28
de febrer
de
2021, 08:29
Actualitzat:
01
de març,
12:21h
Junts és un partit acostumat a les remuntades, a superar les expectatives de les enquestes, a obtenir resultats que deixen descol·locats els adversaris. Però el 14-F va fer curt -tercera posició amb un escó menys que el PSC i que ERC- tot i exhibir una robustesa que, si bé els implicarà perdre la presidència de la Generalitat, no els allunyarà del centre del tauler. En quina posició queden els seus principals lideratges ara que ja s'ha digerit el resultat i es negocia amb els republicans i la CUP per refer el full de ruta i dotar el nou Govern de la màxima estabilitat possible?
- Carles Puigdemont: resilient. Va fer el pas com a número u simbòlic de la legislatura i és la primera vegada que, liderant la candidatura, no surt vencedor davant d'ERC. El seu lideratge es manté sense cap tipus de discussió -és el referent del projecte- i el fet d'haver quedat tan a prop dels republicans no l'aparta de l'equació. Està al corrent del detall de les negociacions per formar Govern i, malgrat que la digestió de la derrota no està sent senzilla, no té espai per relaxar-se: l'aixecament de la immunitat a l'Eurocambra el pot tornar a portar davant la justícia belga. El seu equip legal ja es prepara per la maniobra de Pablo Llarena davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que es pot convertir en el cap de batalla definitiu de les euroordres.
- Laura Borràs: expectant. A la decepció pels resultats -la campanya va pivotar sobre la idea que es podia convertir en la primera presidenta de la Generalitat de la història- s'hi ha sumat un contratemps físic en els últims dies que no li ha permès assistir al ple del Congrés d'aquesta setmana. En públic, tots els dirigents de Junts han tancat files amb el seu lideratge -pendent de com evoluciona la investigació pel presumpte fraccionament de contractes- i l'han continuat presentant com el principal actiu del partit al costat de Puigdemont, amb qui es va reunir la setmana passada a Waterloo.
Tot i que en les negociacions encara no s'ha parlat de qui integrarà el futur consell executiu, l'opció que té més possibilitats és que se sumi al Govern com a vicepresidenta. El debat és quina conselleria associada ocupa. En aquest sentit, hi ha veus de Junts que li insisteixen en la idea que agafi Economia, per la capacitat de coordinació i d'assignació de recursos que suposa. També s'ha posat damunt la taula que es quedi al Parlament, fins i tot ocupant-ne la presidència, però això l'encotillaria a nivell institucional. Primer, en tot cas, Junts aspira a pactar un full de ruta amb ERC i CUP que plasmi haver superat el 50% dels vots i que Borràs, en campanya, es va comprometre a estructurar al voltant d'avançar cap a la independència. Sobretot si l'Estat es negava a dialogar.
- Jordi Sànchez: rocós. El secretari general de Junts ha sortit reforçat de tot el procés de posada en marxa del partit. A la implantació territorial s'hi van sumar unes primàries en dues tandes que, de portes endins, s'han considerat un èxit absolut. Les úniques crítiques internes que s'han escoltat aquests dies, sempre en privat, tenen a veure amb les formes en el trencament amb el PDECat i el fet que es renunciés als drets electorals. No tant pel fet d'haver-los hagut de fer servir -possibilitat descartada des del primer dia- sinó perquè els postconvergents van tenir plaça a tots els debats públics i, malgrat no entrar al Parlament, van dificultar que Junts s'imposés davant d'ERC i el PSC.
- Joan Canadell: distanciat. Es va convertir en el fitxatge estrella d'unes primàries en què es va imposar a tots els consellers i també a Elsa Artadi. El seu lloc com a número tres no li va permetre gran protagonisme en el circuit principal d'actes -no va intervenir des de l'escenari en el central ni en el final-, però va destinar la campanya a fer quilòmetres. Totes les fonts consultades assenyalen que té "molt complicat" entrar al Govern, de manera que el salt a la política l'arrencarà, per ara, com a diputat. Borràs, en campanya, va assegurar a NacióDigital que comptava amb gent "preparada" com ell.
- Elsa Artadi: central. Nom fonamental per entendre l'engranatge de Junts, juga un paper protagonista en les negociacions -porta pràcticament tres anys i mig al nucli decisori de Puigdemont i com a interlocutora habitual d'ERC- i torna a estar vinculada a una cartera econòmica en el futur Govern. Ella, això sí, assegura que pot "garantir" que la seva "prioritat" és Barcelona, on lidera el grup de Junts a l'Ajuntament.
- Josep Rius: discret. Vicepresident del partit i de la màxima confiança de Puigdemont, forma part de l'equip negociador de Junts. Ha format part de bona part de les converses amb ERC per refer la unitat estratègica o bé per decidir el futur de la legislatura un cop Quim Torra -de qui va ser efímer cap de gabinet- va ser inhabilitat. Membre de la fallida taula de diàleg amb l'Estat, manté un canal obert de comunicació amb Madrid i apareix en les travesses per integrar-se en el futur Govern, sempre en funció dels equilibris. Es caracteritza per la discreció de portes enfora, tot i el seu pes específic de portes endins.
