El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, es reuneixen aquest matí amb el comitè d'experts encarregats d'inspirar el procés de reforma de l'administració per impulsar noves mesures que la facin millorar. El nou estatus del directiu públic, amb ànim de professionalitzar-ne els perfils i avançar en el control i la rendició de comptes, serà un dels punts a abordar. També s'han avaluat polítiques de la millora d'atenció, de la modernització dels mitjans telemàtics de l'administració, o la introducció del dret a l'error per enfortir la confiança mútua entre els funcionaris i els ciutadans. 

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

És evident que l'administració de la Generalitat, un calc de l'administració estatal que fa massa anys que funciona amb un punt d'inèrcia, s'ha de posar al dia i ha d'elevar el nivell d'exigència i autoexigència. I ho ha de fer perquè en els darrers temps se li han vist mancances que han afectat la confiança ciutadana alimentant discursos populistes contra els serveis públics. Hi ha temes que són complexos d'abordar i resoldre, com ara fins a quin punt té encara sentit la figura del funcionari, entès com algú que guanya una plaça en una oposició i la pot gaudir fins a la jubilació amb mecanismes molt complexos per prescindir-ne si no fa el que toca, és ineficaç o perd sentit. Una lògica difícil de casar amb actius com l'estabilitat o la necessària imparcialitat.

Altres debats són, però, inajornables, com ara fins a quin punt el funcionari pot parar els peus al polític que intenta complir el programa electoral que ha rebut la confiança dels votants o fins on ha de baixar en l'escalafó administratiu el càrrec de confiança. Passa a la Generalitat, però passa, sobretot, a les administracions locals, on sovint els representants polítics es troben amb autèntics problemes per tirar endavant els seus projectes davant la complexitat i les limitacions dels processos administratius. 

L'administració ha de ser, per força, garantista per evitar que s'imposi la llei del més fort, els casos de corrupció o el malbaratament de recursos. Però també ha de ser àgil per no allargar més del que toca els procediments i actuar amb més confiança cap al ciutadà garantint la igualtat efectiva de drets i no fent de fre.

El que planteja el Govern amb la reforma de l'administració són idees que generen, segur, un ampli consens. Però necessita ser creïble i eficaç en la seva aplicació. El que ha passat amb el descontrol dels ajuts de l'antiga DGAIA, amb el fiasco en l'adjudicació dels docents (el Govern d'Illa tampoc se'n surt en la gestió del Departament d'Educació) aquest divendres, o la desastrosa gestió de la informació a l'usuari de les constants incidències de Rodalies són casos que indignen els ciutadans i pels que hi ha poques excuses.

Amb recursos tecnològics i humans necessaris i amb més determinació i menys temor a trepitjar ulls de poll funcionarials i d'altres afectats, l'administració hauria de ser, d'entrada, més eficaç i donar resposta més ràpida a alguns tràmits. I si de pas el Govern és capaç de modernitzar-la sense convertir cap tema en tabú, doncs millor.

Avui no et perdis

• Anàlisi: PSC-PSOE, la vella contradicció torna al primer revolt; per Ferran Casas i Manresa.
• Dades: Aliança i Vox: moltes més semblances que diferències; per Ona Sindreu Cladera.
• Reportatge: Hi ha via catalana per evitar un Torre Pacheco?; per David Cobo.
• Les 30 platges de Catalunya que poden desaparèixer pel canvi climàtic; per Arnau Urgell Vidal.
• Un còctel amb Màrius Serra: «M'agradaria saber com seria ara el meu fill mort als nou anys»; per Irene Montagut.

El passadís

La setmana passada es va saber que la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, havia passat uns dies d'esbarjo en família a un luxós xalet propietat de l'administració autonòmica a Rascafría, a la Sierra, zona de segones residències dels madrilenys més adinerats. L'immoble és dins una gran finca de més de 470 hectàrees que el seu govern va adquirir per 4,3 milions d'euros per ampliar el Parc Natural de Guadarrama. Els portaveus de la Comunitat de Madrid van assegurar que, a diferència de les finques de Patrimoni Nacional on estiuegen Pedro Sánchez o els reis, no és gens luxós. El vídeo de la immobiliària que el venia sí que permet intuir que, com a mínim, és ben ampli i còmode, especialment la suite, i que té una bona piscina privada. La decoració amb motiu de caça i pesca, que no se sap si encara es conserva, ja són figues d'un altre paner. Podeu veure en aquest vídeo la finca i la casa.  

Vist i llegit

Israel està endurint la seva ofensiva militar a la Franja de Gaza en el que ja es considera un autèntic genocidi de la població civil amb l'argument d'eliminar els terroristes de Hamàs. Ahir mateix van morir una setantena de ciutadans que acudien a punts de recollida d'aliments. El cas és que el repartiment d'aliments no el fan ni les Nacions Unides ni les ONG. De la logística i la seguretat se'n cuida una empresa americana propietat d'un paramilitar i que ha rebut l'encàrrec de l'exèrcit d'Israel per fer-ho. A La Vanguardia, Xavier Mas de Xaxàs explica en aquest reportatge qui és Phil Reilly i com s'organitza la distribució d'aliments. Ja ha mort un miler de persones intentant-los aconseguir a les cuesde la fam. Malgrat tot, encara hi ha qui mira cap a una altra banda.  

El nom propi

És un arquebisbe discret tot i la seva enorme rellevància a l'Església catalana per la seu que ocupa i té un perfil més teològic que de pastor. La seva gestió a la diòcesi li ha portat alguns problemes per alguns canvis tot i que ha estat aplaudida per la gestió dels casos d'abusos. Es tracta de Joan Planellas (Girona, 1955), l'arquebisbe de Tarragona, i el nostre company Pep Martí l'ha entrevistat aquesta setmana. Promet que no hi haurà reculada en l'obertura de l'Església amb el nou Papa i marca distàncies amb la proximitat al PP dels bisbes espanyols, però no creu que els bisbes catalans necessitin noves vies d'organització i expressió. És interessant.  

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]