10
de maig
de
2022, 20:44
Actualitzat:
11
de maig,
19:23h
Segurament va ser l'any 2006, durant la desfilada del 12 d'Octubre, quan es va posar rostre a Esperanza Casteleiro (Madrid, 1956), en aquell moment secretària general del CNI, número dos del centre. Casteleiro era l'única dona en la filera de caps del Ministeri de Defensa i la seva presència va generar expectació. Aquesta "servidora pública", com l'ha definit aquest dimarts la ministra de Defensa,Margarita Robles, en el moment d'anunciar el seu nomenament com a directora del CNI després del cessament de Paz Esteban, sumava molts anys vinculada als serveis secrets. La designació de Casteleiro intenta tancar l'escàndol provocat pel Catalangate i per l'espionatge a Pedro Sánchez i a altres membres de l'executiu a través de Pegasus.
Robles ha subratllat aquest dimarts, després del consell de ministres, el perfil de Casteleiro com a persona de la seva total confiança. Era fins ara secretària d'estat de Defensa i, amb anterioritat, havia dirigit el gabinet de la ministra. En un CNI que ha estat també escenari d'un pols soterrat pel seu control en què s'han evidenciat tensions entre Robles i el titular de la Presidència, Félix Bolaños, la ministra de Defensa s'ha imposat. De moment. Per la seva banda, mentre la Moncloa considera que el canvi al CNI contribuirà a recuperar la normalitat política amb els seus socis indepednentistes, des del Govern ja s'ha dit que el conflicte no està resolt amb la destitució d'Esteban.
Amb el seu accés a la cúpula del CNI, Casteleiro corona una carrera en els serveis d'intel·ligència que es va iniciar fa gairebé quaranta anys, el 1983, quan va ingressar-hi després d'acabar els estudis de Filosofia i Ciències de l'Educació a la Complutense. No era fàcil ser dona al CNI (aleshores CESID), on predominaven clarament els militars. Potser això explica que moltes d'aquelles dones eren filles d'uniformats. En el seu cas, d'un coronel de l'exèrcit de l'aire.
La nova cap dels espies va ingressar als serveis quan qui dirigia l'espionatge era l'aleshores tinent coronel Emilio Alonso Manglano, un militar que va empeltar l'organisme amb el seu carisma i que provenia dels rengles del joanisme (els monàrquics que van conspirar en favor de don Joan de Borbó contra Franco). I que entenia el paper que havien de tenir dones joves, preparades i amb un bon coneixement d'idiomes per les tasques d'espionatge.
Una connexió clau: Santiago Bastos
La primera persona del CESID amb qui va col·laborar Casteleiro va ser Santiago Bastos, un militar que dirigia l'àrea d'Involució, dedicada a neutralitzar els nuclis colpistes dins de l'exèrcit. A inicis dels anys 80, després del 23-F, bategaven encara sectors d'extrema dreta que tenien al cap derrocar el sistema democràtic. Bastos va ser una peça clau, a les ordres de Manglano, per desbaratar diversos intents de cop, com el que es preparava per a la vigília de les eleccions de 1982 que van donar el triomf al PSOE.
O l'intent de fer explotar la tribuna d'autoritats, amb el rei i Felipe González, el dia de les forces armades del 1985. L'equip de Bastos va ser molt actiu també en les tasques de contraterrorisme, en què també va treballar Casteleiro. Bastos va morir el 2019 als 87 anys en un accident de trànsit. Però el nom d'aquest militar és essencial per conèixer el paper dels espies en aquells anys.
Si Paz Esteban ha estat una espia centrada sempre en la intel·ligència interior, la nova directora del CNI es va especialitzar molt aviat en acció exterior, fins a ser considerada una experta en el Magrib. Va dur a terme missions al Brasil i Portugal. El 2004, el govern de Rodríguez Zapatero la va designar com a secretària general del CNI, a cura del règim interior i la gestió pressupostària i de recursos humans. Fins que va tornar a ser destinada a l'exterior, com explica Fernando Rueda, expert en serveis secrets, al seu llibre La Casa.
La nostra dona a l'Havana
El 2008, Casteleiro va aterrar a l'Havana. Rodríguez Zapatero estava obsedit en què Espanya fes un paper actiu en la Transició que s'engegaria després del declivi de Fidel Castro. Sembla que l'espia espanyola va obrir contactes intensos amb sectors del règim que apostaven per una obertura i, alhora, amb nuclis de l'oposició més moderada al règim. Fos com fos, les autoritats cubanes van detectar de seguida la presència de la fins aleshores número dos del CNI i van suposar que no havia viatjat a l'illa per una missió menor.
A Casteleiro li havien aconsellat que s'arrisqués i es va arriscar. Però els serveis secrets cubans no van parar fins a detectar bona part de la informació generada entorn els espies espanyols. Els moviments de jerarques del règim que mig conspiraven contra els Castro va dur a la caiguda en desgràcia del vicepresident Carlos Lage i del ministre d'Exteriors Felipe Pérez Roque. Casteleiro va ser expulsada i va tornar a Madrid.
Els anys següents va continuar vinculada al CNI i el 2014 va ser designada per dirigir la unitat d'intel·ligència del CITCO, el centre destinat a combatre el terrorisme i el crim organitzat. D'aquí la va captar Robles quan es va fer càrrec de Defensa, el 2018. La ministra ja va aconseguir recuperar per al seu ministeri el control del CNI, que Soraya Sáenz de Santamaría va emportar-se a Presidència entre el 2011 i el 2018.
