13
de març
de
2018, 16:29
Actualitzat:
14
de març,
13:08h
Nou cop de porta dels tribunals europeus a l'espanyol. En aquest cas, sobre els límits de la llibertat d'expressió i de pensament. L'Audiència Nacional considera que la corona hi passa per sobre, però el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no pensa el mateix. Cremar les fotografies dels reis d'Espanya és habitual en l'esquerra independentista. No obstant això, mai encara s'ha produït una sentència ferma que porti els acusats a la presó. Després que els tribunals espanyols declaressin culpables Enric Stern i Jaume Roura per insultar la corona, ara Estrasburg ho ha tombat.
No és el primer cas, però, en què dues persones són jutjades per delictes d'incitació a l'odi a la corona. En aquest, l'Audiència els va condemnar a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries, pena que podia ser substituïda per 2.700 euros de multa cadascun. Els actes de protesta contra la monarquia, no obstant, ja han estat jutjats en altres casos, sempre en favor dels republicans.
Sigui com sigui, en democràcia mai ningú ha anat a la presó per aquesta tipificació concreta del delicte. El codi penal espanyol, però, ho permet a través de l'article 490.3, on indica que qualsevol que practiqui injúries o calúmnies al rei en l'exercici de les seves funcions o en motiu d'aquestes, serà castigat amb una pena d'entre sis mesos i dos anys de presó.
Primeres sentències absolutòries
El cas de Roura i Stern es remunta al 13 de setembre del 2007 quan els dos joves van cremar unes fotos del rei a la plaça del Vi de Girona. La solidaritat envers ells va encendre la flama de la polèmica, i en contra de la seva imputació, el 22 de setembre del mateix any es va convocar una nova acció de protesta, en què 16 persones més van resultar acusades de repetir la crema de fotos, el que també suposava un delicte d'injúries greus contra la monarquia.
Un any més tard, però, l'Audiència les va absoldre, tot i que el motiu va ser la modificació de petició de la pena que feia el fiscal, que va rebaixar el delicte d'injúries a una falta lleu. El cas de Roura i Stern va anar en paral·lel i, per contra, no es va dictar la seva absolució -com sí que havia passat amb les persones que els havien donat suport- i el jutge va imposar-los la condemna finalment tombada a Europa.
Els cinc desobedients
Anys més tard, la crema de fotos va continuar. Durant la diada del 2013 a Mataró també es van produir fets similars, i l'Audiència Nacional va condemnar a una multa de 900 euros per injúries a la corona dos joves que havien cremat una foto del rei Joan Carles I. I el procés es va repetir el 2014, en una concentració en favor de la república a Tarragona, després de l'abdicació el rei. Aquest cas va acabar amb l'arxiu del cas per part de l'Audiència, per "manca d'indici de delicte en les fotos de l'expedient fet pels Mossos d'Esquadra".
Ja amb Felip VI al tron, la crema de fotos del rei va tornar a primera plana de diaris. Va ser durant l'acte polític de l'esquerra independentista de l'11 de setembre del 2016, on també es va cremar la Constitució. En aquest cas, la manifestació independentista que va acabar al Born amb la CUP al capdavant i sota el lema "Desobediència", que també utilitzarien electoralment. Si bé eren sempre uns encaputxats els que s'encarregaven de cremar la imatge del monarca i la bandera espanyola, aquell any es va passar el gest als manifestants. A partir d'aquí va començar una nova investigació, en què cinc persones van resultar acusades i detingudes per injúries a la corona, tornant a posar el focus en els tribunals. Tots ells van desobeir i no es van presentar a declarar als jutjats d'instrucció de Madrid on havien estat citats a declarar.
La sorpresa en aquest cas, però, va tornar a ser l'arxivament de la causa per part de l'alt tribunal espanyol. Els motius que es van esgrimir van ser que no constava "degudament justificada la perpetració del delicte" contra la corona i l'ultratge a Espanya.
La crema de fotos s'estén
El cas, però, va generar una nova onada de suports a tot Catalunya. Si bé es van convocar concentracions a Navàs o Mataró amb nombrosos cartells on s'indicava "Ni rei, ni por", la solidaritat va fer-se extensiva també en altres punts dels Països Catalans. El 30 de desembre del 2016, diada de Mallorca, va ser el punt d'inflexió d'un nou cas que va acabar als jutjats.
