Laura Borràs: «No està clar que sent més s'avanci cap a la independència; confrontant, sí»

Laura Borràs (Barcelona, 1970) és una de les dirigents de Junts més ben situada -hi ha coincidència general que serà la favorita de les bases- per ser candidata a la presidència a les eleccions del 14 de febrer. Portaveu del grup al Congrés, defensa negociar els pressupostos de l’Estat, però adverteix que la formació "no dona vots a canvi de res" i posa pegues a un increment de la pressió fiscal. Independentista de pedra picada, reivindica "el llegat polític de l’1-O", i la determinació i la confrontació amb l'Estat a l'estratègia que lidera ERC de sumar més complicitats. Defuig, però, entrar en concrecions estratègiques sobre com fer-ho i els passos a seguir i opta per la unitat, el fer-ho entre tots, amb consens, per sortir-se'n. Confia en la seva empatia per aconseguir-ho.

- El govern espanyol ha presentat els pressupostos. L'han contactada per negociar-los? Quines seran les seves prioritats?

- Sí, hem tingut alguns intercanvis amb la vicepresidenta Calvo i amb l'equip de la ministra Montero. Hi som per defensar tots i cadascun dels interessos dels catalans a Madrid. Assistim a la negociació amb una certa incredulitat vist que governi qui governi a Espanya els pressupostos sempre són desfavorables per Catalunya, i a més els nivells d'execució són fins a vint punts per sota en comparació amb altres territoris. A més, els últims pressupostos, que van ser fallits i que van comportar les eleccions, no es van negociar, ens els van plantar davant sense prèvia negociació. Si es tracta d'adhesions, Junts per Catalunya no dona vots a canvi de res. No podem desvirtuar el context d'excepcionalitat democràtica, i sense llibertat no hi ha estabilitat, però volem propostes concretes i sabem les prioritats del Govern que haurien de veure's reflectides en aquesta negociació.

- Dos dels temes sobre la taula són la regulació dels lloguers i el possible increment de l'IRPF a les rendes altes. Quina és la seva postura?

- En el debat al Parlament sobre la regulació dels preus de lloguer ja va quedar clara quan hi vam votar a favor. Volem equitat sent respectuosos amb tothom. Es parlava dels petits tenidors de pisos que complementen moltes vegades les seves pensions amb aquests diners extres, i no pas els grans grups immobiliaris. Veurem ara com es trasllada al Congrés. Pel que fa a impostos, no podem desvincular la negociació de la severa crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques. En tot allò que es faci haurà d'estar molt ben calibrat quina és l'aportació del govern espanyol, quines mesures pren per ajudar la gent. I no només a partir de recaptació: estem veient que a la UE es prenen mesures que van en una altra direcció, amb moratòries, compensacions, bescanviant la manca d'activitat amb la manca de cobrament d'impostos... Ens agradaria que el govern espanyol anés en la mateixa línia.

- En la crisi del 2008, Convergència i Unió, partit d'on provenen la majoria de dirigents del seu espai polític, va defensar l'austeritat. Va ser un error? Com hauria de ser ara la sortida?

- No té res a veure la crisi del 2008 amb aquesta i no té lloc la comparació. No respondré sobre CiU perquè no hi he militat mai. Les polítiques d'austeritat es van aplicar com a conseqüència de polítiques prèvies que no van ser-ho. Mai les coses es poden agafar en abstracte. Anar generant un dèficit i situant la Generalitat en una situació de dificultat econòmica va comportar un gir.

"Les polítiques d'austeritat es van aplicar com a conseqüència de polítiques prèvies que no van ser-ho. Ara és diferent"

És diferent l'escenari que tenim ara  és important veure com s'han pogut sortir altres països. A Suècia per exemple els restaurants no podien tenir persones a l'interior dels locals, s'han habilitat espais exteriors i els ajuntaments no han cobrat impostos. El president Torra ja va dir al juliol abans que comencés l'escola que calia preveure què passaria amb l'ajut als pares i mares dels nens que no poguessin anar a escola perquè algun company hagués donat positiu. Estem a finals d'octubre i tot just aquesta setmana es debatrà en comissió al Congrés.

- Però les eines per ajudar la gent sovint demanen més pressió fiscal...

- No sé si és l'escenari. S'ha de poder veure les respostes que pot donar l'Estat. Comprar armament no ajuda la població, quan les partides es destinen a coses que no són de primera necessitat s'entén clarament. Vam demanar que es rebaixés l'IVA a les mascaretes i el gel hidroalcohòlic, que ara són obligatoris, i se'ns ha tombat repetidament. Abans d'incrementar la pressió fiscal hi ha moltes altres coses que pot dur a terme el govern espanyol i no les du a terme. 

- El PDECat ha iniciat un camí en solitari però comparteixen grup a Madrid. Com és el dia a dia?

