02
de març
de
2021, 21:03
Actualitzat:
03
de març,
9:19h
"Junts no vol parlar de res que no sigui com fer la independència". Des d'ERC lamenten així que les converses amb Junts per formar Govern estiguin a hores d'ara encallades. No hi ha cap acord amb els de Laura Borràs, ni en programa ni en full de ruta, mentre la negociació sí que prospera entre els republicans i la CUP. De fet, les dues principals forces independentistes ni tan sols han arribat a abordar el repartiment de carteres, perquè el xoc estratègic sobre el rumb del procés i també la polèmica disputa per la presidència del Parlament ha fet que la interlocució, tot i ser fluïda, no arribi a cap concreció.
Pere Aragonès té pressa. Si un temor impregna ara les files republicanes és arribar al 12 de març, data de la constitució del Parlament, amb un acord que no sigui global que els aboqui a dos mesos caòtics amb el calendari d'investidura al clatell. Qui assumeix la presidència de la cambra entenen que ha d'anar lligat a l'aliança per formar Govern i el programa de legislatura. L'acord, per tant, entenen que s'hauria de produir en els pròxims deu dies i es mourà en la triangular que conformen ERC, Junts i la CUP. A hores d'ara, però, els dos socis de l'actual executiu continuen atrapats en una estratègia de desgast mutu per abaratir el cost de la negociació.
Per una banda, Junts és conscient de la urgència d'ERC per tancar la investidura i assumir per primera vegada la presidència de la Generalitat. Entenen que, com més s'acosti la data límit, més s'obrirà una negociació en la qual volen més marge de maniobra. Per l'altra, els republicans constaten que no hi ha unanimitat dins de Junts sobre quin paper han de tenir en la nova legislatura i que incomoda que la CUP flirtegi amb la presidència del Parlament. Hi ha qui planteja un rol d'oposició -persones properes a Borràs- mentre una majoria creu que no es pot assumir el risc d'una travessia pel desert quedant fora de l'executiu, una escletxa de la qual ERC també espera treure'n rèdit. A continuació, els detalls de les quatre carpetes que bloquegen l'entesa, almenys, de moment.
1. Una presidència del Parlament disputada. "Estem disposats a assumir qualsevol responsabilitat al Parlament malgrat la repressió que pugui suposar". Amb aquesta afirmació, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha protagonitzat el gest més clar que fins ara han fet els anticapitalistes per assumir la presidència de la cambra. Junts dona per entès que és a ella a qui li correspondria assumir el lideratge de la segona institució del país perquè fins ara així havia estat en l'equilibri de repartiment de poder amb ERC. Però tampoc han posicionat cap candidat. Laura Borràs, una de les possibles candidates, no ha explicitat públicament si vol optar a aquest càrrec o bé si prioritza estar al Govern, mentre que l'actual portaveu del Govern, Meritxell Budó, és una altra de les aspirants.
ERC, però, sí que s'ha mullat públicament quan ha defensat que el Parlament estigui presidit per una persona independentista i d'esquerres, una afirmació que obre de bat a bat la porta als cupaires i que incomoda Junts, que té dificultats per vetar públicament la CUP sense que se l'acusi de batallar només per una cadira. La candidata, segons ha pogut saber NacióDigital, no seria Dolors Sabater, que prioritza poder tenir un rol més polític que institucional, mentre que Carles Riera ha estat fins ara una de les principals veus que internament han defensat que s'assumeixi aquesta responsabilitat.
I és que els anticapitalistes, com Junts, entenen que serà "clau" el paper del Parlament en aquesta legislatura per defensar la sobirania del Parlament i plantar-se si el Tribunal Constitucional tomba lleis o resolucions tant en l'àmbit social com les que fan referència a l'autodeterminació. La línia d'ERC, defensada per Roger Torrent, ha estat, però, la de no entrar en confrontacions de caràcter simbòlic i aplanar el terreny per encarrilar la via negociada amb el govern espanyol.
2. Negociació amb ritmes diferents. ERC ha volgut fer evident, des del primer moment, el gir a l'esquerra que creu que emana de l'escrutini del 14-F. No és estrany, doncs, que Pere Aragonès hagi programat dijous una conferència per exposar un pla de Govern que se centrarà en les polítiques socials -una declaració de principis programàtics- ni que els republicans hagin aprofundit en les negociacions amb la CUP mentre el diàleg amb Junts està més encallat. ERC ha volgut subratllar aquest dimarts, després de reunir-se de nou amb els anticapitalistes, que les converses progressen, per exemple, en les propostes socials i econòmiques. En el rerefons, també s'hi detecta la voluntat de pressionar la formació de Carles Puigdemont, molesta per l'actitud dels republicans de diluir-los amb el missatge de Govern ampli.
