07
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
09
d'agost
a les
10:32h
El divorci entre la monarquia i bona part de la ciutadania catalana s'ha anat covant al llarg dels últims anys i s'explica, com a mínim, en onze episodis. Els que van de les xiulades a l'himne espanyol de les finals de Copa del Rei fins al trencament que suposa el discurs del 3 d'octubre de l'any passat, quan Felip VI va emparar la violència policial i va anticipar la posada en marxa de l'article 155 de la Constitució. Les protestes contra el monarca es reproduiran, probablement, en l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que es farà el 17 d'agost. Aquestes són les escenes que descriuen un divorci que el rei també ha combatut en l'esfera internacional.
1. El Liceu s'acarnissa amb el príncep
Felip de Borbó ja va poder intuir que la seva relació amb Catalunya seria problemàtica quan el maig de 2013 va ser xiulat junt a la seva dona "de forma aclaparadora" quan va entrar al Liceu de Barcelona per escoltar l'òpera "L'elisir d'amore", de Gaetano Donizetti. Alguns dels assistents van relatar a les xarxes socials que la protesta va ser massiva contra l'encara príncep espanyol, mentre que alguns ocupants de la llotja del selecte espai, com el president del Liceu, Joaquim Molins, o la llavors delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, van intentar contrarrestar la protesta amb aplaudiments. L'endemà, el president català, Artur Mas, va considerar poc rellevant els fets, que aviat esdevindrien tradició.
2. Xiulades a les finals de Copa
La presència del Barça en la majoria de finals de la Copa del Rei de l'última dècada -2009, 2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018- s'ha traduït en sonores xiulades cap a l'himne d'Espanya. La primera que va viure el monarca Felip VI va ser el 2015, al Camp Nou, en la final que va enfrontar l'equip blaugrana amb l'Athletic de Bilbao. La xiulada d'enguany, al Wanda Metropolitano, va tenir un fort component polític: la final es va celebrar en plena vigència del 155, amb presos polítics i una actitud inflexible de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a l'hora de no permetre l'entrada de samarretes grogues o distintius sobiranistes. La més sorollosa, en tot cas, va ser la del 2015, en la qual es van repartir 10.000 xiulets per part d'organitzacions independentistes. El promotor de l'acció, Santiago Espot, va ser finalment absolt per part de l'Audiència Nacional.
3. Negativa a rebre Forcadell i Torrent
Carme Forcadell, per tancar el discurs que va fer l'octubre del 2015 un cop proclamada presidenta del Parlament, va pronunciar aquestes exactes paraules: "Visca la democràcia, visca el poble sobirà i visca la República catalana". El monarca, que sempre havia rebuts els màxims dirigents de la cambra catalana després d'arribar al càrrec, va declinar fer-ho amb Forcadell. La situació es va repetir amb Roger Torrent, que va ser escollit president del Parlament un cop celebrades les eleccions del 21 de desembre. ERC ha respost a aquests gestos negant-se a tenir audiència amb el rei després de cada convocatòria electoral a Espanya.
4. Crema de fotos reials
L'historial de crema de fotografies reials és llarg i es remunt al regnat de Joan Carles I. Quant a Felip VI, un dels casos més polèmics va ser el de la Diada del 2016, quan se'n van calcinar al final de la manifestació de l'esquerra independentista, un fet que els Mossos van investigar d'ofici. Això va provocar un conflicte del Govern amb la CUP, que va estripar noves fotografies del monarca en seu parlamentària i en va cremar a diverses localitats, després que la policia catalana comencés a detenir els encausats, que havien plantat l'Audiència Nacional. Al final, però, el cas va ser arxivat i, fins i tot, la justícia europea ha determinat que aquesta acció és legal i ha condemnat Espanya per haver-ho penat. La crema de fotografies, de fet, s'ha anat repetint encara més cops.
