29
de novembre
de
2020, 20:36
Actualitzat:
30
de novembre,
13:40h
Junts per Catalunya (JxCat) es presentarà a les eleccions del 14-F amb Laura Borràs com a candidata efectiva. El 75,8% dels associats ha escollit la portaveu de la formació al Congrés com el nom que postula el partit per aspirar a la presidència de la Generalitat. La dirigent, que ha recollit 2.954 suports de les 3.898 vots emesos a les primàries, ha derrotat de forma clara l'altre aspirant, el conseller de Territori, Damià Calvet. El 76% del cens ha participat en la votació.
La majoria de les bases del partit ha avalat la via de la confrontació amb l'Estat, optant per la papereta d'una de les dirigents més populars de l'espai de Junts, sense lligams amb l'antiga Convergència. Només 799 associats han optat per la via de Calvet (el 20,5% del total de vots emesos).
"Estem començant a fer història per poder fer un projecte progressista, per caminar cap a la República", ha dit Borràs, visiblement emocionada, abans d'afirmar que "no ha perdut ningú" en la votació de les primàries sinó que "ha guanyat Junts per Catalunya". La candidata efectiva del partit de Carles Puigdemont ha agraït l'elevada participació de les bases i, en especial, el suport de Torra.
L'expresident i líder de la formació, el mateix Puigdemont, s'ha mostrat neutral de forma pública en el procés. Minuts després de l'anunci del resultat, ha felicitat Borràs i ha agraït als afiliats l'elevada participació en les primàries, un fet "que reforça enormement el projecte" de Junts.
Borràs ha cridat els partits independentistes a configurar "un Govern nítidament independentista" després del 14-F, en una clara al·lusió a ERC, el principal adversari de Junts en els comicis. La dirigent ha promès que el projecte que encapçalarà està disposat a "fer història", com prometia el lema de la campanya amb què va demanar el vot de les bases. El repte de la dirigent ara serà impulsar un projecte polític combatiu com el que la va dur a superar les expectatives electorals de JxCat en les darreres eleccions estatals.
El lideratge més pragmàtic de Calvet, amb l'aval de dues dècades de trajectòria en diversos càrrecs de l'administració, no li ha resultat suficient per obtenir un percentatge significatiu de vots, tot i comptar amb suports de pes, com el dels exconsellers presos Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Tampoc ha seduït les bases el seu discurs centrat en la necessitat d'un govern fort que gestioni "amb mentalitat d'estat" l'autonomia, ni l'apel·lació a "sumar victòries" com ara l'amnistia en el camí cap a l'estat propi.
Un cop coneguts els resultats, el conseller de Territori ha comparegut per anunciar que ha comunicat a Puigdemont que continuarà en el projecte de Junts "per fer la independència i governar bé". La portaveu del partit, Elsa Artadi, per la seva banda, ha presentat Borràs com la que serà "la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya" i ha pronosticat que l'alta participació en les primàries és el preludi d'una "gran mobilització per guanyar el 14-F".
Una campanya de guant blanc amb marcatge a ERC
Junts tanca amb l'elecció de Borràs una campanya de guant blanc, en què es contraposaven dos models de candidatura ben diferents. D'una banda, l'ànima més independent de la formació, que es presenta sense vincles amb CDC; i de l'altra, un perfil amb una trajectòria de partit més consolidada, amb coneixement dels afers orgànics per la seva llarga trajectòria a l'extinta formació.
Amb Borràs com a candidata, Junts aspira a desmentir els pronòstics demoscòpics que situen la candidatura d'ERC, encapçalada per Pere Aragonès, com a vencedora. Com a prèvia de la batalla contra el seu soci del Govern, tant Borràs com Calvet havien atiat durant la campanya de primàries el dubte de si els republicans exploraran majories alternatives fora del perímetre independentista, projectant l'ombra d'un possible pacte d'esquerres. Tots dos dirigents, a més, han marcat distàncies amb un PDECat escindit de Junts, que es converteix en un rival en l'espai del centredreta. El PDECat podria esgarrapar algun escó crucial en la batalla per la presidència.
Durant la campanya Borràs, com Calvet, va rebaixar la fita que els partits independentistes assoleixin el llindar del 50% dels vots, un objectiu definit en la ponència política del congrés fundacional de la formació, celebrat a l'octubre. Borràs i Calvet van remarcar que no renuncien a l'objectiu del 50%, però que en qualsevol cas l'objectiu és que l'independentisme guanyi els comicis i Junts obtingui la primera posició. A més, es va comprometre a pactar amb ERC i a buscar també el suport de la CUP.
Puigdemont no s'ha descartat com a cap de llista
Tot i guanyar les primàries, Borràs podria no ser la cap de llista del partit, ja que el reglament de les primàries no reserva una posició concreta de la candidatura al presidenciable. Junts no ha descartat encara que Puigdemont pugui encapçalar la llista, per reforçar el pes polític del projecte, però en cap cas aspira a ser el candidat efectiu, ja que hauria d'abandonar l'escó d'eurodiputat i perdria la immunitat que li permet realitzar la seva tasca internacional.