- Gemma Geis: ascendent. Una de les vencedores de les eleccions, també en clau interna. Va aconseguir repetir els excel·lents resultats del 2017 -set escons- i la seva figura ha anat agafant gruix polític després de l'experiència al Parlament. Dirigents de Junts la situen com a possible presidenta de la cambra en cas que la plaça acabi sent per ells, tenint en compte que la CUP també hi aspira en el context de les negociacions.
- Ramon Tremosa: prudent. El conseller d'Empresa, situat a última hora com a candidat per Lleida a través de les primàries territorials, no va poder aguantar els sis escons aconseguits el 2017 i es va quedar amb cinc. Hi ha veus del partit que el defensen com a futur conseller d'Economia i, per tant, com a mà dreta de Borràs en tot allò que tingui a veure amb la política pressupostària. Fonts de Junts no descarten que, en el tràmit negociador amb ERC, es puguin crear viceconselleries dins l'executiu.
- Albert Batet: aspirant. El cap de llista per Tarragona, president del grup parlamentari durant l'anterior legislatura, ha aguantat els resultats a la demarcació després de sortir guanyador de les primàries. Home de confiança de Puigdemont, sobretot des de la sortida de l'expresident a l'exili, la seva aspiració a formar part del Govern no és nova.
- Resta de membres del Govern: mòbils. Damià Calvet, Jordi Puigneró i Meritxell Budó van presentar-se a la segona urna de les primàries i són diputats electes. El nom de la portaveu del Govern ha estat vinculat per fonts de Junts a la presidència del Parlament, mentre que els altres dos tenen aspiracions de continuar a l'executiu per bé que els plans de Pere Aragonès passen per suprimir o fraccionar els departaments que ocupen. Miquel Sàmper, conseller d'Interior, a qui el partit va demanar no presentar-se a les primàries, té complicat seguir en la mesura que ERC ja es prepara per assumir les competències de seguretat. Àngels Ponsa, de Cultura, com Sàmper, no és diputada. Els consellers, en tot cas, han estat desplaçats del dia a dia de les negociacions i en algun cas, com el d'Interior, han rebut crítiques fins i tot des de les seves pròpies files.
- Presos: símbols. Tampoc formen part del dia a dia, pendents com estan de si el Tribunal Suprem els revoca el tercer grau -de moment avalat pel jutge de vigilància- i han de reingressar a Lledoners de forma permanent. A diferència del 2018, quan Jordi Turull i Josep Rull van destinar bona part de la llibertat condicional a negociar amb ERC, aquesta vegada no protagonitzen les converses. Es mantenen, això sí, com un dels principals referents simbòlics de Junts. Turull, a banda, n'és vicepresident.
- Carles Puigdemont: resilient. Va fer el pas com a número u simbòlic de la legislatura i és la primera vegada que, liderant la candidatura, no surt vencedor davant d'ERC. El seu lideratge es manté sense cap tipus de discussió -és el referent del projecte- i el fet d'haver quedat tan a prop dels republicans no l'aparta de l'equació. Està al corrent del detall de les negociacions per formar Govern i, malgrat que la digestió de la derrota no està sent senzilla, no té espai per relaxar-se: l'aixecament de la immunitat a l'Eurocambra el pot tornar a portar davant la justícia belga. El seu equip legal ja es prepara per la maniobra de Pablo Llarena davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que es pot convertir en el cap de batalla definitiu de les euroordres.
- Laura Borràs: expectant. A la decepció pels resultats -la campanya va pivotar sobre la idea que es podia convertir en la primera presidenta de la Generalitat de la història- s'hi ha sumat un contratemps físic en els últims dies que no li ha permès assistir al ple del Congrés d'aquesta setmana. En públic, tots els dirigents de Junts han tancat files amb el seu lideratge -pendent de com evoluciona la investigació pel presumpte fraccionament de contractes- i l'han continuat presentant com el principal actiu del partit al costat de Puigdemont, amb qui es va reunir la setmana passada a Waterloo.
Tot i que en les negociacions encara no s'ha parlat de qui integrarà el futur consell executiu, l'opció que té més possibilitats és que se sumi al Govern com a vicepresidenta. El debat és quina conselleria associada ocupa. En aquest sentit, hi ha veus de Junts que li insisteixen en la idea que agafi Economia, per la capacitat de coordinació i d'assignació de recursos que suposa. També s'ha posat damunt la taula que es quedi al Parlament, fins i tot ocupant-ne la presidència, però això l'encotillaria a nivell institucional. Primer, en tot cas, Junts aspira a pactar un full de ruta amb ERC i CUP que plasmi haver superat el 50% dels vots i que Borràs, en campanya, es va comprometre a estructurar al voltant d'avançar cap a la independència. Sobretot si l'Estat es negava a dialogar.
