02
de novembre
de
2023, 20:45
Actualitzat:
21:20h
És probable que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont acabin prenent la mateixa decisió sobre la investidura de Pedro Sánchez. El cert, en tot cas, és que hi arribaran -una vegada més- per vies diferents. Mentre el president d'ERC ja ha segellat un acord amb el PSOE que inclou el traspàs integral per fases de Rodalies i la condonació de 15.000 milions d'euros del fons de liquiditat autonòmica (FLA) -com va avançar Nació-, el líder moral de Junts continua sense pronunciar el sí definitiu als interlocutors del PSOE. L'abast de l'amnistia, el perímetre definitiu de qui hi entrarà i qui no, continua encallant les converses. Fins que no hi hagi pacte, Puigdemont no es pronunciarà en públic. La investidura continua passant per les seves mans.
La jornada ha transcorregut en paral·lel entre Barcelona i Brussel·les. Mentre a la capital catalana el ministre Félix Bolaños tancava els últims serrells amb ERC i es feia la fotografia amb Junqueras per segellar l'acord, a la capital belga l'expresident de la Generalitat hi citava la direcció permanent de Junts per avaluar els últims passos. S'ha especulat durant tota la jornada amb una compareixença pública -hi havia els mitjans tècnics necessaris-, però no s'ha acabat produint. El silenci persisteix, però el cert és que conflueixen dos elements: la discrepància sobre l'abast de l'amnistia i, també, que un cop ERC ja ha acordat investir Sáncheztots els focus tornen a Puigdemont. La investidura és, de nou, una gran batalla pel relat.
Què falta per què l'expresident avali una entesa amb el PSOE, que està avançada en la resta de carpetes, inclosa la del mediador en el marc d'una taula de partits? La desjudicialització conté casos concrets que s'han estat parlant durant tota la jornada. El lawfare, segons diverses fonts consultades al corrent dels contactes, centra bona part de les discrepàncies. Lawfare és el concepte al qual Junts -en públic, perquè en privat sempre hi ha hagut més dubtes- ha associat sempre la causa i la condemna contra Laura Borràs, presidenta de la formació, que va rebre una pena de quatre anys de presó i 13 d'inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs ha assistit puntualment aquest dijous a Brussel·les a la cita de Junts.
Si bé la jornada ha arrencat amb la possibilitat que Puigdemont sortís a anunciar públicament l'acord, s'ha tancat amb la sensació -transmesa pels canals habituals- que l'expresident no té pressa. Des de Bèlgica, la cúpula de Junts ha pogut seguir les compareixences per separat de Bolaños i de Junqueras per justificar l'acord, que inclou carpetes com l'amnistia -els detalls ja es van tancar dimarts a la nit per incloure-hi el Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República (CDR)-, Rodalies i la condonació parcial de deute del FLA, que haurà d'anar acompanyada d'un debat sobre la singularització del model de finançament. A Palau celebraven el global de l'acord, perquè hi perceben "utilitat" per a la ciutadania. El relat no és només la investidura. També la reelecció de Pere Aragonès.
El president, en un acte des de la Model, insistia en la idea que ara toca parlar del referèndum. El mecanisme on canalitzar les demandes serà la taula de diàleg entre governs, segona fase del que ja es va posar en pràctica -de manera desigual- en l'anterior legislatura, amb presència variable d'Aragonès i de Sánchez. Tots els acords, sosté el document, han de poder ser "referendats" per la ciutadania. La venda de l'entesa, com acostuma a passar, té matisos. Bolaños, des de la seu del PSC, ha indicat que el pacte serveix per "passar pàgina". També ha tingut molt interès en recalcar que no es tracta només de la investidura, sinó que s'ha afermat l'estabilitat de la legislatura. Els primers pressupostos de la legislatura també han format part de les converses amb Junts: Sánchez vol garantir-se temps a la Moncloa en un context complex.
