aragonès que "lideri" en l'àmbit de la seguretat i "escolti" i activi el consell de seguretat de Catalunya. "Actuï per revertir l'actual situació d'inseguretat sense complexos", ha afirmat.

Aragonès ha dit que la junta de seguretat es convocarà quan ho considerin convenient els comandaments dels Mossos i els responsables del Departament d'Interior, i ha tret pit de les polítiques dutes a terme en matèria de seguretat, amb l'increment d'efectius dels Mossos. També ha ressaltat la coordinació amb la resta de cossos i forces de seguretat de l'Estat. Aragonès ha recordat que les detencions s'han incrementat, així com la capacitat de resolució d'investigacions. Aragonès ha dit que la solució passa per més recursos, més efectius, coordinació i més capacitat de generar intel·ligència en matèria de seguretat. "Hem d'actuar responsablement, posar els recursos adequats i no enfocar-ho en baralles de curt termini", ha reblat.
 

La CUP exhibeix banderes palestines

Una de les intervencions més ressonades ha estat per part de la CUP, i es que els diputats han exhibit banderes palestines i cartells amb la frase “no en el meu nom”. Carles Riera ha carregat contra la posició “irresponsable” de la Unió Europea en aquest conflicte, ha instat a no confondre "opressors i oprimits", ha demanat no “donar suport a un genocidi” -en relació amb la resposta d’Israel a l’atac de Hamàs sobre la Franja de Gaza- i també ha carregat contra la declaració de la junta de portaveus que negocien Junts i el PSC, que a parer seu justifica Israel, un “govern corrupte en ple setge de Gaza”. També ha demanat a Aragonès si defensa l'"alto el foc” i la “fi de la colonització”.
 
Aragonès ha volgut donar suport a "totes les víctimes" del conflicte entre Israel i Palestina. Ha exigit l'alliberament dels ostatges de Hamàs "sense condicions" i ha dit que la resposta d'Israel ha de ser d'acord amb els tractats internacionals. "Les víctimes són víctimes", ha remarcat. També ha apuntat que el conflicte és complex i que cal un alto al foc per entrar en una "dinàmica de resolució diplomàtica", amb seguretat per a la població civil. També ha dit que l'ajuda humanitària ha de poder arribar a la Franja de Gaza, i que s'aturin totes les hostilitats. "No contribuiré a la polarització, les víctimes són víctimes, sigui quin sigui el seu origen o bàndol", ha reblat el president.
 

Els comuns furguen en la indefinició d'Aragonès

Els comuns han lamentat la "manca de rumb" del Govern, especialment amb l'ampliació de l'aeroport del Prat o la regulació dels mòbils a les escoles. "No prenen decisions", ha retret Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem. Albiach ha preguntat a Aragonès pel posicionament respecte dels bous embolats, que se'n debatrà la prohibició a la tarda. "Estan sols i no decideixen", ha insistit la dirigent dels comuns, que ha insistit que les festes amb bous provoquen "patiment" en els animals. Aragonès ha evitat mullar-se sobre una qüestió espinosa i ha dit que el debat sobre la protecció dels animals inclou supòsits "molt amplis", més enllà dels bous. "La meva posició l'explicarà el grup parlamentari", ha reblat.
 

El PP alerta de les males dades educatives

El PP ha preguntat pel sistema educatiu davant els mals resultats dels estudiants en les darreres competències bàsiques. El president dels populars, Alejandro Fernández, ha assenyalat el model d'immersió lingüística com el responsable del baix nivell en comprensió lectora, en llengua catalana i llengua castellana, i les dades d'abandonament escolar. "L'obsessió identitària i la ruptura de la cultura de l'esforç expliquen la diferència", ha dit Fernàndez. Aragonès ha defensat el model d'escola catalana i les mesures adoptades pel Govern, que han suposat un increment de professors a les aules. Pel que fa a l'abandonament escolar, l'executiu ha augmentat els recursos per pal·liar-ho. També es fan esforços per millorar el nivell de comprensió lectura i s'han posat recursos per abordar la diversitat a les aules.
 

Cs carrega contra Vergés pel cas de les vacunes

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha furgat sobre el cas que implica la vicepresidenta primera del Parlament i exconsellera de Salut, Alba Vergés, pel retard de la vacunació de guàrdies civils durant la covid. De fet, ha tret pit que el seu partit portés el cas a la justícia, i ha promès que continuaran demanant “responsabilitats judicials i polítiques” perquè el cas va ser “vergonyós”. El president de la Generalitat ha exigit “rigor” i ha recordat que Vergés no està sent investigada, sinó que la Fiscalia ha demanat al TSJC que la investigui. “No està sent investigada. Els criteris de vacunació es van fer per criteris estrictament sanitari”, ha afegit. Tot plegat, arribà l'endemà que el també exconseller Josep Maria Argimon, aleshores secretari de Salut Pública, assenyelés Vergés.