5. Contra els atemptats i contra el monarca
Una de les xiulades més monumentals que haurà sentit mai Felip VI va ser ara farà un any, en la manifestació posterior als atemptats del Barcelona i Cambrils. Una concentració prèvia que es va unir a la marxa recordava com el monarca també ha heretat de Joan Carles I i de Francisco Franco la tasca de mantenir els vincles i els negocis amb les teocràcies orientals i, en especial, Aràbia Saudita, en relació amb el mercat de la guerra. "Qui vols la pau, no trafica amb armes", li retreien nombrosos manifestants, entre els quals un que es va fer viral, David Minoves, president del Ciemen i ara membre del secretariat de l'ANC. Precisament, l'unionisme va entomar tan malament la protesta que posteriorment va acusar aquesta entitat d'instrumentalitzar la manifestació.
6. Discurs del 3-O
Mentre a tot Catalunya s'hi desenvolupaven manifestacions per culminar la jornada de vaga general en protesta contra la violència policial de l'1-O, Felip VI es preparava a La Zarzuela per llegir un discurs molt dur contra el Govern i el sobiranisme. "Em vull dirigir directament a tots els espanyols. Hem estat testimonis dels fets a Catalunya, amb la pretensió de la Generalitat que es proclami il·legalment la independència. Les autoritats han incomplert reiteradament la Constitució. Amb les seves decisions, han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítima", va assenyalar el monarca en una intervenció televisada inèdita -primer discurs emès durant el seu regnat més enllà de les tradicionals comunicacions nadalenques- que va avalar la repressió contra el referèndum i va anticipar l'aplicació del 155. El dia següent, Carles Puigdemont el va respondre amb un missatge concret: "Així no, majestat". El procés havia entrat en la fase definitiva.
7. Discurs de Nadal 2017
El missatge televisat de Nadal va servir al rei per mantenir el mateix to que el 3-O: ni rectificació, ni obertura al diàleg, ni marxa enrere. En poques paraules, el monarca va reclamar a l'independentisme que renunciés al seu projecte polític. Del contrari, va recalcar, "només es generarà discòrdia, incertesa, desànim i empobriment". No va presentar cap oferta política en forma de millora del finançament, bilateralitat o reforma constitucional per contrarestar les raons del sí. El projecte era aquest: "Una Espanya oberta i solidària, no tancada en si mateixa; una Espanya que reconeix i respecta les diferències, la nostra pluralitat i diversitat, amb esperit integrador; una Espanya inspirada en una irrenunciable voluntat de concòrdia". Pedro Sánchez va dir ahir que el monarca creu en una concepció "plural" de l'Estat i que ha bastit ponts amb Catalunya.
8. Discurs a Davos
Felip VI ha estat un engranatge clau en la internacionalització del procés. I en concret, del combat contra el procés. Ho va fer a cara descoberta el gener passat, en el seu primer discurs davant el Fòrum Econòmic Mundial, on va incloure Catalunya en un lloc rellevant en una intervenció que havia de ser eminentment econòmica. De la mà del polèmic ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, va defensar-hi que la Constitució "no és un mer ornament", sinó el "pilar" de la "coexistència democràtica" de tots els espanyols. Va asseverar també que el procés és "un intent de minar les regles bàsiques" del sistema democràtic estatal que suposa una lliçó global conforme cal "preservar l'imperi de la llei com una pedra angular precisament de la democràcia i de respectar el pluralisme polític i el principi bàsic de la sobirania nacional que, de fet, pertany a tots els ciutadans".