De moment, això sí, encara no pot cantar victòria. Li falten els set vots de Puigdemont, i són indispensables per continuar a la Moncloa. La jornada de reunions, encaixades, fotografies, pactes i relats només ha servit, en tot cas, per evidenciar que ERC i Junts han triat vies diferents per la investidura de Sánchez. A aquestes alçades de la pel·lícula, ja no és cap sorpresa.
La jornada ha transcorregut en paral·lel entre Barcelona i Brussel·les. Mentre a la capital catalana el ministre Félix Bolaños tancava els últims serrells amb ERC i es feia la fotografia amb Junqueras per segellar l'acord, a la capital belga l'expresident de la Generalitat hi citava la direcció permanent de Junts per avaluar els últims passos. S'ha especulat durant tota la jornada amb una compareixença pública -hi havia els mitjans tècnics necessaris-, però no s'ha acabat produint. El silenci persisteix, però el cert és que conflueixen dos elements: la discrepància sobre l'abast de l'amnistia i, també, que un cop ERC ja ha acordat investir Sáncheztots els focus tornen a Puigdemont. La investidura és, de nou, una gran batalla pel relat.
Sempre hem dit que per tractar amb el sistema polític espanyol totes precaucions són poques. Ens hi mantenim, i ens hi refermem. No canviarem la prudència i les precaucions que hem mantingut fins ara per més presses que alguns tinguin.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 2, 2023
Què falta per què l'expresident avali una entesa amb el PSOE, que està avançada en la resta de carpetes, inclosa la del mediador en el marc d'una taula de partits? La desjudicialització conté casos concrets que s'han estat parlant durant tota la jornada. El lawfare, segons diverses fonts consultades al corrent dels contactes, centra bona part de les discrepàncies. Lawfare és el concepte al qual Junts -en públic, perquè en privat sempre hi ha hagut més dubtes- ha associat sempre la causa i la condemna contra Laura Borràs, presidenta de la formació, que va rebre una pena de quatre anys de presó i 13 d'inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs ha assistit puntualment aquest dijous a Brussel·les a la cita de Junts.
Si bé la jornada ha arrencat amb la possibilitat que Puigdemont sortís a anunciar públicament l'acord, s'ha tancat amb la sensació -transmesa pels canals habituals- que l'expresident no té pressa. Des de Bèlgica, la cúpula de Junts ha pogut seguir les compareixences per separat de Bolaños i de Junqueras per justificar l'acord, que inclou carpetes com l'amnistia -els detalls ja es van tancar dimarts a la nit per incloure-hi el Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República (CDR)-, Rodalies i la condonació parcial de deute del FLA, que haurà d'anar acompanyada d'un debat sobre la singularització del model de finançament. A Palau celebraven el global de l'acord, perquè hi perceben "utilitat" per a la ciutadania. El relat no és només la investidura. També la reelecció de Pere Aragonès.
El president, en un acte des de la Model, insistia en la idea que ara toca parlar del referèndum. El mecanisme on canalitzar les demandes serà la taula de diàleg entre governs, segona fase del que ja es va posar en pràctica -de manera desigual- en l'anterior legislatura, amb presència variable d'Aragonès i de Sánchez. Tots els acords, sosté el document, han de poder ser "referendats" per la ciutadania. La venda de l'entesa, com acostuma a passar, té matisos. Bolaños, des de la seu del PSC, ha indicat que el pacte serveix per "passar pàgina". També ha tingut molt interès en recalcar que no es tracta només de la investidura, sinó que s'ha afermat l'estabilitat de la legislatura. Els primers pressupostos de la legislatura també han format part de les converses amb Junts: Sánchez vol garantir-se temps a la Moncloa en un context complex.
De moment, això sí, encara no pot cantar victòria. Li falten els set vots de Puigdemont, i són indispensables per continuar a la Moncloa. La jornada de reunions, encaixades, fotografies, pactes i relats només ha servit, en tot cas, per evidenciar que ERC i Junts han triat vies diferents per la investidura de Sánchez. A aquestes alçades de la pel·lícula, ja no és cap sorpresa.
Acord ERC-PSOE by edicio naciodigital on Scribd