- Com sempre, perquè és així des del primer moment. Quan em vaig presentar davant el consell nacional del PDECat els vaig dir: "No soc del vostre partit però representaré el vostre espai". Tinc clars els equilibris dins del grup, sempre hem treballat consensos i seguirà sent així. No hi ha hagut ruptura formal en el grup parlamentari. El programa i el compromís amb els electors que no s'han modificat.

"No hi ha ruptura al grup parlamentari amb el PDECat; ens devem a un programa"

- Ells votaran a favor de la pròrroga de l'estat d'alarma. Vostè també o intentarà introduir canvis?

- Una cosa és la conversa que vaig tenir amb la vicepresidenta Calvo per explicar-me l'estat d'alarma, i l'altra, com sempre, la lletra petita del BOE. És inacceptable aquest període parlamentari de sis mesos d'excepció d'estat d'alarma que ni dona les competències que es necessiten ni dona a la Generalitat la capacitat d'actuar amb la celeritat am unes cada cop més negatives. S'hauran de prendre mesures amb l'eficàcia més gran per la salut i la menor per l'economia, i això requereix eines que no són les d'aquest estat d'alarma.
 
- Què pesarà més a les eleccions del febrer, la pandèmia o la independència?

- És una falsa dicotomia. Mai he fet una separació d'àmbits. Vaig entrar a Junts per un moment d'excepcionalitat democràtica primer com a diputada, després com a consellera i més tard com a diputada al Congrés. La gestió del dia a dia sempre l'he feta sense oblidar l'excepcionalitat democràtica. Si tinguéssim les eines que ens proporciona la independència no estaríem desproveïts de recursos. La Covid ha posat de manifest com és d'important disposar tots els recursos i tenir una capacitat de maniobra de fer eficaçment front a les emergències. 

"Si tinguéssim la independència no estaríem desproveïts de recursos per afrontar la pandèmia"

- Amb les eines de la Generalitat es podria haver fet millor? Comparteix les crítiques d'Oriol Mitjà a Alba Vergés?

- No crec que haguem de parlar de crítiques. He format part d'aquest govern i he estat sempre lleial. És el que pertoca en un govern de coalició. Hi ha coses que es podrien haver millor, però si haguéssim pogut fer ús de totes les mesures que el president Torra va proposar a l'inici de la pandèmia... Primer se'n van burlar i després moltes les han acabades implementant.

- Detecta molta toxicitat i deslleialtat en el debat públic, amb declaracions i contradeclaracions de consellers?

- Sí, i també quotes de deslleialtat que no ens hem de poder permetre perquè significa no saber veure la situació i qui és el veritable adversari i contra qui s'han d'unir esforços per avançar. Com que la independència només s'aconsegueix amb unitat, qui no treballa per aconseguir-la és que no la prioritza.

"No ens podem permetre la deslleialtat; significa no identificar el veritable adversari"

- Què implicaria que l'independentisme superés el 50% dels vots el 14-F?

- La pregunta no és si som més del 50%. Ara tenim majoria parlamentària i no s'ha notat. La reflexió que cal és si els vots independentistes serveixen per dur a terme polítiques independentistes, i aquí ens hem de sentir concernits tots per convertir la força del vot en transformació política i social. Si som majoria absoluta en diputats o en vots però no aconseguim materialitzar-la estem fallant. Per fer-ho cal unitat. L'1-O és una enorme victòria de la ciutadania i després el camí ha estat de repressió per part del govern espanyol amb Rajoy però també amb Sánchez i Iglesias. La repressió fa que reculis. Resistir ja és vèncer, però per avançar hem de ser-hi tots.

- Ha dit en diverses intervencions que ara cal "materialitzar la independència". Quina és la seva proposta per fer-ho?

- La independència és un repte d'una enorme complexitat que comporta molts sacrificis personals i col·lectius. No ens la donaran, l'haurem de guanyar plantant cara i fer un front comú davant un Estat que no està disposat a concedir-la ni a consensuar-la perquè no està disposat a acordar un referèndum. Tots els polítics de l'espai independentista hem de veure com som capaços d'avançar en aquest repte complex.

"La repressió fa que reculis. Resistir ja és vèncer, però per avançar hem de ser-hi tots"

- Puigdemont i Junqueras lideraven un govern que no va fer efectiva la DUI del 27-O. Què fa pensar que Junts, liderat per Puigdemont, i ERC, liderada per Junqueras, poden estar ara disposades a demanar i liderar sacrificis col·lectius?

- Els sacrificis personals ja els estan assumint ells, com tantíssima altra gent, 2.850 persones en el comptador d'Òmnium. La qüestió és saber si aquest sacrifici farà que tot quedi en un no-res o ens farà reaccionar. L'Estat ha triat un camí i ens dona senyals inequívocs. No vull pensar que tot això no serveixi per res. No hem abandonat molts les nostres vides per formar part d'un projecte que només és una piconadora, una màquina de trinxar persones, perquè aquest és el projecte de l'Estat mentre hi hagi una voluntat independentista. Tot el capital polític de l'1-O està intacte i cal aprendre les lliçons del sacrifici. No puc pensar que aquest sacrifici serà en va.
 