Aragonès pretén lligar el suport parlamentari de la CUP -que haurà d'implicar, per força, un acord d'estabilitat per a la legislatura- per estovar la posició de Junts en la conformació del Govern mentre Junts reclama que els resultats electorals li atorguen un pes que ERC intenta limitar quan posa en dubte a qui pertoca la presidència del Parlament. Malgrat que les velocitats de la negociació amb la CUP i Junts s'intueixen diferents, ara mateix l'escenari més probable és el d'un Govern entre els dos principals partits independentistes, per molt que no s'hagi avançat en el repartiment de conselleries ni hi hagi concrecions en els objectius de la legislatura.
3. La priorització de l'agenda econòmica i social. L'objectiu de la conferència d'Aragonès de dijous per la tarda és clar: exhibir una aura de presidenciable i fer-ho situant al centre del debat la carpeta social i econòmica per afrontar les urgències de la crisi. De fet, aquesta era la prioritat d'ERC a l'hora d'arrencar les negociacions amb la CUP i els comuns, però l'objectiu va quedar eclipsat per la irrupció de les protestes i els aldarulls al carrer, i el debat sobre el model de seguretat, que ha monopolitzat les converses inicials amb els anticapitalistes. Tot i això, aquesta ha estat la porta d'entrada que aquest dimarts s'ha traduït en un avenç de les converses per un pla de "rescat social", les polítiques d'habitatge, el blindatge dels serveis públics i avançar cap a l'autodeterminació. Són quatre dels eixos vertebradors de les línies mestres que exposarà Aragonès.
En canvi, amb Junts no s'ha obert aquest capítol perquè fins ara han prioritzat definir el rumb cap a la independència. "No podem esperar a ser una república perquè el país se'ns està desfent a les mans", ha advertit el president parlamentari d'ERC i membre de l'equip negociador, Sergi Sabrià, que ha argumentat que si bé fins ara pels catalans independentistes la seva primera preocupació era la independència, ara ho són també "la feina i la salut". De fet, la via àmplia que defensen els republicans pivota en sumar noves adhesions al seu projecte a base de teixir complicitats des de la gestió amb segell d'esquerres i republicà, trajecte que consideren que es pot transitat en bona part de la mà dels comuns. Els de Jéssica Albiach, però, no pensen entrar en l'aritmètica governamental si ERC no renuncia a l'acord amb Junts. En poden resultar afectats els pressupostos, perquè En Comú Podem difícilment donaria suport a uns comptes amb el segell de Junts.
4. La taula de diàleg i el xoc d'estratègies. La proposta estrella d'ERC com a contraprestació a la investidura de Pedro Sánchez mai ha comptat amb el suport implícit de Junts. Quim Torra va accedir a participar en la primera reunió a la Moncloa després d'afirmar que el seu Govern no podia assumir els acords dels republicans amb el PSOE i Puigdemont va definir la via defensada pels seus socis al Govern com a "pactisme màgic", per sintetitzar els resultats de la taula de diàleg, que només s'ha reunit una vegada. Per acordar l'agenda nacional, Junts demana ara posar calendari a la negociació amb l'Estat, en el marc d'un front comú a Madrid. ERC, al seu torn, es mostra disposada a consensuar accions conjuntes al Congrés, però no a esmenar la seva estratègia de fons, perquè recorda que disposa de 13 diputats pels 4 de Junts, afeblits al Congrés des del divorci amb el PDECat, i perquè defensen que no es quedaran "alineats amb la dreta" quan es tracti d'aprovar avenços socials. De fet, tenen un acord de coordinació amb Bildu.
El que sí que estudien els republicans és endurir l'estratègia negociadora amb la Moncloa i els partits del govern de coalició. Entenen que poden assolir acords amb el PSOE i Podem en matèria social, però adverteixen que en la taula de diàleg ha de pesar el fet que l'independentisme compta ja amb el 52% dels vots. I això té una traducció, una aposta decidida per l'amnistia -aquest març s'ha de registrar una proposició de llei a les Corts espanyoles de la qual encara no se sap com es posicionaran els de Pablo Iglesias- i per la defensa del dret a l'autodeterminació. De moment, no hi ha senyals de pacte entre Junts i ERC en la manera d'entomar la relació amb Madrid, un altre element que fa evident que la negociació per formar Govern està encallada.
