Quatre vetos creuats i, ara per ara, inamovibles, barren el pas al "Govern ampli" que ERC defensa que s'ha de derivar de les eleccions previstes per al 14 de febrer. Un cop Junts ha escollit Laura Borràs com a candidata efectiva, el debat de les aliances s'ha desfermat i transita en paral·lel a la difícil convivència de la coalició que comanda la Generalitat en plena pandèmia.
Els republicans ja han deixat clar que un executiu "més fort" implica repetir l'acord amb Junts, però també sumar-hi els comuns i la CUP. En canvi, la flamant aspirant a la presidència dels postconvergents tanca la porta a sumar amb partits que no siguin "netament independentistes". Catalunya en Comú, per la seva banda, també rebutja una entesa amb Junts i preferiria una fórmula que inclogués ERC i els socialistes, com ja va intentar sense èxit a l'Ajuntament de Barcelona. Però aquesta segona aposta també es manifesta inviable: ERC i PSC ja fa temps que s'assenyalen com a rivals directes a les urnes i que descarten qualsevol acord per a la Generalitat.
Aquesta radiografia de partida evidencia que, si bé la campanya de cara a les pròximes eleccions catalanes ja es preveu crispada, encara de més alt voltatge seran les negociacions posteriors per configurar el Govern. ERC ja fa temps que reivindica que muscular l'independentisme passa per unes aliances més transversals que es vertebrin a partir de la defensa del dret a l'autodeterminació. L'acord de pressupostos, que van prosperar de la mà dels comuns, els va situar com l'embrió d'una entesa de futur.
El vicepresident del Govern i cap de llista dels republicans, Pere Aragonès, va tornar a reivindicar aquest diumenge en una entrevista a La Vanguardia que, si el que es pretén és ampliar la majoria independentista, el primer pas és teixir una aliança més àmplia. També l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell s'ha pronunciat en aquest sentit en una entrevista al programa Preguntes Freqüents. I la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha argumentat aquest dilluns que es pot "compartir una part del camí" amb la formació que encapçalarà Jéssica Albiach als comicis.
A la pràctica, però, les incompatibilitats manifestes entre partits torpedinen aquesta via. En la primera entrevista que ha concedit Borràs a RAC 1 un cop ha estat proclamada candidata, ha advertit ERC que "qui pacta amb partits no independentistes no està treballant per la independència". Ha deixat clar que Junts continuarà fent casus belli del sí dels republicans als pressupostos de Pedro Sánchez sense que s'hagi revertit la repressió i que part del seu missatge de campanya passarà per advertir de l'amenaça d'un tripartit d'ERC amb el PSC i els comuns. De fet, ha emplaçat Aragonès a "comprometre's amb un govern plenament independentista" i no ha aclarit què farà Junts amb la investidura en cas que els republicans guanyin les eleccions.
ERC, irritada per l'ombra de la sospita del tripartit atiada pel seu soci de Govern, ha buscat un efecte bumerang de les declaracions de Borràs. "Si això va, com diuen les enquestes, d'Aragonès o d'Iceta, què farà JxCat quan arribi el moment?", ha deixat caure Marta Vilalta, que no s'ha estat de burxar de nou en el pacte forjat pel PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona per arrabassar-li la presidència a ERC. Però la tenalla als d'Oriol Junqueras no ha vingut només per part dels seus socis de Govern, sinó també per part dels comuns. El portaveu de la formació, Joan Mena, ha celebrat l'actitud del grup que Gabriel Rufián encapçala al Congrés amb l'aprovació dels pressupostos, però ha reclamat coherència amb la línia política d'ERC a Catalunya.
Els comuns, que van néixer com l'antítesi de l'anomenada "hegemonia convergent", ja fa temps que avisen que el peatge que han de pagar els republicans per sumar-los al Govern és "emancipar-se dels postconvergents" liderats per Carles Puigdemont. A més de l'eix dreta-esquerra, prioritari pels d'Albiach, l'argument és que es dona per "esgotat" l'actual matrimoni a la Generalitat, que acumula un ampli historial de xocs tant per la via estratègica per continuar el procés com per la gestió de la pandèmia.
El vet mutu entre ERC i PSC
L'aspiració de Catalunya en Comú és que el PSC entrés en l'aritmètica de pactes. No ha concretat cap fórmula, però el seu objectiu és traslladar a Catalunya les sinergies creades a Madrid. Ni ERC i el PSC, però, tenen a les seves agendes aquesta possibilitat. Per una banda, els republicans han repetit per activa i per passiva que és "impossible". De fet, les converses internes del partit incloses en el sumari de Volhov revelen que, de portes endins, el partit de Junqueras descarta cap pacte amb els socialistes catalans.
El rebuig és recíproc. Iceta ha reiterat en els darrers mesos que el més important és el "què" i no el "qui" i que, precisament per això, la seva formació no pot compartir aliança amb qui no renuncia explícitament a la independència. L'argument l'ha repetit aquest dilluns l'eurodiputat socialista Javi López, que ha resumit amb una dicotomia les eleccions del 14-F: "O Pere Aragonès o Miquel Iceta". Quatre vetos, doncs, ben explícits que caldrà veure si es mantenen intactes un cop les urnes dictin sentència.
