22
de novembre
de
2021, 10:43
Actualitzat:
12:13h
Si el Govern i els comuns han pogut tancar en cinc dies l'acord que no va ser possible amb la CUP és perquè ambdues parts necessitaven fer de la necessitat virtut. Pere Aragonès necessita els vots dels vuit diputats d'En Comú Podem per tramitar els pressupostos i Ada Colau necessita també que ERC faci el mateix gest a l'Ajuntament de Barcelona. Que la negociació ha donat fruits ho ha verbalitzat el líder dels republicans a la capital catalana, Ernest Maragall, que ha anunciat que finalment facilitaran la tramitació dels pressupostos de Barcelona. L'intercanvi s'ha certificat.
Maragall ha criticat que els comuns hagin situat els pressupostos de Barcelona "com una peça de negociació política" i que en "prenen nota". Ha insistit que mantenen un posicionament crític amb les xifres de Colau i ha advertit que, de fet, el vot d'ERC no és significatiu perquè ja les té pactades amb el grup de Manuel Valls, però que assumiran la "contradicció" i facilitaran l'aprovació dels comptes per ser "responsables" amb els de la Generalitat.
"Entenem quina és la situació. Que no ens agradi aquesta decisió dels comuns no vol dir que no assumim les responsabilitats. Estem al servei del país", ha argumentat Maragall. El dirigent també ha assegurat que, tot i no estar "conformes" amb el canvi de posicionament, ERC "surt reforçada" en aquest intercanvi que ajuda a "tirar el país endavant". Malgrat la contradicció que assumeix, Maragall ha defensat que el fet que es posi en evidència la "política de canvi de cromos i el mercadeig" de la formació dels comuns els visibilitza com a una "alternativa" pel canvi a Barcelona de cara a les eleccions del 2023.
L'acord d'ERC i comuns es produeix en plena crisi oberta entre els socis del Govern, ja que Junts s'ha oposat explícitament a una entesa d'aquesta naturalesa pels comptes. De fet, la situació es va començar a enverinar des del moment en què els comuns van posar sobre la taula que el preu per salvar els pressupostos del Govern era que hi hagués una corresponsabilitat a Barcelona, on Maragall va votar la setmana passada en contra de la tramitació dels de Colau. Aquest fet, avançat per NacióDigital, va tenir un impacte directe sobre el partit de Carles Puigdemont, que van ordenar que ningú de Junts ni tampoc de la conselleria d'Economia participés d'una trobada que, paradoxalment, havia convocat el mateix departament.
El Govern estava convençut que, un cop ratificat el no de la CUP, hi havia marge per negociar amb els de Jéssica Albiach. Entenien que no havien d'elevar excessivament les exigències per retirar l'esmena a la totalitat si el que buscaven era un intercanvi per aprovar els pressupostos de Barcelona. En el cas dels de la Generalitat, les reivindicacions passen per més inversió en la xarxa de trens i la llei de barris verds, així com per fer possible l'aposta pel dentista i el psicòleg públics. En concret, demanen partides de 1.500 milions, 600 milions i 300 milions respectivament per a cadascuna d'aquestes tres carpetes de polítiques socials i d'infraestructures. Dijous, a la reunió que el partit de Colau va mantenir amb Presidència i Economia, es va estudiar la viabilitat d'aquestes quantitats.
Per contra, des dels comuns s'argumenta que ERC es va "precipitar" anunciant el vot en contra als comptes de Barcelona sense esperar la decisió de la CUP sobre els de la Generalitat i que Maragall i ja advertien aquest diumenge que tindria dificultats per justificar un canvi de vot, una carta que han jugat a la negociació per arrencar compromisos al Govern. De fet, entenien que després del cop de porta de la CUP dissabte guanyaven en força negociadora perquè cap altra formació estava en disposició de fer un gest per facilitar la tramitació dels pressupostos. Tot i que el PSC s'ha ofert reiteradament, Pere Aragonès ha rebutjat de ple entrar en negociacions amb Salvador Illa. El mateix president de la Generalitat li va confirmar dimecres al Parlament, en una reunió breu que van mantenir després d'haver iniciat converses formals amb els comuns.
Maragall ha criticat que els comuns hagin situat els pressupostos de Barcelona "com una peça de negociació política" i que en "prenen nota". Ha insistit que mantenen un posicionament crític amb les xifres de Colau i ha advertit que, de fet, el vot d'ERC no és significatiu perquè ja les té pactades amb el grup de Manuel Valls, però que assumiran la "contradicció" i facilitaran l'aprovació dels comptes per ser "responsables" amb els de la Generalitat.
"Entenem quina és la situació. Que no ens agradi aquesta decisió dels comuns no vol dir que no assumim les responsabilitats. Estem al servei del país", ha argumentat Maragall. El dirigent també ha assegurat que, tot i no estar "conformes" amb el canvi de posicionament, ERC "surt reforçada" en aquest intercanvi que ajuda a "tirar el país endavant". Malgrat la contradicció que assumeix, Maragall ha defensat que el fet que es posi en evidència la "política de canvi de cromos i el mercadeig" de la formació dels comuns els visibilitza com a una "alternativa" pel canvi a Barcelona de cara a les eleccions del 2023.
L'acord d'ERC i comuns es produeix en plena crisi oberta entre els socis del Govern, ja que Junts s'ha oposat explícitament a una entesa d'aquesta naturalesa pels comptes. De fet, la situació es va començar a enverinar des del moment en què els comuns van posar sobre la taula que el preu per salvar els pressupostos del Govern era que hi hagués una corresponsabilitat a Barcelona, on Maragall va votar la setmana passada en contra de la tramitació dels de Colau. Aquest fet, avançat per NacióDigital, va tenir un impacte directe sobre el partit de Carles Puigdemont, que van ordenar que ningú de Junts ni tampoc de la conselleria d'Economia participés d'una trobada que, paradoxalment, havia convocat el mateix departament.
El Govern estava convençut que, un cop ratificat el no de la CUP, hi havia marge per negociar amb els de Jéssica Albiach. Entenien que no havien d'elevar excessivament les exigències per retirar l'esmena a la totalitat si el que buscaven era un intercanvi per aprovar els pressupostos de Barcelona. En el cas dels de la Generalitat, les reivindicacions passen per més inversió en la xarxa de trens i la llei de barris verds, així com per fer possible l'aposta pel dentista i el psicòleg públics. En concret, demanen partides de 1.500 milions, 600 milions i 300 milions respectivament per a cadascuna d'aquestes tres carpetes de polítiques socials i d'infraestructures. Dijous, a la reunió que el partit de Colau va mantenir amb Presidència i Economia, es va estudiar la viabilitat d'aquestes quantitats.
Per contra, des dels comuns s'argumenta que ERC es va "precipitar" anunciant el vot en contra als comptes de Barcelona sense esperar la decisió de la CUP sobre els de la Generalitat i que Maragall i ja advertien aquest diumenge que tindria dificultats per justificar un canvi de vot, una carta que han jugat a la negociació per arrencar compromisos al Govern. De fet, entenien que després del cop de porta de la CUP dissabte guanyaven en força negociadora perquè cap altra formació estava en disposició de fer un gest per facilitar la tramitació dels pressupostos. Tot i que el PSC s'ha ofert reiteradament, Pere Aragonès ha rebutjat de ple entrar en negociacions amb Salvador Illa. El mateix president de la Generalitat li va confirmar dimecres al Parlament, en una reunió breu que van mantenir després d'haver iniciat converses formals amb els comuns.