No sé si és veritat que Gerard Piqué els va dir "españolitos" als jugadors del Reial Madrid en acabar el partit al Bernabeu. Però, si fos cert -i més enllà de la banalitat de l'anècdota-, seria un símptoma inequívoc de què alguna cosa molt profunda ha canviat en les relacions entre Catalunya i Espanya.

Els esportistes són extraordinàriament sensibles a la voluntat del sistema establert. Tenen una vida laboral curta i acostumen a dependre dels estats per competir internacionalment. A més, els patrocinis publicitaris fugen de qualsevol discurs que no s'adigui exactament amb el guió previst, com més infantil millor. A canvi, els esportistes d'alt nivell són tractats com una glòria nacional. Almenys mentre guanyin alguna cosa.

Gerard Piqué ha rebut els afalacs de l'Espanya política, mediàtica i popular. I ha estat tractat com un producte de grans possibilitats publicitàries. Però -insisteixo: si són certes les informacions- sembla que tot plegat no li ha fet ni fred ni calor, fins a l'extrem que se'n fot de tot el que li ofereix Espanya i no sembla tenir por de la que li caurà al damunt.

Amb tota probabilitat, ara a Gerard Piqué se li exigirà una declaració de fe espanyolista pública i inequívoca. Potser ho haurà de fer però, com venia a dir Galileu i tal i com canta Shakira, "aunque diga ya no más, es otra vez la misma historia".