Pere Aragonès té pressa. Si un temor impregna ara les files republicanes és arribar al 12 de març, data de la constitució del Parlament, amb un acord que no sigui global que els aboqui a dos mesos caòtics amb el calendari d'investidura al clatell. Qui assumeix la presidència de la cambra entenen que ha d'anar lligat a l'aliança per formar Govern i el programa de legislatura. L'acord, per tant, entenen que s'hauria de produir en els pròxims deu dies i es mourà en la triangular que conformen ERC, Junts i la CUP. A hores d'ara, però, els dos socis de l'actual executiu continuen atrapats en una estratègia de desgast mutu per abaratir el cost de la negociació.
Per una banda, Junts és conscient de la urgència d'ERC per tancar la investidura i assumir per primera vegada la presidència de la Generalitat. Entenen que, com més s'acosti la data límit, més s'obrirà una negociació en la qual volen més marge de maniobra. Per l'altra, els republicans constaten que no hi ha unanimitat dins de Junts sobre quin paper han de tenir en la nova legislatura i que incomoda que la CUP flirtegi amb la presidència del Parlament. Hi ha qui planteja un rol d'oposició -persones properes a Borràs- mentre una majoria creu que no es pot assumir el risc d'una travessia pel desert quedant fora de l'executiu, una escletxa de la qual ERC també espera treure'n rèdit. A continuació, els detalls de les quatre carpetes que bloquegen l'entesa, almenys, de moment.
1. Una presidència del Parlament disputada. "Estem disposats a assumir qualsevol responsabilitat al Parlament malgrat la repressió que pugui suposar". Amb aquesta afirmació, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha protagonitzat el gest més clar que fins ara han fet els anticapitalistes per assumir la presidència de la cambra. Junts dona per entès que és a ella a qui li correspondria assumir el lideratge de la segona institució del país perquè fins ara així havia estat en l'equilibri de repartiment de poder amb ERC. Però tampoc han posicionat cap candidat. Laura Borràs, una de les possibles candidates, no ha explicitat públicament si vol optar a aquest càrrec o bé si prioritza estar al Govern, mentre que l'actual portaveu del Govern, Meritxell Budó, és una altra de les aspirants.
ERC, però, sí que s'ha mullat públicament quan ha defensat que el Parlament estigui presidit per una persona independentista i d'esquerres, una afirmació que obre de bat a bat la porta als cupaires i que incomoda Junts, que té dificultats per vetar públicament la CUP sense que se l'acusi de batallar només per una cadira. La candidata, segons ha pogut saber NacióDigital, no seria Dolors Sabater, que prioritza poder tenir un rol més polític que institucional, mentre que Carles Riera ha estat fins ara una de les principals veus que internament han defensat que s'assumeixi aquesta responsabilitat.
I és que els anticapitalistes, com Junts, entenen que serà "clau" el paper del Parlament en aquesta legislatura per defensar la sobirania del Parlament i plantar-se si el Tribunal Constitucional tomba lleis o resolucions tant en l'àmbit social com les que fan referència a l'autodeterminació. La línia d'ERC, defensada per Roger Torrent, ha estat, però, la de no entrar en confrontacions de caràcter simbòlic i aplanar el terreny per encarrilar la via negociada amb el govern espanyol.
2. Negociació amb ritmes diferents. ERC ha volgut fer evident, des del primer moment, el gir a l'esquerra que creu que emana de l'escrutini del 14-F. No és estrany, doncs, que Pere Aragonès hagi programat dijous una conferència per exposar un pla de Govern que se centrarà en les polítiques socials -una declaració de principis programàtics- ni que els republicans hagin aprofundit en les negociacions amb la CUP mentre el diàleg amb Junts està més encallat. ERC ha volgut subratllar aquest dimarts, després de reunir-se de nou amb els anticapitalistes, que les converses progressen, per exemple, en les propostes socials i econòmiques. En el rerefons, també s'hi detecta la voluntat de pressionar la formació de Carles Puigdemont, molesta per l'actitud dels republicans de diluir-los amb el missatge de Govern ampli.