En suport amb la campanya de crema de fotografies del monarca que s'havia impulsat a Catalunya, dos joves mallorquins van ser investigats -també per l'Audiència Nacional-, en el marc d'una denúncia interposava per la Fiscalia. Com en l'anterior cas, els dos van ser detinguts i es van negar a declarar i, finalment, el jutge va haver d'arxivar la causa en no poder determinar a qui corresponia la fotografia que havia estat cremada durant un concert.
No és el primer cas, però, en què dues persones són jutjades per delictes d'incitació a l'odi a la corona. En aquest, l'Audiència els va condemnar a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries, pena que podia ser substituïda per 2.700 euros de multa cadascun. Els actes de protesta contra la monarquia, no obstant, ja han estat jutjats en altres casos, sempre en favor dels republicans.
Sigui com sigui, en democràcia mai ningú ha anat a la presó per aquesta tipificació concreta del delicte. El codi penal espanyol, però, ho permet a través de l'article 490.3, on indica que qualsevol que practiqui injúries o calúmnies al rei en l'exercici de les seves funcions o en motiu d'aquestes, serà castigat amb una pena d'entre sis mesos i dos anys de presó.
Primeres sentències absolutòries
El cas de Roura i Stern es remunta al 13 de setembre del 2007 quan els dos joves van cremar unes fotos del rei a la plaça del Vi de Girona. La solidaritat envers ells va encendre la flama de la polèmica, i en contra de la seva imputació, el 22 de setembre del mateix any es va convocar una nova acció de protesta, en què 16 persones més van resultar acusades de repetir la crema de fotos, el que també suposava un delicte d'injúries greus contra la monarquia.
Crema de fotos del rei a Girona l'any 2008. Foto: ACN
Un any més tard, però, l'Audiència les va absoldre, tot i que el motiu va ser la modificació de petició de la pena que feia el fiscal, que va rebaixar el delicte d'injúries a una falta lleu. El cas de Roura i Stern va anar en paral·lel i, per contra, no es va dictar la seva absolució -com sí que havia passat amb les persones que els havien donat suport- i el jutge va imposar-los la condemna finalment tombada a Europa.
Els cinc desobedients
Anys més tard, la crema de fotos va continuar. Durant la diada del 2013 a Mataró també es van produir fets similars, i l'Audiència Nacional va condemnar a una multa de 900 euros per injúries a la corona dos joves que havien cremat una foto del rei Joan Carles I. I el procés es va repetir el 2014, en una concentració en favor de la república a Tarragona, després de l'abdicació el rei. Aquest cas va acabar amb l'arxiu del cas per part de l'Audiència, per "manca d'indici de delicte en les fotos de l'expedient fet pels Mossos d'Esquadra".
Ja amb Felip VI al tron, la crema de fotos del rei va tornar a primera plana de diaris. Va ser durant l'acte polític de l'esquerra independentista de l'11 de setembre del 2016, on també es va cremar la Constitució. En aquest cas, la manifestació independentista que va acabar al Born amb la CUP al capdavant i sota el lema "Desobediència", que també utilitzarien electoralment. Si bé eren sempre uns encaputxats els que s'encarregaven de cremar la imatge del monarca i la bandera espanyola, aquell any es va passar el gest als manifestants. A partir d'aquí va començar una nova investigació, en què cinc persones van resultar acusades i detingudes per injúries a la corona, tornant a posar el focus en els tribunals. Tots ells van desobeir i no es van presentar a declarar als jutjats d'instrucció de Madrid on havien estat citats a declarar.
La sorpresa en aquest cas, però, va tornar a ser l'arxivament de la causa per part de l'alt tribunal espanyol. Els motius que es van esgrimir van ser que no constava "degudament justificada la perpetració del delicte" contra la corona i l'ultratge a Espanya.
La crema de fotos s'estén
El cas, però, va generar una nova onada de suports a tot Catalunya. Si bé es van convocar concentracions a Navàs o Mataró amb nombrosos cartells on s'indicava "Ni rei, ni por", la solidaritat va fer-se extensiva també en altres punts dels Països Catalans. El 30 de desembre del 2016, diada de Mallorca, va ser el punt d'inflexió d'un nou cas que va acabar als jutjats.
En suport amb la campanya de crema de fotografies del monarca que s'havia impulsat a Catalunya, dos joves mallorquins van ser investigats -també per l'Audiència Nacional-, en el marc d'una denúncia interposava per la Fiscalia. Com en l'anterior cas, els dos van ser detinguts i es van negar a declarar i, finalment, el jutge va haver d'arxivar la causa en no poder determinar a qui corresponia la fotografia que havia estat cremada durant un concert.
Crema de retrats del rei espanyol en una manifestació de l'esquerra independentista Foto: Europa Press