11
de maig
de
2022, 19:55
Actualitzat:
12
de maig,
10:36h
ERC dona per fet que el Catalangate no comportarà la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Els detalls ho evidencien. En la sessió de control al Parlament del 27 d'abril, pocs minuts després que Robles justifiqués al Congrés l'espionatge a l'independentisme, Pere Aragonès va demanar la destitució de la ministra. Aquest dimecres, dues setmanes després, el president de la Generalitat ha evitat verbalitzar el nom de la titular de Defensa en una altra sessió de control a la cambra catalana. Tampoc ho va fer el president d'ERC, Oriol Junqueras, en l'entrevista concedida dimarts a El País, una modulació del discurs del partit que ha coincidit amb la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, primera víctima -i, de moment, única- del monitoratge dels mòbils dels líders independentistes i de membres de l'executiu espanyol.
Robles ha cedit el cap d'Esteban, però ha col·locat al capdavant dels serveis secrets la seva mà dreta, Esperanza Casteleiro, també amb llarga trajectòria al CNI i fins ara secretària d'estat de Defensa. La suma de moviments, que evidencien que Sánchez ha evitat que l'escàndol lesioni el consell de ministres, ha conduït els republicans a reenfocar la pressió. Tot i que dimarts va coure el discurs proteccionista de Robles amb el CNI, a ERC ja no demanen cessar la ministra sinó aclariments que incorporin concrecions: que es detalli qui va ordenar l'espionatge a la cúpula independentista, que es desclassifiquin els documents de l'autorització judicial i que s'aportin garanties que les escoltes no es repetiran. "Falten moltes explicacions", recalquen al Palau de la Generalitat. Si la Moncloa no fa aquests passos, no es podrà reprendre la negociació, via que té com a icona la taula de diàleg, ni tampoc es tornarà a l'escenari de la col·laboració parlamentària.
A l'hemicicle del Parlament -just després que Sánchez argumentés al Congrés que es va produir un "error greu" en les comunicacions del govern per defensar la destitució d'Esteban-, Aragonès ha mantingut aquest discurs exigent amb la Moncloa, el que destaquen veus governamentals per relatar quin és el pla a seguir. El president ha deixat clar que el cessament de la directora dels serveis d'intel·ligència espanyols no resol la crisi. "S'equivoca qui es pensi que amb el cessament de la directora del CNI s'acaba la depuració de responsabilitats", ha destacat en resposta al grup parlamentari de Junts, avís que tenia com a destinatari Pedro Sánchez. A Palau, i també a ERC, volen que el govern espanyol enfili sense demora els exercicis de transparència, com la desclassificació de documents vinculats a l'espionatge -Esteban va dir a la comissió de secrets oficials del Congrés que s'havia espiat Aragonès amb autorització del Tribunal Suprem-, i que aquestes accions vagin acompanyades de gestos polítics.
El primer d'aquests gestos hauria de ser la reunió entre Sánchez i Aragonès, que el Govern ha demanat per activa i per passiva. Ho va fer el mateix president de la Generalitat divendres passat en el contacte breu -de tres minuts- que va mantenir amb el líder del PSOE a les jornades del Cercle d'Economia. Aragonès va transmetre la gravetat de la situació i la necessitat d'una cimera cara a cara per disposar de la informació que reclama i la certesa que l'espionatge no es tornarà a produir. Una demanda de garanties verbalitzades també per Junqueras aquesta setmana.
Pressionar la Moncloa
"Hi ha la convicció de mantenir el mateix nivell de pressió", expliquen veus pròximes a Aragonès. Al Govern entenen que, sense congelar relacions, no hauria arribat la destitució de la directora del CNI i tampoc s'atendrien altres exigències traslladades a la Moncloa. "No havien calibrat l'envergadura del cas", insisteixen les mateixes fonts. Des de Palau s'esperen novetats. La més urgent, la gestió de l'agenda dels presidents per forçar la reunió amb Sánchez. Encara no hi ha data i tampoc s'ha decidit el format. La primera idea és que tingués transcendència pública, per bé que al govern espanyol preferirien una trobada de perfil més discret.
A ERC consideren que si no es compleixen els requisits de transparència -el ministre Félix Bolaños ha tornat a tancar la porta a una comissió d'investigació al Congrés-, compassats amb els gestos polítics -que Sánchez ha intentat minimitzar fins ara-, no es podrà passar a la fase de reprendre la taula de diàleg. I, si la Moncloa compleix, el pla dels republicans és que a la negociació es prioritzi l'"agenda antirepressiva". Aragonès sempre s'ha referit a l'"amnistia" com una de les demandes traslladades a la taula, per bé que a les converses s'haurien d'explorar mesures concretes d'un "paquet antirepressiu" -així es defineix al Govern- que ara mateix no està desplegat.
