Finalment, el dubte. Després de dècades de supèrbia en relació a la marca Espanya, els propis espanyols comencen a flaquejar. Les dades que mostra una enquesta recent de l'Institut Elcano són demolidores: la imatge d'Espanya es deteriora ràpidament i, el que és pitjor, on menys creuen en el futur dels espanyols és a Alemanya, país en el qual l'opinió pública considera, majoritàriament, que són corruptes, poc fiables, pobres i ociosos.

Però un dels problemes més greus que arrossega Espanya és que és percebuda com una societat tradicional i poc evolucionada. A l'exterior, els espanyols són vistos com a molt religiosos i ancorats a l'entorn d'uns costums premoderns. Tant és així que el mateix institut d'estudis ha dedicat una prospecció específica a l'associació icònica que ha fet tota la premsa internacional entre Espanya i els toros. La simplicitat de la silueta negra d'aquests bòvids ha passat de ser la de la bèstia orgullosa del principi de la corrida a la de l'agonia final, dessagnant-se amb les banderilles clavades i la derrota com a destí inevitable. A partir d'aquest concepte es van dissenyar portades antològiques com les del britànic The Economist o el francès Courrier International.

La potència gràfica del brau derrotat i sense esperança és tan determinant que fins i tot l'autora -espanyola- de l'estudi s'atreveix a introduir el dubte: "Els espanyols hem de recórrer a la icona del toro en les nostres accions per millorar la imatge d'Espanya a l'exterior? És una pregunta que queda oberta i sobre la qual convido a reflexionar i a debatre". Total, que Espanya ja no es pot permetre ser diferent.