13
de desembre
de
2020, 20:55
Actualitzat:
14
de desembre,
8:37h
La militància de Junts ja ha decidit qui acompanyarà Laura Borràs a les llistes del partit a les eleccions del 14-F. Joan Canadell, president de la Cambra i que espera tenir pes en la nova etapa, i Elsa Artadi, portaveu i vicepresidenta del partit, amb 1.269 i 1.212 vots respectivament, han estat els més votats a Barcelona a les primàries. Els segueix molt de prop l'advocat i diputat al Congrés Jaume Alonso Cuevillas, amb 1.172 vots.
S'escollien els vuit primers llocs per la llista que seguiran a Borràs, que va guanyar les primàries a candidata a la presidència a Damià Calvet. A més de Canadell, Artadi i Cuevillas han estat escollits el conseller Jordi Puigneró (993 vots), l'exconseller exiliat Lluís Puig (883 vots), la consellera i portaveu Meritxell Budó (713 vots), el conseller Damià Calvet (687 vots), i el vicepresident del partit Josep Rius (524 vots). Els dos candidats més mediàtics, el president de la Cambra de Barcelona i l'advocat de Puigdemont, obtenen bon resultat, però els de la direcció i provinents de CDC i el PDECat copen la resta de llocs reforçant les posicions més liberals, l'espai on s'ubiquen Canadell i Artadi.
No han estat elegits diputats com ara Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Anna Erra o Ferran Mascarell, i tampoc cares conegudes com ara Jordi Pesarrodona i Pilar Calvo, entre d'altres. Els diputats Pep Riera o Anna Tarrés han quedat molt mal posicionats. Pels vuit llocs a escollir es presentaven 70 candidats. També es triaven les tres primeres posicions a Lleida i Tarragona i les quatre primeres de Girona. En el primer cas estava poc disputat i Ramon Tremosa aterra amb força a la demarcació, amb 209 vots. L'acompanyaran Jordi Fàbrega (100 vots) i Joan Carles García (80 vots). A Tarragona el president del grup parlamentari, Albert Batet, aspirava a ser cap de llista i desbancar qui ho va ser el 21-D, el secretari de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós. El primer s'ha imposat amb 207 vots. Els acompanyarà Mònica Sales (123 vots) i el mateix Campdepadrós (113 vots). A Girona competien dos alcaldes, Marta Madrenas (Girona) i Jordi Munell (Ripoll), i la portaveu parlamentària, Gemma Geis. Geis ha estat la més votada (350 vots) seguida de Madrenas (343 vots), Salvador Vergés (170 vots) i Francesc Ten (126 vots). Munell queda molt mal posicionat.
Ara caldrà fer la resta de la llista i, sobretot, corregir el resultat de les primàries per ajustant-lo a la llei de paritat, que obliga a incloure cinc dones en cada tram de cinc candidats. La consigna interna era que anar a primàries era necessari per anar a llocs de sortida, que ara haurà de decidir la direcció prenent com a referència els resultats d'aquest diumenge i els equilibris territorials i els perfils professionals i polítics a més dels de gènere. Així, Calvo, Erra, Madaula o Pesarrodona haurien d'ocupar llocs de sortida, com també Aleix Sarri, membre de la direcció, o Dalmases, que d'entre els diputats només s'ha vist superat per diputades en la votació.
Aquesta ordenació de la resta de la llista i el paper de Puigdemont, que podria ser primer per Barcelona sense passar per primàries tot i que no aspiraria a presidir la Generalitat, són les properes incògnites a aclarir. Les llistes definitives se sotmetran a votació de la militància. Només no es votaran les primeres posicions, que s'han triat aquest diumenge. Es farà de forma oberta i si algun candidat no obté el 50% dels suports interns, serà apartat.
El resultat de les primàries és rellevant no només perquè indica el suport als principals dirigents del partit i les preferències de les bases, sinó perquè si el Suprem, o el TSJC arribat el cas, acaben inhabilitat Borràs pel cas de la fragmentació de contractes a les Lletres Catalanes, Canadell se sentiria legitimat per reclamar el lideratge al Govern o al Parlament de Junts.
