10
de maig
de
2022, 12:45
Actualitzat:
13:35h
El Govern no en té prou amb el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, per passar pàgina del Catalangate. La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha dit que això "no ho resol tot i no tanca el tema". "No és suficient, calen explicacions convicents", ha deixat clar. I per això ha tornat a demanar que es desclassifiquin els documents i garantir que "mai més" es tornarà a repetir un espionatge d'aquestes característiques. "Això no va de gestos. La gravetat del cap requereix de decisions sensates", ha afirmat Plaja. En aquesta línia, la Generalitat ha confirmat que es presentarà com a acusació particular en totes aquelles causes obertes pel Catalangate, i així ho ha traslladat al govern espanyol.
"Per què fan plegar la directora del CNI? Plega perquè ha permès que s'espiés l'entorn independentista? Perquè no ha pogut evitar que espiïn el seu propi president?", ha preguntat Plaja, i ha insistit que calen respostes i cal" desclassificar". "Cal responsabilitat i transparència. Cal el com, el quan, el qui...", ha insistit la portaveu. Plaja no ha concretat si s'havia traslladat al Govern que se cessaria la directora del CNI. "A mi no em consta, però això no vol dir que no s'hagi comunicat", ha explicat. Margarita Robles ha d'assumir responsabilitats? El Govern no ha volgut posar "noms i cognoms" però sí que ha dit que aquelles persones que "per acció o per omissió" han permès l'escàndol d'espionatge massiu "han de plegar".
En la línia jurídica, la Generalitat es personarà a la causa oberta a l'Audiència Nacional i al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona. Plaja ha lamentat l'opacitat de la qüestió i ha avisat que la Generalitat disposa de "molt poca informació" sobre el cas. Així, la personació ha de permetre tenir accés a la informació i persegueix l'objectiu de vetllar pels interessos de l'administració i dels servidors públics. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha traslladat a la Moncloa les accions que durà a terme el Govern i, en el mateix escrit, la consellera ha reiterat que cal depurar les responsabilitats corresponents i donar garanties de no repetició.
En aquesta línia, el Govern ha sol·licitat els contractes del CNI o qualsevol altra agència estatal amb NSO. "És un tema delicat, però hi ha canals perquè el president i els organismes competents sàpiguen en quina situació s'ha produït l'espionatge polític", ha dit Plaja.
Explicacions "sense terminis" però "com més aviat millor"
El Govern també ha demanat al consell de ministres la desclassificació de les ordres judicials que van permetre l'espionatge, especialment en el cas del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Vilagrà també ha retret al govern espanyol la manca de voluntat de tirar endavant una comissió d'investigació. "Això fa créixer la pèrdua de confiança política i institucional del Govern amb el govern espanyol", ha advertit.
Ara com ara no hi ha previst cap contacte entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez i no hi ha data per a cap reunió tot i que, segons Plaja, és "urgent". Tampoc és important si es fa a Barcelona o a Madrid. "Hi ha el compromís que se celebri però no hi ha una data concreta. Fins quan ho podrà allargar?", s'ha preguntat la portaveu. Les relacions entre els dos executius són "de mínims" i el Govern continua exigint unes explicacions però "sense terminis". "Han de ser com més aviat millor", ha afirmat. "El Govern espanyol sap que s'ha demanat la trobada i ells han dit que s'ha de fer. Per què la demoren? Guanyen temps? Per què? Les explicacions han d'arribar, no se'n podran escapar", ha dit Plaja.
El cap d'Esteban per intentar tapar l'escàndol
L'escàndol del Catalangate, juntament amb l'espionatge als telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, han fet que l'executiu prengui la decisió de cessar la responsable del CNI. Paz Esteban va comparèixer la setmana passada a la comissió de secrets oficials del Congrés i va reconèixer que una trentena de persones relacionades amb el moviment independentista -entre d'altres el president de la Generalitat, Pere Aragonès- havien estat espiades amb l'aval judicial. Podem, ERC, Junts i la CUP ja han dit que amb el cap d'Esteban no n'hi ha prou, i els independentistes apunten a Robles, màxima responsable política del CNI.
La decisió s'ha pres en el consell de ministres d'aquest dimarts i el govern espanyol espera, així, tancar la crisi oberta per l'espionatge, tres setmanes després que transcendís. Tot plegat, quan les relacions del govern espanyol amb ERC estan més tensades que mai. Els republicans ja es van despenjar del decret de mesures anticrisi, que finalment va tirar endavant amb el suport de Bildu, i insisteixen en exigir responsabilitats i "garanties". La destitució de Paz Esteban, que pilota el CNI des de febrer de 2020, va en aquesta línia. La darrera renovació a la cúpula del CNI es va produir precisament poc després de les segones eleccions espanyoles del 2019, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Tres anys després, cau la directora dels espies.