Puigdemont no serà el presidenciable, però la seva presència en campanya servirà d'esquer electoral del partit en uns comicis en què es disputa l'hegemonia dins del camp independentista i el partit es presenta per primer cop sense el PDECat, que emprèn una aventura en solitari amb Àngels Chacón com a candidata i un discurs de centredreta que abjura de la unilateralitat. El paper de l'expresident, segons va dir quan va descartar presentar-se com a candidat a la presidència, serà el de "liderar un equip".
Les primàries no acaben aquest diumenge, ja que amb la tria del candidat a la presidència de la Generalitat comença una segona fase per escollir els primers llocs de les llistes electorals. Estan en joc els vuit primers llocs de la llista de Barcelona, els quatre primers de la de Girona, i els 3 primers de les de Lleida i Tarragona. És en aquesta segona votació, prevista per als dies 15 i 16 de desembre, quan es podrien postular alguns dels dirigents presents a les travesses de presidenciables, però que no van arribar a fer el pas.
És el cas del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; i també del conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que tot i no estar associat a Junts, podria presentar-se al procés intern com a independent, després d'un aterratge al Govern en què es va erigir com el defensor d'un aixecament més ràpid de les restriccions quan encara estava vigent el tancament de l'hostaleria i la cultura. També caldrà veure si el derrotat la nit de diumenge participa en la segona votació, a la qual acudiria coneixent ja la seva tirada entre els associats.
Qui sí que s'ha postulat ja com a candidat a la segona fase de les primàries és Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat. A l'exalcalde de Valls el podria acompanyar en la cursa per un lloc a les llistes un altre dirigent procedent del Camp de Tarragona, Eusebi Campdepadrós, que coordina el partit a la vegueria i podria aspirar a encapçalar la llista de la demarcació. Un altre nom que podria postular-se per ocupar un dels primers llocs a les llistes, en aquest cas per Girona, és el de Marta Madrenas.
També caldrà veure si opta a un lloc Elsa Artadi, que a priori està centrada en l'àmbit municipal com a presidenta de JxCat a Barcelona, però que manté la presència en la política nacional com a vicepresidenta i portaveu de Junts. Precisament, diumenge al vespre Artadi compareixerà amb Borràs i Calvet en la roda de premsa en què es proclamarà el presidenciable de la formació, una compareixença en què també participarà Sànchez com a secretari general de la formació.
La majoria de les bases del partit ha avalat la via de la confrontació amb l'Estat, optant per la papereta d'una de les dirigents més populars de l'espai de Junts, sense lligams amb l'antiga Convergència. Només 799 associats han optat per la via de Calvet (el 20,5% del total de vots emesos).
"Estem començant a fer història per poder fer un projecte progressista, per caminar cap a la República", ha dit Borràs, visiblement emocionada, abans d'afirmar que "no ha perdut ningú" en la votació de les primàries sinó que "ha guanyat Junts per Catalunya". La candidata efectiva del partit de Carles Puigdemont ha agraït l'elevada participació de les bases i, en especial, el suport de Torra.
L'expresident i líder de la formació, el mateix Puigdemont, s'ha mostrat neutral de forma pública en el procés. Minuts després de l'anunci del resultat, ha felicitat Borràs i ha agraït als afiliats l'elevada participació en les primàries, un fet "que reforça enormement el projecte" de Junts.
La flamant presidenciable de Junts ha assegurat que no s'ha de triar "entre gestió i independència". "Independència, és clar que sí; i gestió, és clar que també", ha proclamat, després d'una campanya interna en què Calvet havia fet més èmfasi en el "bon govern", amb un programa amb més matisos ideològics que el de Borràs en àmbits com les polítiques econòmiques i socials.Moltes felicitats, @LauraBorras! Gràcies @damiacalvet! Heu fet una gran campanya de primàries. Gràcies també al tots els afiliats i afiliades per haver-vos fet vostres aquest procés, que reforça enormement el projecte. pic.twitter.com/BUOww6cGKg
— Carles Puigdemont (@KRLS) November 29, 2020
Borràs ha cridat els partits independentistes a configurar "un Govern nítidament independentista" després del 14-F, en una clara al·lusió a ERC, el principal adversari de Junts en els comicis. La dirigent ha promès que el projecte que encapçalarà està disposat a "fer història", com prometia el lema de la campanya amb què va demanar el vot de les bases. El repte de la dirigent ara serà impulsar un projecte polític combatiu com el que la va dur a superar les expectatives electorals de JxCat en les darreres eleccions estatals.
El lideratge més pragmàtic de Calvet, amb l'aval de dues dècades de trajectòria en diversos càrrecs de l'administració, no li ha resultat suficient per obtenir un percentatge significatiu de vots, tot i comptar amb suports de pes, com el dels exconsellers presos Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Tampoc ha seduït les bases el seu discurs centrat en la necessitat d'un govern fort que gestioni "amb mentalitat d'estat" l'autonomia, ni l'apel·lació a "sumar victòries" com ara l'amnistia en el camí cap a l'estat propi.