S'escollien els vuit primers llocs per la llista que seguiran a Borràs, que va guanyar les primàries a candidata a la presidència a Damià Calvet. A més de Canadell, Artadi i Cuevillas han estat escollits el conseller Jordi Puigneró (993 vots), l'exconseller exiliat Lluís Puig (883 vots), la consellera i portaveu Meritxell Budó (713 vots), el conseller Damià Calvet (687 vots), i el vicepresident del partit Josep Rius (524 vots). Els dos candidats més mediàtics, el president de la Cambra de Barcelona i l'advocat de Puigdemont, obtenen bon resultat, però els de la direcció i provinents de CDC i el PDECat copen la resta de llocs reforçant les posicions més liberals, l'espai on s'ubiquen Canadell i Artadi.
No han estat elegits diputats com ara Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Anna Erra o Ferran Mascarell, i tampoc cares conegudes com ara Jordi Pesarrodona i Pilar Calvo, entre d'altres. Els diputats Pep Riera o Anna Tarrés han quedat molt mal posicionats. Pels vuit llocs a escollir es presentaven 70 candidats. També es triaven les tres primeres posicions a Lleida i Tarragona i les quatre primeres de Girona. En el primer cas estava poc disputat i Ramon Tremosa aterra amb força a la demarcació, amb 209 vots. L'acompanyaran Jordi Fàbrega (100 vots) i Joan Carles García (80 vots). A Tarragona el president del grup parlamentari, Albert Batet, aspirava a ser cap de llista i desbancar qui ho va ser el 21-D, el secretari de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós. El primer s'ha imposat amb 207 vots. Els acompanyarà Mònica Sales (123 vots) i el mateix Campdepadrós (113 vots). A Girona competien dos alcaldes, Marta Madrenas (Girona) i Jordi Munell (Ripoll), i la portaveu parlamentària, Gemma Geis. Geis ha estat la més votada (350 vots) seguida de Madrenas (343 vots), Salvador Vergés (170 vots) i Francesc Ten (126 vots). Munell queda molt mal posicionat.
Ara caldrà fer la resta de la llista i, sobretot, corregir el resultat de les primàries per ajustant-lo a la llei de paritat, que obliga a incloure cinc dones en cada tram de cinc candidats. La consigna interna era que anar a primàries era necessari per anar a llocs de sortida, que ara haurà de decidir la direcció prenent com a referència els resultats d'aquest diumenge i els equilibris territorials i els perfils professionals i polítics a més dels de gènere. Així, Calvo, Erra, Madaula o Pesarrodona haurien d'ocupar llocs de sortida, com també Aleix Sarri, membre de la direcció, o Dalmases, que d'entre els diputats només s'ha vist superat per diputades en la votació.
Aquesta ordenació de la resta de la llista i el paper de Puigdemont, que podria ser primer per Barcelona sense passar per primàries tot i que no aspiraria a presidir la Generalitat, són les properes incògnites a aclarir. Les llistes definitives se sotmetran a votació de la militància. Només no es votaran les primeres posicions, que s'han triat aquest diumenge. Es farà de forma oberta i si algun candidat no obté el 50% dels suports interns, serà apartat.
El resultat de les primàries és rellevant no només perquè indica el suport als principals dirigents del partit i les preferències de les bases, sinó perquè si el Suprem, o el TSJC arribat el cas, acaben inhabilitat Borràs pel cas de la fragmentació de contractes a les Lletres Catalanes, Canadell se sentiria legitimat per reclamar el lideratge al Govern o al Parlament de Junts.
Resultats Segona Urna Barcelona by Naciodigital on Scribd
Resultats Segona Urna Lleida by Naciodigital on Scribd
Resultats Segona Urna Girona by Naciodigital on Scribd
Resultats Segona Urna Tarragona by Naciodigital on Scribd