9. Inauguració del Mobile
La primera mostra d'afecte dels catalans que va poder sentir el monarca després dels seus dos polèmics discursos va ser arran del sopar d'inauguració del Mobile World Congress d'aquest any, el 25 de febrer. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Parlament, Roger Torrent, van declinar saludar-lo en clàssic besamanos institucional, i la relació va ser especialment tensa amb el dirigent d'ERC, que ni el va aplaudir després del discurs i amb qui no es va creuar una sola paraula. A fora, l'ambient era encara més hostil, ja que milers de catalans van concentrar-se, animats pels Comitès de Ddefensa de la República (CDR), xiulant i fent sonar les casseroles, per fer nota el seu rebuig a Felip VI, qui va haver d'escoltar l'himne republicà de Riego en entrar i sortir de l'edifici, sempre envoltat d'escortes. El govern espanyol, de nou poc tolerant a les protestes, va amenaçar amb la marxa del Mobile.
10. Jocs del Mediterrani
La presència del rei a la inauguració dels Jocs del Mediterrani celebrats a Tarragona no va ser benvinguda tampoc per part dels CDR, que van protestar hores abans de la cerimònia al centre de la ciutat. Van rebre l'escalf del president de la Generalitat, Quim Torra, que en un primer moment va descartar acudir als Jocs per no coincidir amb Felip però que finalment hi va acabar assistint. Li va entregar el llibre del fotoperiodista Jordi Borràs -"Dies que duraran anys"- i l'informe del Síndic de Greuges sobre les càrregues policials de l'1-O. La inauguració va ser polèmica arran de la quantitat de seients buits que hi havien i del perfil dels assistents, que segons el Govern va ser "triat i dirigit". L'organització va negar aquestes acusacions.
11. Premis Princesa de Girona
Pocs dies després dels Jocs, a finals de juny, el monarca va tornar a Catalunya per entregar els premis Princesa de Girona, els quals aquest cop no s'han atorgat a la ciutat que els dona nom. El motiu, que el seu ajuntament es va negar a cedir un espai a la fundació per fer l'entrega que presidia Felip VI. Mesos abans, de fet, el ple havia declarat persona non grata al rei. Per això, es va haver de desplaçar a Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), on tampoc no va ser massa benvingut: l'alcalde en va rebutjar la presència i centenars de persones van protestar i van decorar amb llaços i altres elements grocs els entorns de l'espai en què va haver de refugiar-se el monarca, que va reivindicar la vigència de la Constitució en el seu discurs.
1. El Liceu s'acarnissa amb el príncep
Felip de Borbó ja va poder intuir que la seva relació amb Catalunya seria problemàtica quan el maig de 2013 va ser xiulat junt a la seva dona "de forma aclaparadora" quan va entrar al Liceu de Barcelona per escoltar l'òpera "L'elisir d'amore", de Gaetano Donizetti. Alguns dels assistents van relatar a les xarxes socials que la protesta va ser massiva contra l'encara príncep espanyol, mentre que alguns ocupants de la llotja del selecte espai, com el president del Liceu, Joaquim Molins, o la llavors delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, van intentar contrarrestar la protesta amb aplaudiments. L'endemà, el president català, Artur Mas, va considerar poc rellevant els fets, que aviat esdevindrien tradició.
2. Xiulades a les finals de Copa
La presència del Barça en la majoria de finals de la Copa del Rei de l'última dècada -2009, 2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018- s'ha traduït en sonores xiulades cap a l'himne d'Espanya. La primera que va viure el monarca Felip VI va ser el 2015, al Camp Nou, en la final que va enfrontar l'equip blaugrana amb l'Athletic de Bilbao. La xiulada d'enguany, al Wanda Metropolitano, va tenir un fort component polític: la final es va celebrar en plena vigència del 155, amb presos polítics i una actitud inflexible de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a l'hora de no permetre l'entrada de samarretes grogues o distintius sobiranistes. La més sorollosa, en tot cas, va ser la del 2015, en la qual es van repartir 10.000 xiulets per part d'organitzacions independentistes. El promotor de l'acció, Santiago Espot, va ser finalment absolt per part de l'Audiència Nacional.