Com a número dos de Robles, Casteleiro ha viscut la recuperació del pes polític de Defensa, que havia perdut pistonada. La crisi internacional i el conflicte a Ucraïna han generat un increment de les partides pressupostàries militars i la nova directora del CNI deixa enllestida l'organització de la propera cimera de l'OTAN a Madrid, el juny vinent. Acostumada a la gestió, però també a les missions sobre el terreny, la cap dels espies haurà de torejar un CNI de nou trasbalsat pels escàndols i convertit en un nou camp de batalla.
Robles ha subratllat aquest dimarts, després del consell de ministres, el perfil de Casteleiro com a persona de la seva total confiança. Era fins ara secretària d'estat de Defensa i, amb anterioritat, havia dirigit el gabinet de la ministra. En un CNI que ha estat també escenari d'un pols soterrat pel seu control en què s'han evidenciat tensions entre Robles i el titular de la Presidència, Félix Bolaños, la ministra de Defensa s'ha imposat. De moment. Per la seva banda, mentre la Moncloa considera que el canvi al CNI contribuirà a recuperar la normalitat política amb els seus socis indepednentistes, des del Govern ja s'ha dit que el conflicte no està resolt amb la destitució d'Esteban.
Amb el seu accés a la cúpula del CNI, Casteleiro corona una carrera en els serveis d'intel·ligència que es va iniciar fa gairebé quaranta anys, el 1983, quan va ingressar-hi després d'acabar els estudis de Filosofia i Ciències de l'Educació a la Complutense. No era fàcil ser dona al CNI (aleshores CESID), on predominaven clarament els militars. Potser això explica que moltes d'aquelles dones eren filles d'uniformats. En el seu cas, d'un coronel de l'exèrcit de l'aire.
La nova cap dels espies va ingressar als serveis quan qui dirigia l'espionatge era l'aleshores tinent coronel Emilio Alonso Manglano, un militar que va empeltar l'organisme amb el seu carisma i que provenia dels rengles del joanisme (els monàrquics que van conspirar en favor de don Joan de Borbó contra Franco). I que entenia el paper que havien de tenir dones joves, preparades i amb un bon coneixement d'idiomes per les tasques d'espionatge.
Una connexió clau: Santiago Bastos
La primera persona del CESID amb qui va col·laborar Casteleiro va ser Santiago Bastos, un militar que dirigia l'àrea d'Involució, dedicada a neutralitzar els nuclis colpistes dins de l'exèrcit. A inicis dels anys 80, després del 23-F, bategaven encara sectors d'extrema dreta que tenien al cap derrocar el sistema democràtic. Bastos va ser una peça clau, a les ordres de Manglano, per desbaratar diversos intents de cop, com el que es preparava per a la vigília de les eleccions de 1982 que van donar el triomf al PSOE.
O l'intent de fer explotar la tribuna d'autoritats, amb el rei i Felipe González, el dia de les forces armades del 1985. L'equip de Bastos va ser molt actiu també en les tasques de contraterrorisme, en què també va treballar Casteleiro. Bastos va morir el 2019 als 87 anys en un accident de trànsit. Però el nom d'aquest militar és essencial per conèixer el paper dels espies en aquells anys.
Si Paz Esteban ha estat una espia centrada sempre en la intel·ligència interior, la nova directora del CNI es va especialitzar molt aviat en acció exterior, fins a ser considerada una experta en el Magrib. Va dur a terme missions al Brasil i Portugal. El 2004, el govern de Rodríguez Zapatero la va designar com a secretària general del CNI, a cura del règim interior i la gestió pressupostària i de recursos humans. Fins que va tornar a ser destinada a l'exterior, com explica Fernando Rueda, expert en serveis secrets, al seu llibre La Casa.
La nostra dona a l'Havana
El 2008, Casteleiro va aterrar a l'Havana. Rodríguez Zapatero estava obsedit en què Espanya fes un paper actiu en la Transició que s'engegaria després del declivi de Fidel Castro. Sembla que l'espia espanyola va obrir contactes intensos amb sectors del règim que apostaven per una obertura i, alhora, amb nuclis de l'oposició més moderada al règim. Fos com fos, les autoritats cubanes van detectar de seguida la presència de la fins aleshores número dos del CNI i van suposar que no havia viatjat a l'illa per una missió menor.
A Casteleiro li havien aconsellat que s'arrisqués i es va arriscar. Però els serveis secrets cubans no van parar fins a detectar bona part de la informació generada entorn els espies espanyols. Els moviments de jerarques del règim que mig conspiraven contra els Castro va dur a la caiguda en desgràcia del vicepresident Carlos Lage i del ministre d'Exteriors Felipe Pérez Roque. Casteleiro va ser expulsada i va tornar a Madrid.
Els anys següents va continuar vinculada al CNI i el 2014 va ser designada per dirigir la unitat d'intel·ligència del CITCO, el centre destinat a combatre el terrorisme i el crim organitzat. D'aquí la va captar Robles quan es va fer càrrec de Defensa, el 2018. La ministra ja va aconseguir recuperar per al seu ministeri el control del CNI, que Soraya Sáenz de Santamaría va emportar-se a Presidència entre el 2011 i el 2018.
Com a número dos de Robles, Casteleiro ha viscut la recuperació del pes polític de Defensa, que havia perdut pistonada. La crisi internacional i el conflicte a Ucraïna han generat un increment de les partides pressupostàries militars i la nova directora del CNI deixa enllestida l'organització de la propera cimera de l'OTAN a Madrid, el juny vinent. Acostumada a la gestió, però també a les missions sobre el terreny, la cap dels espies haurà de torejar un CNI de nou trasbalsat pels escàndols i convertit en un nou camp de batalla.