- Jordi Sànchez: rocós. El secretari general de Junts ha sortit reforçat de tot el procés de posada en marxa del partit. A la implantació territorial s'hi van sumar unes primàries en dues tandes que, de portes endins, s'han considerat un èxit absolut. Les úniques crítiques internes que s'han escoltat aquests dies, sempre en privat, tenen a veure amb les formes en el trencament amb el PDECat i el fet que es renunciés als drets electorals. No tant pel fet d'haver-los hagut de fer servir -possibilitat descartada des del primer dia- sinó perquè els postconvergents van tenir plaça a tots els debats públics i, malgrat no entrar al Parlament, van dificultar que Junts s'imposés davant d'ERC i el PSC.
- Joan Canadell: distanciat. Es va convertir en el fitxatge estrella d'unes primàries en què es va imposar a tots els consellers i també a Elsa Artadi. El seu lloc com a número tres no li va permetre gran protagonisme en el circuit principal d'actes -no va intervenir des de l'escenari en el central ni en el final-, però va destinar la campanya a fer quilòmetres. Totes les fonts consultades assenyalen que té "molt complicat" entrar al Govern, de manera que el salt a la política l'arrencarà, per ara, com a diputat. Borràs, en campanya, va assegurar a NacióDigital que comptava amb gent "preparada" com ell.
- Elsa Artadi: central. Nom fonamental per entendre l'engranatge de Junts, juga un paper protagonista en les negociacions -porta pràcticament tres anys i mig al nucli decisori de Puigdemont i com a interlocutora habitual d'ERC- i torna a estar vinculada a una cartera econòmica en el futur Govern. Ella, això sí, assegura que pot "garantir" que la seva "prioritat" és Barcelona, on lidera el grup de Junts a l'Ajuntament.
- Josep Rius: discret. Vicepresident del partit i de la màxima confiança de Puigdemont, forma part de l'equip negociador de Junts. Ha format part de bona part de les converses amb ERC per refer la unitat estratègica o bé per decidir el futur de la legislatura un cop Quim Torra -de qui va ser efímer cap de gabinet- va ser inhabilitat. Membre de la fallida taula de diàleg amb l'Estat, manté un canal obert de comunicació amb Madrid i apareix en les travesses per integrar-se en el futur Govern, sempre en funció dels equilibris. Es caracteritza per la discreció de portes enfora, tot i el seu pes específic de portes endins.
- Gemma Geis: ascendent. Una de les vencedores de les eleccions, també en clau interna. Va aconseguir repetir els excel·lents resultats del 2017 -set escons- i la seva figura ha anat agafant gruix polític després de l'experiència al Parlament. Dirigents de Junts la situen com a possible presidenta de la cambra en cas que la plaça acabi sent per ells, tenint en compte que la CUP també hi aspira en el context de les negociacions.
- Ramon Tremosa: prudent. El conseller d'Empresa, situat a última hora com a candidat per Lleida a través de les primàries territorials, no va poder aguantar els sis escons aconseguits el 2017 i es va quedar amb cinc. Hi ha veus del partit que el defensen com a futur conseller d'Economia i, per tant, com a mà dreta de Borràs en tot allò que tingui a veure amb la política pressupostària. Fonts de Junts no descarten que, en el tràmit negociador amb ERC, es puguin crear viceconselleries dins l'executiu.
- Albert Batet: aspirant. El cap de llista per Tarragona, president del grup parlamentari durant l'anterior legislatura, ha aguantat els resultats a la demarcació després de sortir guanyador de les primàries. Home de confiança de Puigdemont, sobretot des de la sortida de l'expresident a l'exili, la seva aspiració a formar part del Govern no és nova.
- Resta de membres del Govern: mòbils. Damià Calvet, Jordi Puigneró i Meritxell Budó van presentar-se a la segona urna de les primàries i són diputats electes. El nom de la portaveu del Govern ha estat vinculat per fonts de Junts a la presidència del Parlament, mentre que els altres dos tenen aspiracions de continuar a l'executiu per bé que els plans de Pere Aragonès passen per suprimir o fraccionar els departaments que ocupen. Miquel Sàmper, conseller d'Interior, a qui el partit va demanar no presentar-se a les primàries, té complicat seguir en la mesura que ERC ja es prepara per assumir les competències de seguretat. Àngels Ponsa, de Cultura, com Sàmper, no és diputada. Els consellers, en tot cas, han estat desplaçats del dia a dia de les negociacions i en algun cas, com el d'Interior, han rebut crítiques fins i tot des de les seves pròpies files.
- Presos: símbols. Tampoc formen part del dia a dia, pendents com estan de si el Tribunal Suprem els revoca el tercer grau -de moment avalat pel jutge de vigilància- i han de reingressar a Lledoners de forma permanent. A diferència del 2018, quan Jordi Turull i Josep Rull van destinar bona part de la llibertat condicional a negociar amb ERC, aquesta vegada no protagonitzen les converses. Es mantenen, això sí, com un dels principals referents simbòlics de Junts. Turull, a banda, n'és vicepresident.