Aragonès pretén lligar el suport parlamentari de la CUP -que haurà d'implicar, per força, un acord d'estabilitat per a la legislatura- per estovar la posició de Junts en la conformació del Govern mentre Junts reclama que els resultats electorals li atorguen un pes que ERC intenta limitar quan posa en dubte a qui pertoca la presidència del Parlament. Malgrat que les velocitats de la negociació amb la CUP i Junts s'intueixen diferents, ara mateix l'escenari més probable és el d'un Govern entre els dos principals partits independentistes, per molt que no s'hagi avançat en el repartiment de conselleries ni hi hagi concrecions en els objectius de la legislatura.
3. La priorització de l'agenda econòmica i social. L'objectiu de la conferència d'Aragonès de dijous per la tarda és clar: exhibir una aura de presidenciable i fer-ho situant al centre del debat la carpeta social i econòmica per afrontar les urgències de la crisi. De fet, aquesta era la prioritat d'ERC a l'hora d'arrencar les negociacions amb la CUP i els comuns, però l'objectiu va quedar eclipsat per la irrupció de les protestes i els aldarulls al carrer, i el debat sobre el model de seguretat, que ha monopolitzat les converses inicials amb els anticapitalistes. Tot i això, aquesta ha estat la porta d'entrada que aquest dimarts s'ha traduït en un avenç de les converses per un pla de "rescat social", les polítiques d'habitatge, el blindatge dels serveis públics i avançar cap a l'autodeterminació. Són quatre dels eixos vertebradors de les línies mestres que exposarà Aragonès.
En canvi, amb Junts no s'ha obert aquest capítol perquè fins ara han prioritzat definir el rumb cap a la independència. "No podem esperar a ser una república perquè el país se'ns està desfent a les mans", ha advertit el president parlamentari d'ERC i membre de l'equip negociador, Sergi Sabrià, que ha argumentat que si bé fins ara pels catalans independentistes la seva primera preocupació era la independència, ara ho són també "la feina i la salut". De fet, la via àmplia que defensen els republicans pivota en sumar noves adhesions al seu projecte a base de teixir complicitats des de la gestió amb segell d'esquerres i republicà, trajecte que consideren que es pot transitat en bona part de la mà dels comuns. Els de Jéssica Albiach, però, no pensen entrar en l'aritmètica governamental si ERC no renuncia a l'acord amb Junts. En poden resultar afectats els pressupostos, perquè En Comú Podem difícilment donaria suport a uns comptes amb el segell de Junts.
4. La taula de diàleg i el xoc d'estratègies. La proposta estrella d'ERC com a contraprestació a la investidura de Pedro Sánchez mai ha comptat amb el suport implícit de Junts. Quim Torra va accedir a participar en la primera reunió a la Moncloa després d'afirmar que el seu Govern no podia assumir els acords dels republicans amb el PSOE i Puigdemont va definir la via defensada pels seus socis al Govern com a "pactisme màgic", per sintetitzar els resultats de la taula de diàleg, que només s'ha reunit una vegada. Per acordar l'agenda nacional, Junts demana ara posar calendari a la negociació amb l'Estat, en el marc d'un front comú a Madrid. ERC, al seu torn, es mostra disposada a consensuar accions conjuntes al Congrés, però no a esmenar la seva estratègia de fons, perquè recorda que disposa de 13 diputats pels 4 de Junts, afeblits al Congrés des del divorci amb el PDECat, i perquè defensen que no es quedaran "alineats amb la dreta" quan es tracti d'aprovar avenços socials. De fet, tenen un acord de coordinació amb Bildu.
El que sí que estudien els republicans és endurir l'estratègia negociadora amb la Moncloa i els partits del govern de coalició. Entenen que poden assolir acords amb el PSOE i Podem en matèria social, però adverteixen que en la taula de diàleg ha de pesar el fet que l'independentisme compta ja amb el 52% dels vots. I això té una traducció, una aposta decidida per l'amnistia -aquest març s'ha de registrar una proposició de llei a les Corts espanyoles de la qual encara no se sap com es posicionaran els de Pablo Iglesias- i per la defensa del dret a l'autodeterminació. De moment, no hi ha senyals de pacte entre Junts i ERC en la manera d'entomar la relació amb Madrid, un altre element que fa evident que la negociació per formar Govern està encallada.