30
de novembre
de
2020, 20:30
Actualitzat:
01
de desembre,
18:28h
La incontestable victòria de Laura Borràs davant Damià Calvet en les primàries de Junts per Catalunya dibuixa amb nitidesa el camp de joc en què tindrà lloc la batalla entre Junts i ERC per la presidència de la Generalitat i també els equilibris interns al seu partit. La tria de la dirigent, amb un discurs partidari de la unilateralitat i crític amb el tímid diàleg emprès durant la legislatura amb l'Estat, obre una nova etapa en la formació que impactarà en diversos àmbits, no només a la candidatura del 14-F.
1. La confecció de les llistes
L'aval massiu dels associats a Borràs com a candidata efectiva de Junts reforça l'ànima més independent de la formació en detriment del grup de dirigents amb una trajectòria vinculada a CDC, com ara Calvet, que va reunir el 20% dels vots. La següent fita a superar en la confecció de les llistes és la segona votació de les primàries, per a la qual es postula un llarg llistat de dirigents. El suport -més o menys explícit- de la presidenciable podria arrossegar vots a favor de determinats candidats en el procés intern, al qual es postulen membres del Govern com ara Jordi Puigneró i Meritxell Budó; diputats que aspiren a la reelecció, com Elsa Artadi, Albert Batet, Anna Erra, Gemma Geis, Marta Madrenas o Aurora Madaula; o fins fa poc independents com Pilar Calvo. Fins i tot podria fer el pas el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, proper a Borràs, i ja l'ha fet Jaume Alonso Cuevillas.
2. L'impacte en el grup al Congrés
Quan Borràs abandoni l'escó al Congrés per dedicar-se en exclusiva a la campanya electoral de les eleccions catalanes, el grup parlamentari de JxCat a la cambra baixa quedarà escapçat. Aquest fet no és irrellevant en una legislatura que es perfila llarga, després que PSOE i Podem hagin amarrat prou suports per aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2021, i després que els quatre diputats del PDECat hagin apostat per negociar el seu suport al govern de Pedro Sánchez a canvi de contrapartides per a Catalunya, amb la negociació pressupostària com a mostra més recent. Un altre diputat a Madrid, Jaume Alonso-Cuevillas, també es postula per ser diputat al Parlament.
Si la presidenciable de Junts deixa l'escó, el següent a la llista és Francesc de Dalmases, que ara és diputat al Parlament i ha estat el seu cap de campanya; i en cas que Alonso-Cuevillas accedís a la cambra catalana, entraria al Congrés Josep Pagès, que està disposat a agafar l'escó. Els dos eventuals diputats al Congrés estan implicats en diferent grau en causes judicials: Dalmases en l'anomenat cas Volhov i Pagès, per haver estat síndic de l'1-O, afer que el portarà a judici al març. Els seus casos passarien al Suprem. La següent a la llista és Pilar Calvo, coordinadora de Junts a Barcelona i també candidata a les primàries per obtenir un dels primers vuit escons per Barcelona. Els dos següents noms de la llista, Pau Castellví i Montserrat Girbau, també estan enquadrats a Junts. Els equilibris al grup, per tant, no sembla que hagin de canviar i el partit de Puigdemont seguiria tenint quatre diputats afins.
3. La batalla amb ERC i el PDECat
Junts va guanyar ERC contra els pronòstics demoscòpics el 2017, i aspira a repetir la gesta el 14-F. A les acaballes d'una legislatura marcada pels xocs entre els socis de govern, Borràs ha buscat el cos a cos amb els republicans. Aquest dilluns, en una de les primeres entrevistes des de la proclamació com a candidata efectiva de Junts, ha evitat confirmar si donarà suport a Pere Aragonès com a president en cas que Esquerra sigui la força més votada, fet que podria desembocar en noves eleccions o obligar ERC a buscar altres aliances. Amb Borràs com a candidata, Junts podria ser competitiu per mobilitzar votants independentistes desencisats amb l'estat actual del procés, que sintonitzen amb la petició d'unitat estratègica que emfatitza la dirigent en els discursos.
