El cas de Torre Pacheco, a Múrcia, s'ha convertit en un símbol preocupant pel que fa a la materialització violenta dels discursos d'extrema dreta. El límit que s'ha traspassat aquesta vegada ha inclòs convocar públicament "caceres" de persones magrebines, apallissar migrants o destrossar negocis per motius d'origen dels comerciants. La concreció dels fets regira gran part de la ciutadania. Tanmateix, el fons racista que ha alimentat aquestes agressions fa temps -i ara s'ha intensificat- que també recorre Catalunya. Ho adverteixen les entitats antiracistes. 

Ara bé, existeix una fórmula catalana per evitar que es produeixi un cas com el de Torre Pacheco? Les entitats, els experts i els espais de militància al país tenen clar quin és el camí, i miren cap a la millora de les condicions materials de les comunitats migrades i la convivència. L'administració, el món local i els cossos policials, de moment, treballen en la dinàmica de drets i deures i les polítiques d'integració i opten per la prudència amb l'esperança que al país no s'encengui cap foc social d'un calat tan gran com el de Torre Pacheco.

L'escenari és delicat. Especialment, després que es cremés una mesquita a punt de ser inaugurada a Piera (Anoia) la setmana passada, també sota consignes racistes. Aquesta setmana, el comunicat conjunt que van emetre les entitats antiracistes catalanes assenyala que els esclats violents a Torre Pacheco no són "excepcionals" ni "nous" si es té en compte que la base que els alimenta és una violència que ja s'ha vist abans, en la història. Lamenten que no són realitats "espontànies", sinó que són la conseqüència dels discursos polítics, la tasca d'alguns mitjans de comunicació, l'auge d'informacions falses i les complicitats institucionals. Existeix "una estructura estatal" que "lluny de protegir les víctimes, criminalitza qui sobreviu als marges". Ho expressen en relació als processos de sospita policial, a les dificultats administratives per residir a l'Estat, a les discriminacions permeses a la feina o els processos per trobar pis.

Què s'hi pot fer, davant el racisme a zones amb migració?

Però també hi ha una alternativa que explica com es frenen alguns d'aquests riscos i discursos racistes. "Des dels barris fins als assentaments, les nostres comunitats estan resistint davant l'abandonament institucional, les amenaces criminals i l'assetjament constant", rebla el text conjunt signat per entitats com SOS Racisme o Top Manta. Aquesta lectura, a més, no queda lluny del que l'antropòleg i investigador de la Universitat de Barcelona (UB) Martin Lundsteen conclou que és una de les vies que més serveix per desactivar l'extensió dels discursos d'odi contra minories. "Que hi hagi teixit, que hi hagi comunitats fortes, que hi hagi associacionisme. Tot això ajuda a aturar la irrupció d'episodis bel·ligerants", apunta l'expert en assenyalaments islamòfobs i extrema dreta.

De fet, un dels casos que menciona Lundsteen com a treball de camp on s'ha evidenciat aquesta resistència efectiva contra l'avenç de discursos ultres és Salt, al Gironès. Aquesta ciutat, amb una important part de la població d'origen migrant, ha estat històricament un punt habitual d'interès de l'extrema dreta. Ara hi ha partits polítics com Vox o Aliança Catalana que ho exemplifiquen periòdicament. Fan la ciutat, governada per l'esquerra, protagonista dels seus arguments. Tanmateix, també hi ha qui la contrarresta més enllà de la feina de foment de la inclusió de la política institucional, i ho fa amb una xarxa establerta. Les entitats pel dret a l'habitatge les formen població d'origen autòcton i persones migrants, hi ha associacions del poble (Dota) que escolaritzen i formen dones magrebines, i a l'estiu s'organitzen esdeveniments com el torneig de futbol Afrocat.

Un d'aquests exemples el detalla el Sindicat d'Habitatge de Salt, un dels col·lectius que més habitualment brega pels drets de persones migrants al municipi, però no només. Ja fa temps que, moltes vegades, les antigues associacions veïnals han acabat gairebé substituïdes per plataformes en defensa d'una llar, arreu de Catalunya. "Treballem molt a crear barri i comunitat amb les persones que són membres del sindicat, un cop passat el seu cas", exposa Tarek Cheriha, activista del sindicat. Aquestes realitats funcionen a Salt, però també a barris assenyalats de l'Hospitalet de Llobregat -tal com va explicar aquest diari-, de Sabadell, de Lleida o de Terrassa.