- L'1-O no va tenir reconeixement internacional i tres anys després no s'ha implementat. Catalunya pot ser independent en un termini raonable de temps a partir de la vigència d'aquest mandat?

- Absolutament. El camí cap a la independència és irreversible i per això reivindico el llegat polític de l'1-O. No ens posem a comptar si els vots serveixen o no, perquè ens van robar urnes plenes de vots, van venir a pegar gent que l'únic que volia era dipositar un vot. Si preguntem al més de dos milions de persones que van anar a votar, la força d'aquestes persones hi és i l'hem de materialitzar.

- Per tant, defensa la legitimitat de l'1-O per fer-ho al marge del resultat del 14-F i troba innecessària la proposta de la CUP de nou referèndum?

- No, sempre hem dit més urnes i més democràcia. Reivindico l'1-O, la força de voler expressar-se, decidir i apostar per un estat propi. Un advocat francès avesat a processos de pau ens preguntava "voleu anar a votar fins que perdeu a les urnes?". De vegades, sembla que ens anem posant dificultats i no calen perquè ja tenim les de l'Estat. Estic al servei del mandat de l'1-O i des de llavors per mi totes les eleccions han tingut un caràcter plebiscitari. M'agradaria que aquest vot independentista s'hagués materialitzat en polítiques i no ha passat.

"Aquesta legislatura la vam perdre com a país quan no es va investir Puigdemont"

Aquesta legislatura la vam perdre com a país el 30 de gener perquè vam ensenyar a l'Estat la possibilitat que irrompés al Parlament, el segrestés i ens desproveís de l'escenari on ha de ser vigent la sobirania popular. No va passar amb la investidura de Puigdemont, tampoc quan Pablo Llarena va inhabilitar Jordi Sánchez i després a Jordi Turull. Al final escollim Torra i un tribunal l'inhabilita per posar una pancarta i exercir un dret fonamental. Qui no vulgui veure a què juga l'Estat té una bena als ulls.

- És una dirigent molt propera a Torra. Va trobar a faltar que es plantés amb el seu partit o els seus socis?

- El president Torra ha fet tot el que ha pogut i una mica més. Ningú hagués pogut imaginar un escenari com el de la Covid on va apostar per mesures per salvar vides. Potser en alguns moments ell hauria volgut plantar-se, però tenia el sentit del deure de servir a un equilibri de coalició i a uns pactes que des de Junts per Catalunya s'han respectat. Unes coses són les que tu faries a nivell individual i unes altres les que fas al servei d'una formació i un equip. 

- La unitat estratègica ha d'arribar abans del 14-F o pot esperar?

- A les últimes eleccions al Congrés vaig proposar que l'independentisme fos guanyador a Madrid. Que ens comprometéssim a una acció unitària i compartir grup. Ho vaig proposar en una legislatura en què s'ha vist que Sánchez està pidolant vots contínuament: ara Bildu, ara Ciutadans.... Si ara som 23 diputats independentistes catalans, imaginem-nos amb més si se m'hagués escoltat. Això hauria pogut condicionar polítiques més del que no pas ara. Els independentistes hem d'estar units per fer polítiques independentistes. Deixem-nos de si és abans o després. Si no, passarà com en aquesta legislatura, en què 70 diputats no han servit perquè hi hagi hagut polítiques independentistes al Parlament.

"Sense unitat passarà com en aquesta legislatura, en què 70 diputats no han materialitzat polítiques independentistes"

- En què han canviat les condicions en relació al 2017 perquè ara sí sigui possible implementar un mandat independentista?

- Si volem que les coses canviïn, hem d'estar determinats. Molta gent pensa que es pot fer per fases. Diuen, primer ser més per poder avançar. Però només hem avançat quan hem plantat cara i hem confrontat, i això ens ha permès tenir força. Hem de treballar en un objectiu que sigui materialitzar la independència desbordant l'Estat. Hem de prioritzar la determinació perquè la quantitat, eixamplar i ser-ne més, no hem tingut clar que valgui per avançar. Hem avançat quan hem confrontat. El que va fer l'Estat amb l'1-O i la repressió posterior va permetre que molta gent que no s'hagués sentit interpel·lada el 21-D fes una aposta independentista. Ara toca materialitzar-la.

- S'ha manifestat disposada a encapçalar la candidatura de Junts a les catalanes.