"Per què fan plegar la directora del CNI? Plega perquè ha permès que s'espiés l'entorn independentista? Perquè no ha pogut evitar que espiïn el seu propi president?", ha preguntat Plaja, i ha insistit que calen respostes i cal" desclassificar". "Cal responsabilitat i transparència. Cal el com, el quan, el qui...", ha insistit la portaveu. Plaja no ha concretat si s'havia traslladat al Govern que se cessaria la directora del CNI. "A mi no em consta, però això no vol dir que no s'hagi comunicat", ha explicat. Margarita Robles ha d'assumir responsabilitats? El Govern no ha volgut posar "noms i cognoms" però sí que ha dit que aquelles persones que "per acció o per omissió" han permès l'escàndol d'espionatge massiu "han de plegar".
En la línia jurídica, la Generalitat es personarà a la causa oberta a l'Audiència Nacional i al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona. Plaja ha lamentat l'opacitat de la qüestió i ha avisat que la Generalitat disposa de "molt poca informació" sobre el cas. Així, la personació ha de permetre tenir accés a la informació i persegueix l'objectiu de vetllar pels interessos de l'administració i dels servidors públics. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha traslladat a la Moncloa les accions que durà a terme el Govern i, en el mateix escrit, la consellera ha reiterat que cal depurar les responsabilitats corresponents i donar garanties de no repetició.
En aquesta línia, el Govern ha sol·licitat els contractes del CNI o qualsevol altra agència estatal amb NSO. "És un tema delicat, però hi ha canals perquè el president i els organismes competents sàpiguen en quina situació s'ha produït l'espionatge polític", ha dit Plaja.
Explicacions "sense terminis" però "com més aviat millor"
El Govern també ha demanat al consell de ministres la desclassificació de les ordres judicials que van permetre l'espionatge, especialment en el cas del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Vilagrà també ha retret al govern espanyol la manca de voluntat de tirar endavant una comissió d'investigació. "Això fa créixer la pèrdua de confiança política i institucional del Govern amb el govern espanyol", ha advertit.
Ara com ara no hi ha previst cap contacte entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez i no hi ha data per a cap reunió tot i que, segons Plaja, és "urgent". Tampoc és important si es fa a Barcelona o a Madrid. "Hi ha el compromís que se celebri però no hi ha una data concreta. Fins quan ho podrà allargar?", s'ha preguntat la portaveu. Les relacions entre els dos executius són "de mínims" i el Govern continua exigint unes explicacions però "sense terminis". "Han de ser com més aviat millor", ha afirmat. "El Govern espanyol sap que s'ha demanat la trobada i ells han dit que s'ha de fer. Per què la demoren? Guanyen temps? Per què? Les explicacions han d'arribar, no se'n podran escapar", ha dit Plaja.
El cap d'Esteban per intentar tapar l'escàndol
L'escàndol del Catalangate, juntament amb l'espionatge als telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, han fet que l'executiu prengui la decisió de cessar la responsable del CNI. Paz Esteban va comparèixer la setmana passada a la comissió de secrets oficials del Congrés i va reconèixer que una trentena de persones relacionades amb el moviment independentista -entre d'altres el president de la Generalitat, Pere Aragonès- havien estat espiades amb l'aval judicial. Podem, ERC, Junts i la CUP ja han dit que amb el cap d'Esteban no n'hi ha prou, i els independentistes apunten a Robles, màxima responsable política del CNI.
La decisió s'ha pres en el consell de ministres d'aquest dimarts i el govern espanyol espera, així, tancar la crisi oberta per l'espionatge, tres setmanes després que transcendís. Tot plegat, quan les relacions del govern espanyol amb ERC estan més tensades que mai. Els republicans ja es van despenjar del decret de mesures anticrisi, que finalment va tirar endavant amb el suport de Bildu, i insisteixen en exigir responsabilitats i "garanties". La destitució de Paz Esteban, que pilota el CNI des de febrer de 2020, va en aquesta línia. La darrera renovació a la cúpula del CNI es va produir precisament poc després de les segones eleccions espanyoles del 2019, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Tres anys després, cau la directora dels espies.