Borràs ha apostat pels pactes amb partits "nítidament independentistes", una línia vermella que allunya com a eventual soci els comuns, que van facilitar el suport als pressupostos de la Generalitat i que Aragonès no descarta incorporar a les aliances. La cerca de la nitidesa en l'independentisme allunya el PDECat, que ho observa com "purisme" i ho emmarca en el terreny de l'"exclusió" de determinades forces polítiques, en paraules d'Àngels Chacón. El perfil de confrontació amb l'Estat permet als demòcrates remarcar les diferències amb Junts amb més facilitat que si el presidenciable hagués estat Calvet, amb un discurs que posava el focus en la gestió quotidiana i l'assoliment de "victòries" com l'amnistia, més enllà de reclamar la secessió.
4. El lideratge orgànic
En clau interna, la victòria de Borràs representa la tria com a presidenciable d'una dirigent amb lideratge propi i no basat en la substitució o l'interinatge. A diferència de l'expresident Quim Torra, un dels suports de la candidata, l'ampli suport intern de la dirigent garanteix a priori que pugui prendre decisions sense qüestionament intern. L'expresident i líder de la formació, Carles Puigdemont, s'ha mantingut neutral en el procés intern, sense desvelar la preferència per cap dels candidats. L'elecció de Borràs, que no qüestiona el lideratge orgànic de Puigdemont, posa el focus en la dirigent com un dels noms de futur de la formació. Queda per conèixer l'equip final que acompanyarà la presidenciable i el paper del líder de la formació, que tot i estar centrat en la tasca d'eurodiputat ha promès liderar políticament la candidatura i no ha desvelat encara si aspira a encapçalar la llista per Barcelona o per Girona o a qualsevol altra posició. En qualsevol cas, el seu paper a la llista queda al marge de les primàries perquè el reglament del procés intern deixa marge a l'executiva per escollir-lo a banda.
5. El cas judicial
La pedra a la motxilla de la candidatura de Borràs és el procediment judicial obert pel Tribunal Suprem, que l'acusa de fraccionament de contractes en l'etapa en què presidida la Institució de les Lletres Catalanes. A l'estiu, quan el tribunal la va citar per declarar, va atribuir el cas a una persecució política per ser independentista. Quan dimiteixi com a diputada al Congrés, el cas passaria de forma automàtica a un tribunal ordinari, en aquest cas un jutjat de primera instància. Però quan fos escollida diputada al Parlament, la causa es traslladaria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè recuperaria la condició d'aforada. Un periple entre tribunals que allargaria la resolució d'una causa per uns fets que Borràs defensa que no constitueixen cap irregularitat.
1. La confecció de les llistes
L'aval massiu dels associats a Borràs com a candidata efectiva de Junts reforça l'ànima més independent de la formació en detriment del grup de dirigents amb una trajectòria vinculada a CDC, com ara Calvet, que va reunir el 20% dels vots. La següent fita a superar en la confecció de les llistes és la segona votació de les primàries, per a la qual es postula un llarg llistat de dirigents. El suport -més o menys explícit- de la presidenciable podria arrossegar vots a favor de determinats candidats en el procés intern, al qual es postulen membres del Govern com ara Jordi Puigneró i Meritxell Budó; diputats que aspiren a la reelecció, com Elsa Artadi, Albert Batet, Anna Erra, Gemma Geis, Marta Madrenas o Aurora Madaula; o fins fa poc independents com Pilar Calvo. Fins i tot podria fer el pas el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, proper a Borràs, i ja l'ha fet Jaume Alonso Cuevillas.
2. L'impacte en el grup al Congrés
Quan Borràs abandoni l'escó al Congrés per dedicar-se en exclusiva a la campanya electoral de les eleccions catalanes, el grup parlamentari de JxCat a la cambra baixa quedarà escapçat. Aquest fet no és irrellevant en una legislatura que es perfila llarga, després que PSOE i Podem hagin amarrat prou suports per aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2021, i després que els quatre diputats del PDECat hagin apostat per negociar el seu suport al govern de Pedro Sánchez a canvi de contrapartides per a Catalunya, amb la negociació pressupostària com a mostra més recent. Un altre diputat a Madrid, Jaume Alonso-Cuevillas, també es postula per ser diputat al Parlament.