- Més que manifestar la meva voluntat, he estat sempre a disposició. Quan passes a formar part de la política i no véns d'aquest món ho fas amb la intenció d'aportar i de sumar. Ho he fet com a diputada al Parlament, com a consellera... Quan se'm va dir "pensem que ara és Madrid" no ho veia, però com que es considerava que podia ser més útil a Madrid això he fet. He mirat de tenir ponts d'interlocució oberts amb tothom, he manifestat la contundència dels nostres posicionaments, amb cordialitat en les negociacions del dia a dia. M'he fet més independentista sent diputada al Congrés perquè he vist que és on veritablement s'acaben decidint les coses que jo voldria decidir aquí.
 
- Què pot aportar Laura Borràs? Per què seria una bona presidenta?

- Feina, determinació i la voluntat de generar acords transversals, crear ponts i treballar per la unitat. Aquest ha estat un dels meus fets diferencials i ho he dut a terme des de la conselleria de Cultura, tenint sectors enemistats i buscant punts de trobada; i abans també al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara a Madrid també malgrat que a l'altre costat no hi ha ningú. 

- Li fa costat Carles Puigdemont en la decisió?

- El president em va portar a les llistes al Parlament i em va posar de número cinc. També va ser qui em va demanar que fos consellera i que anés a Madrid. És extraordinàriament respectuós amb tots els processos i sap que hi ha un procés intern en què encara estem redactant el reglament de primàries. Perquè Junts és un partit nou, jove. Ell valora i ha conegut sempre la meva disposició a treballar pel projecte.

"Puigdemont és respectuós amb tots els processos interns de Junts. Per mi sempre és el millor candidat possible"

- Puigdemont hauria d'encapçalar la candidatura al marge de si pot o no ser president efectiu?

- La meva opinió és que sempre és el candidat en tota circumstància, perquè és el president de la Generalitat i va ser apartat il·legítimament del càrrec. Penso que és el principal actiu que té no només Junts per Catalunya sinó tot l'independentisme, amb la feina que està fent com a europarlamentari i la difusió internacional de la causa catalana. Per mi és sempre el millor candidat possible.

- Estaria disposada a formar part de les llistes de Junts encara que no fos la candidata?

- Estic a disposició. Potser no hauria anat a Madrid perquè m'hauria preferit quedar a la conselleria de Cultura. Per tant, quan estàs a disposició, estàs a disposició de l'executiva, amb el president al capdavant i Jordi Sànchez com a secretari general, com els afiliats amb els seus vots. La meva preferència ha estat sempre Catalunya.

- El procés al Suprem per quatre delictes per fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes pot perjudicar-la en unes primàries, tenint en compte la possible inhabilitació?

- Segurament per això hi ha procés judicial, perquè em pugui perjudicar tant com sigui possible. La deriva de la judicatura espanyola a partir de fer-se seus els postulats polítics de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que es va atribuir l'escapçament de l'independentisme, no ha rebut contraordre. La causa judicial que tinc és política.
 
- Una de les proves contra vostè són uns correus que afirma que estan manipulats. S'ha plantejat denunciar-ho penalment o fer públics els autèntics?

- Tot aquest tema està sub iudice. He parlat abastament d'aquesta causa perquè he estat la primera interessada a denunciar-la. Quan apareixen les primeres publicacions als mitjans el novembre del 2018 vaig demanar comparèixer al Parlament i vaig respondre durant tres hores a les preguntes dels grups. La setmana següent hi havia ple del Parlament i aquesta qüestió no va merèixer una sola pregunta. Des del 22 de juliol que vaig davant el Tribunal Suprem i veig el jutge instructor i el fiscal Zaragoza, el de la causa de l'1-O, aquest tema està sub iudice. Quan se'm va retirar la immunitat vaig demanar que la meva compareixença a la comissió de l'Estatut del Diputat fos pública, i se'm va dir que no. Jo volia defensar la meva honorabilitat i tothom que vulgui saber té tres hores de compareixença al Parlament i la roda de premsa posterior a la compareixença a la comissió de l'Estatut del Diputat. Ara han de parlar els advocats. 

"Segurament el procés al Suprem és per perjudicar-me. No hi ha hagut contraordre a la d'escapçar l'independentisme"

- Han apartat Eduard Pujol, que era portaveu parlamentari, a partir d'unes denúncies d'assetjament sexual. Això accelerarà la posada en marxa d'un protocol intern al partit? Què es pot fer des de la política per evitar aquests casos?

- Vull ser extraordinàriament cauta perquè no conec els fets i respectuosa tant amb l'Eduard Pujol com amb les possibles víctimes. Des del moment que tenim coneixement de les denúncies, prenem mesures polítiques. Se'l suspèn de militància i ell decideix renunciar a l'escó per poder-se defensar. Hi ha hagut una resposta de tolerància zero amb l'assetjament sexual. Esperem no haver causat un perjudici a les expectatives de com evolucioni això als tribunals, si les víctimes decideixen emprendre aquest camí.