3. Negativa a rebre Forcadell i Torrent
Carme Forcadell, per tancar el discurs que va fer l'octubre del 2015 un cop proclamada presidenta del Parlament, va pronunciar aquestes exactes paraules: "Visca la democràcia, visca el poble sobirà i visca la República catalana". El monarca, que sempre havia rebuts els màxims dirigents de la cambra catalana després d'arribar al càrrec, va declinar fer-ho amb Forcadell. La situació es va repetir amb Roger Torrent, que va ser escollit president del Parlament un cop celebrades les eleccions del 21 de desembre. ERC ha respost a aquests gestos negant-se a tenir audiència amb el rei després de cada convocatòria electoral a Espanya.
Imatge d'un retrat del Rei d'Espanya cremant al final d'un acte de l'esquerra independentista l'11 de setembre de 2016. Foto: ACN
4. Crema de fotos reials
L'historial de crema de fotografies reials és llarg i es remunt al regnat de Joan Carles I. Quant a Felip VI, un dels casos més polèmics va ser el de la Diada del 2016, quan se'n van calcinar al final de la manifestació de l'esquerra independentista, un fet que els Mossos van investigar d'ofici. Això va provocar un conflicte del Govern amb la CUP, que va estripar noves fotografies del monarca en seu parlamentària i en va cremar a diverses localitats, després que la policia catalana comencés a detenir els encausats, que havien plantat l'Audiència Nacional. Al final, però, el cas va ser arxivat i, fins i tot, la justícia europea ha determinat que aquesta acció és legal i ha condemnat Espanya per haver-ho penat. La crema de fotografies, de fet, s'ha anat repetint encara més cops.
5. Contra els atemptats i contra el monarca
Una de les xiulades més monumentals que haurà sentit mai Felip VI va ser ara farà un any, en la manifestació posterior als atemptats del Barcelona i Cambrils. Una concentració prèvia que es va unir a la marxa recordava com el monarca també ha heretat de Joan Carles I i de Francisco Franco la tasca de mantenir els vincles i els negocis amb les teocràcies orientals i, en especial, Aràbia Saudita, en relació amb el mercat de la guerra. "Qui vols la pau, no trafica amb armes", li retreien nombrosos manifestants, entre els quals un que es va fer viral, David Minoves, president del Ciemen i ara membre del secretariat de l'ANC. Precisament, l'unionisme va entomar tan malament la protesta que posteriorment va acusar aquesta entitat d'instrumentalitzar la manifestació.
Felip VI, durant la intervenció extraordinària del 3-O. Foto: Casa Reial
6. Discurs del 3-O
Mentre a tot Catalunya s'hi desenvolupaven manifestacions per culminar la jornada de vaga general en protesta contra la violència policial de l'1-O, Felip VI es preparava a La Zarzuela per llegir un discurs molt dur contra el Govern i el sobiranisme. "Em vull dirigir directament a tots els espanyols. Hem estat testimonis dels fets a Catalunya, amb la pretensió de la Generalitat que es proclami il·legalment la independència. Les autoritats han incomplert reiteradament la Constitució. Amb les seves decisions, han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítima", va assenyalar el monarca en una intervenció televisada inèdita -primer discurs emès durant el seu regnat més enllà de les tradicionals comunicacions nadalenques- que va avalar la repressió contra el referèndum i va anticipar l'aplicació del 155. El dia següent, Carles Puigdemont el va respondre amb un missatge concret: "Així no, majestat". El procés havia entrat en la fase definitiva.
7. Discurs de Nadal 2017
El missatge televisat de Nadal va servir al rei per mantenir el mateix to que el 3-O: ni rectificació, ni obertura al diàleg, ni marxa enrere. En poques paraules, el monarca va reclamar a l'independentisme que renunciés al seu projecte polític. Del contrari, va recalcar, "només es generarà discòrdia, incertesa, desànim i empobriment". No va presentar cap oferta política en forma de millora del finançament, bilateralitat o reforma constitucional per contrarestar les raons del sí. El projecte era aquest: "Una Espanya oberta i solidària, no tancada en si mateixa; una Espanya que reconeix i respecta les diferències, la nostra pluralitat i diversitat, amb esperit integrador; una Espanya inspirada en una irrenunciable voluntat de concòrdia". Pedro Sánchez va dir ahir que el monarca creu en una concepció "plural" de l'Estat i que ha bastit ponts amb Catalunya.