Si la presidenciable de Junts deixa l'escó, el següent a la llista és Francesc de Dalmases, que ara és diputat al Parlament i ha estat el seu cap de campanya; i en cas que Alonso-Cuevillas accedís a la cambra catalana, entraria al Congrés Josep Pagès, que està disposat a agafar l'escó. Els dos eventuals diputats al Congrés estan implicats en diferent grau en causes judicials: Dalmases en l'anomenat cas Volhov i Pagès, per haver estat síndic de l'1-O, afer que el portarà a judici al març. Els seus casos passarien al Suprem. La següent a la llista és Pilar Calvo, coordinadora de Junts a Barcelona i també candidata a les primàries per obtenir un dels primers vuit escons per Barcelona. Els dos següents noms de la llista, Pau Castellví i Montserrat Girbau, també estan enquadrats a Junts. Els equilibris al grup, per tant, no sembla que hagin de canviar i el partit de Puigdemont seguiria tenint quatre diputats afins.
3. La batalla amb ERC i el PDECat
Junts va guanyar ERC contra els pronòstics demoscòpics el 2017, i aspira a repetir la gesta el 14-F. A les acaballes d'una legislatura marcada pels xocs entre els socis de govern, Borràs ha buscat el cos a cos amb els republicans. Aquest dilluns, en una de les primeres entrevistes des de la proclamació com a candidata efectiva de Junts, ha evitat confirmar si donarà suport a Pere Aragonès com a president en cas que Esquerra sigui la força més votada, fet que podria desembocar en noves eleccions o obligar ERC a buscar altres aliances. Amb Borràs com a candidata, Junts podria ser competitiu per mobilitzar votants independentistes desencisats amb l'estat actual del procés, que sintonitzen amb la petició d'unitat estratègica que emfatitza la dirigent en els discursos.
Borràs ha apostat pels pactes amb partits "nítidament independentistes", una línia vermella que allunya com a eventual soci els comuns, que van facilitar el suport als pressupostos de la Generalitat i que Aragonès no descarta incorporar a les aliances. La cerca de la nitidesa en l'independentisme allunya el PDECat, que ho observa com "purisme" i ho emmarca en el terreny de l'"exclusió" de determinades forces polítiques, en paraules d'Àngels Chacón. El perfil de confrontació amb l'Estat permet als demòcrates remarcar les diferències amb Junts amb més facilitat que si el presidenciable hagués estat Calvet, amb un discurs que posava el focus en la gestió quotidiana i l'assoliment de "victòries" com l'amnistia, més enllà de reclamar la secessió.
4. El lideratge orgànic
En clau interna, la victòria de Borràs representa la tria com a presidenciable d'una dirigent amb lideratge propi i no basat en la substitució o l'interinatge. A diferència de l'expresident Quim Torra, un dels suports de la candidata, l'ampli suport intern de la dirigent garanteix a priori que pugui prendre decisions sense qüestionament intern. L'expresident i líder de la formació, Carles Puigdemont, s'ha mantingut neutral en el procés intern, sense desvelar la preferència per cap dels candidats. L'elecció de Borràs, que no qüestiona el lideratge orgànic de Puigdemont, posa el focus en la dirigent com un dels noms de futur de la formació. Queda per conèixer l'equip final que acompanyarà la presidenciable i el paper del líder de la formació, que tot i estar centrat en la tasca d'eurodiputat ha promès liderar políticament la candidatura i no ha desvelat encara si aspira a encapçalar la llista per Barcelona o per Girona o a qualsevol altra posició. En qualsevol cas, el seu paper a la llista queda al marge de les primàries perquè el reglament del procés intern deixa marge a l'executiva per escollir-lo a banda.
5. El cas judicial
La pedra a la motxilla de la candidatura de Borràs és el procediment judicial obert pel Tribunal Suprem, que l'acusa de fraccionament de contractes en l'etapa en què presidida la Institució de les Lletres Catalanes. A l'estiu, quan el tribunal la va citar per declarar, va atribuir el cas a una persecució política per ser independentista. Quan dimiteixi com a diputada al Congrés, el cas passaria de forma automàtica a un tribunal ordinari, en aquest cas un jutjat de primera instància. Però quan fos escollida diputada al Parlament, la causa es traslladaria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè recuperaria la condició d'aforada. Un periple entre tribunals que allargaria la resolució d'una causa per uns fets que Borràs defensa que no constitueixen cap irregularitat.