L'última reunió de la taula de diàleg data del 15 de setembre del 2021. Aquell dia, a les dependències nobles de la plaça de Sant Jaume, Sánchez va pronunciar una frase per justificar que els treballs de la taula de diàleg no tindrien terminis definits: "Els problemes de Catalunya no van començar ahir ni s'acabaran demà". Una frase, de categoria secundària aquell dia, que s'ajusta a la realitat del Catalangate.
Robles ha cedit el cap d'Esteban, però ha col·locat al capdavant dels serveis secrets la seva mà dreta, Esperanza Casteleiro, també amb llarga trajectòria al CNI i fins ara secretària d'estat de Defensa. La suma de moviments, que evidencien que Sánchez ha evitat que l'escàndol lesioni el consell de ministres, ha conduït els republicans a reenfocar la pressió. Tot i que dimarts va coure el discurs proteccionista de Robles amb el CNI, a ERC ja no demanen cessar la ministra sinó aclariments que incorporin concrecions: que es detalli qui va ordenar l'espionatge a la cúpula independentista, que es desclassifiquin els documents de l'autorització judicial i que s'aportin garanties que les escoltes no es repetiran. "Falten moltes explicacions", recalquen al Palau de la Generalitat. Si la Moncloa no fa aquests passos, no es podrà reprendre la negociació, via que té com a icona la taula de diàleg, ni tampoc es tornarà a l'escenari de la col·laboració parlamentària.
A l'hemicicle del Parlament -just després que Sánchez argumentés al Congrés que es va produir un "error greu" en les comunicacions del govern per defensar la destitució d'Esteban-, Aragonès ha mantingut aquest discurs exigent amb la Moncloa, el que destaquen veus governamentals per relatar quin és el pla a seguir. El president ha deixat clar que el cessament de la directora dels serveis d'intel·ligència espanyols no resol la crisi. "S'equivoca qui es pensi que amb el cessament de la directora del CNI s'acaba la depuració de responsabilitats", ha destacat en resposta al grup parlamentari de Junts, avís que tenia com a destinatari Pedro Sánchez. A Palau, i també a ERC, volen que el govern espanyol enfili sense demora els exercicis de transparència, com la desclassificació de documents vinculats a l'espionatge -Esteban va dir a la comissió de secrets oficials del Congrés que s'havia espiat Aragonès amb autorització del Tribunal Suprem-, i que aquestes accions vagin acompanyades de gestos polítics.
El primer d'aquests gestos hauria de ser la reunió entre Sánchez i Aragonès, que el Govern ha demanat per activa i per passiva. Ho va fer el mateix president de la Generalitat divendres passat en el contacte breu -de tres minuts- que va mantenir amb el líder del PSOE a les jornades del Cercle d'Economia. Aragonès va transmetre la gravetat de la situació i la necessitat d'una cimera cara a cara per disposar de la informació que reclama i la certesa que l'espionatge no es tornarà a produir. Una demanda de garanties verbalitzades també per Junqueras aquesta setmana.
Pressionar la Moncloa
"Hi ha la convicció de mantenir el mateix nivell de pressió", expliquen veus pròximes a Aragonès. Al Govern entenen que, sense congelar relacions, no hauria arribat la destitució de la directora del CNI i tampoc s'atendrien altres exigències traslladades a la Moncloa. "No havien calibrat l'envergadura del cas", insisteixen les mateixes fonts. Des de Palau s'esperen novetats. La més urgent, la gestió de l'agenda dels presidents per forçar la reunió amb Sánchez. Encara no hi ha data i tampoc s'ha decidit el format. La primera idea és que tingués transcendència pública, per bé que al govern espanyol preferirien una trobada de perfil més discret.
A ERC consideren que si no es compleixen els requisits de transparència -el ministre Félix Bolaños ha tornat a tancar la porta a una comissió d'investigació al Congrés-, compassats amb els gestos polítics -que Sánchez ha intentat minimitzar fins ara-, no es podrà passar a la fase de reprendre la taula de diàleg. I, si la Moncloa compleix, el pla dels republicans és que a la negociació es prioritzi l'"agenda antirepressiva". Aragonès sempre s'ha referit a l'"amnistia" com una de les demandes traslladades a la taula, per bé que a les converses s'haurien d'explorar mesures concretes d'un "paquet antirepressiu" -així es defineix al Govern- que ara mateix no està desplegat.
L'última reunió de la taula de diàleg data del 15 de setembre del 2021. Aquell dia, a les dependències nobles de la plaça de Sant Jaume, Sánchez va pronunciar una frase per justificar que els treballs de la taula de diàleg no tindrien terminis definits: "Els problemes de Catalunya no van començar ahir ni s'acabaran demà". Una frase, de categoria secundària aquell dia, que s'ajusta a la realitat del Catalangate.