Felip VI, durant el seu discurs al Fòrum Econòmic Mundial. Foto: Europa Press
8. Discurs a Davos
Felip VI ha estat un engranatge clau en la internacionalització del procés. I en concret, del combat contra el procés. Ho va fer a cara descoberta el gener passat, en el seu primer discurs davant el Fòrum Econòmic Mundial, on va incloure Catalunya en un lloc rellevant en una intervenció que havia de ser eminentment econòmica. De la mà del polèmic ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, va defensar-hi que la Constitució "no és un mer ornament", sinó el "pilar" de la "coexistència democràtica" de tots els espanyols. Va asseverar també que el procés és "un intent de minar les regles bàsiques" del sistema democràtic estatal que suposa una lliçó global conforme cal "preservar l'imperi de la llei com una pedra angular precisament de la democràcia i de respectar el pluralisme polític i el principi bàsic de la sobirania nacional que, de fet, pertany a tots els ciutadans".
9. Inauguració del Mobile
La primera mostra d'afecte dels catalans que va poder sentir el monarca després dels seus dos polèmics discursos va ser arran del sopar d'inauguració del Mobile World Congress d'aquest any, el 25 de febrer. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Parlament, Roger Torrent, van declinar saludar-lo en clàssic besamanos institucional, i la relació va ser especialment tensa amb el dirigent d'ERC, que ni el va aplaudir després del discurs i amb qui no es va creuar una sola paraula. A fora, l'ambient era encara més hostil, ja que milers de catalans van concentrar-se, animats pels Comitès de Ddefensa de la República (CDR), xiulant i fent sonar les casseroles, per fer nota el seu rebuig a Felip VI, qui va haver d'escoltar l'himne republicà de Riego en entrar i sortir de l'edifici, sempre envoltat d'escortes. El govern espanyol, de nou poc tolerant a les protestes, va amenaçar amb la marxa del Mobile.
Quim Torra i Felip VI se saluden als Jocs Mediterranis de Tarragona. Foto: Govern
10. Jocs del Mediterrani
La presència del rei a la inauguració dels Jocs del Mediterrani celebrats a Tarragona no va ser benvinguda tampoc per part dels CDR, que van protestar hores abans de la cerimònia al centre de la ciutat. Van rebre l'escalf del president de la Generalitat, Quim Torra, que en un primer moment va descartar acudir als Jocs per no coincidir amb Felip però que finalment hi va acabar assistint. Li va entregar el llibre del fotoperiodista Jordi Borràs -"Dies que duraran anys"- i l'informe del Síndic de Greuges sobre les càrregues policials de l'1-O. La inauguració va ser polèmica arran de la quantitat de seients buits que hi havien i del perfil dels assistents, que segons el Govern va ser "triat i dirigit". L'organització va negar aquestes acusacions.
11. Premis Princesa de Girona
Pocs dies després dels Jocs, a finals de juny, el monarca va tornar a Catalunya per entregar els premis Princesa de Girona, els quals aquest cop no s'han atorgat a la ciutat que els dona nom. El motiu, que el seu ajuntament es va negar a cedir un espai a la fundació per fer l'entrega que presidia Felip VI. Mesos abans, de fet, el ple havia declarat persona non grata al rei. Per això, es va haver de desplaçar a Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), on tampoc no va ser massa benvingut: l'alcalde en va rebutjar la presència i centenars de persones van protestar i van decorar amb llaços i altres elements grocs els entorns de l'espai en què va haver de refugiar-se el monarca, que va reivindicar la vigència de la Constitució en el seu discurs.