Un cop coneguts els resultats, el conseller de Territori ha comparegut per anunciar que ha comunicat a Puigdemont que continuarà en el projecte de Junts "per fer la independència i governar bé". La portaveu del partit, Elsa Artadi, per la seva banda, ha presentat Borràs com la que serà "la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya" i ha pronosticat que l'alta participació en les primàries és el preludi d'una "gran mobilització per guanyar el 14-F".
Una campanya de guant blanc amb marcatge a ERC
Junts tanca amb l'elecció de Borràs una campanya de guant blanc, en què es contraposaven dos models de candidatura ben diferents. D'una banda, l'ànima més independent de la formació, que es presenta sense vincles amb CDC; i de l'altra, un perfil amb una trajectòria de partit més consolidada, amb coneixement dels afers orgànics per la seva llarga trajectòria a l'extinta formació.
Amb Borràs com a candidata, Junts aspira a desmentir els pronòstics demoscòpics que situen la candidatura d'ERC, encapçalada per Pere Aragonès, com a vencedora. Com a prèvia de la batalla contra el seu soci del Govern, tant Borràs com Calvet havien atiat durant la campanya de primàries el dubte de si els republicans exploraran majories alternatives fora del perímetre independentista, projectant l'ombra d'un possible pacte d'esquerres. Tots dos dirigents, a més, han marcat distàncies amb un PDECat escindit de Junts, que es converteix en un rival en l'espai del centredreta. El PDECat podria esgarrapar algun escó crucial en la batalla per la presidència.
Durant la campanya Borràs, com Calvet, va rebaixar la fita que els partits independentistes assoleixin el llindar del 50% dels vots, un objectiu definit en la ponència política del congrés fundacional de la formació, celebrat a l'octubre. Borràs i Calvet van remarcar que no renuncien a l'objectiu del 50%, però que en qualsevol cas l'objectiu és que l'independentisme guanyi els comicis i Junts obtingui la primera posició. A més, es va comprometre a pactar amb ERC i a buscar també el suport de la CUP.
Puigdemont no s'ha descartat com a cap de llista
Tot i guanyar les primàries, Borràs podria no ser la cap de llista del partit, ja que el reglament de les primàries no reserva una posició concreta de la candidatura al presidenciable. Junts no ha descartat encara que Puigdemont pugui encapçalar la llista, per reforçar el pes polític del projecte, però en cap cas aspira a ser el candidat efectiu, ja que hauria d'abandonar l'escó d'eurodiputat i perdria la immunitat que li permet realitzar la seva tasca internacional.
Puigdemont no serà el presidenciable, però la seva presència en campanya servirà d'esquer electoral del partit en uns comicis en què es disputa l'hegemonia dins del camp independentista i el partit es presenta per primer cop sense el PDECat, que emprèn una aventura en solitari amb Àngels Chacón com a candidata i un discurs de centredreta que abjura de la unilateralitat. El paper de l'expresident, segons va dir quan va descartar presentar-se com a candidat a la presidència, serà el de "liderar un equip".
Les primàries no acaben aquest diumenge, ja que amb la tria del candidat a la presidència de la Generalitat comença una segona fase per escollir els primers llocs de les llistes electorals. Estan en joc els vuit primers llocs de la llista de Barcelona, els quatre primers de la de Girona, i els 3 primers de les de Lleida i Tarragona. És en aquesta segona votació, prevista per als dies 15 i 16 de desembre, quan es podrien postular alguns dels dirigents presents a les travesses de presidenciables, però que no van arribar a fer el pas.
Puigneró, Tremosa i Artadi podrien participar en la segona fase de les primàries
És el cas del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; i també del conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que tot i no estar associat a Junts, podria presentar-se al procés intern com a independent, després d'un aterratge al Govern en què es va erigir com el defensor d'un aixecament més ràpid de les restriccions quan encara estava vigent el tancament de l'hostaleria i la cultura. També caldrà veure si el derrotat la nit de diumenge participa en la segona votació, a la qual acudiria coneixent ja la seva tirada entre els associats.
Qui sí que s'ha postulat ja com a candidat a la segona fase de les primàries és Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat. A l'exalcalde de Valls el podria acompanyar en la cursa per un lloc a les llistes un altre dirigent procedent del Camp de Tarragona, Eusebi Campdepadrós, que coordina el partit a la vegueria i podria aspirar a encapçalar la llista de la demarcació. Un altre nom que podria postular-se per ocupar un dels primers llocs a les llistes, en aquest cas per Girona, és el de Marta Madrenas.
També caldrà veure si opta a un lloc Elsa Artadi, que a priori està centrada en l'àmbit municipal com a presidenta de JxCat a Barcelona, però que manté la presència en la política nacional com a vicepresidenta i portaveu de Junts. Precisament, diumenge al vespre Artadi compareixerà amb Borràs i Calvet en la roda de premsa en què es proclamarà el presidenciable de la formació, una compareixença en què també participarà Sànchez com a secretari general de la formació.