El canvi a les xarxes

Ara bé, alguna cosa grinyola, darrerament. I tothom mira cap a les xarxes socials. "Abans penjàvem un vídeo per convocar davant un desnonament i tot eren comentaris positius. Ara són moltes visualitzacions i comentaris feixistes, racistes i islamòfobs. Fan viral el vídeo entre el seu públic, i no es fa viral en el nostre públic afí. A més, els comentaris i vídeos que es fan del nostre material en part coacciona a la gent davant la idea de solidaritzar-s'hi. Inhabiliten un dels teus recursos, que són les xarxes socials", enraona Cheriha.

Així, també assegura que cada vegada es nota més l'impacte dels relats d'extrema dreta, a la realitat saltenca. En aquest sentit, lamenta que les institucions públiques s'hagin abonat a alimentar polítiques com la facilitació dels desnonaments -quan afecten en molts casos persones que han ocupat pisos buits i que no tenen recursos per pagar un pis a preu de mercat, davant la manca d'habitatge públic- o el bloqueig a la proposta de regularització de mig milió de persones sense papers a l'Estat.

Aquest últim apunt és especialment compartit. Ho demanen també les entitats antirracistes. A més, el catedràtic d'Antropologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) especialitzat en cultures juvenils i violència Carles Freixa planteja, com a possible solució de fons per als problemes que alimenten el racisme, una "reforma de la llei d'estrangeria" que eviti "aquestes situacions d'al·legalitat a què aboquem a ciutadans que són aquí des de fa molt de temps". També recepta posar el focus en la reparació de "la segregació escolar" que travessa el país, en l'impuls de "polítiques d'educació a la ciutadania" i en "l'aplicació de la legalitat en matèria de delictes d'odi, que fins ara l'aplicació per part de la judicatura no està sense especialment seriosa". 

La creació artificial d'un "monstre"

En qualsevol cas, Freixa remarca que hi ha un patró, i que molts països que han viscut processos migratoris -com el que Catalunya va afrontar a principis dels 2000- s'han trobat desafiaments similars i que cal fer-hi polítiques actives. En aquest sentit, també menciona les xarxes socials com a nou canvi de paradigma. "L'extrema dreta utilitza les xarxes socials com a via per instrumentalitzar casos puntuals, com el de Torre Pacheco, i generar alarma social.

Cal recordar que també hi ha hagut casos de joves autòctons de classe alta que han apallissat un sensellar, o què han generat disturbis a una discoteca. Però en aquells casos s'individualitza, i es parla de gamberrisme juvenil. Quan ho fan joves migrants, es responsabilitza tot el grup d'origen de referència", estableix. En la seva memòria, com en la de molts catalans, hi ha el referent dels fets racistes de Ca n'Anglada, a Terrassa, del 1999. "Allò potser també va tenir una durada més limitada perquè no hi havia xarxes socials", estableix l'expert.

L'antropòleg Martin Lundsteen insisteix que gran part d'aquests fets té a veure amb l'èxit de l'extrema dreta per desplaçar el debat social, mediàtic i polític. "No hi ha cap problema nou. No hi ha un augment de la delinqüència que serveixi com a premissa inicial, però aconsegueixen que qualli la idea: què hem de fer amb aquesta gent? És un problema creat per ells que aconsegueixen normalitzar". Això, ara, a més colpeja la població musulmana amb més força. "Estem en un moment que l'islam té molt mal nom. Fins i tot en espais del centre polític. I això es filtra per tot arreu. Així és més fàcil mobilitzar el relat, també en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. L'extrema dreta se n'ha aprofitat molt bé. Discursivament, estan construint un monstre", remata Lundsteen, autor del llibre Islamofòbia, racisme i capitalisme. Això, a més, colpeja, ja no només els migrants, sinó també els seus fills, joves que han estat escolaritzats a Catalunya, però que tenen aspecte racialitzat, pateixen també condicionants socials com la segregació escolar i residencial, i tenen dificultats afegides a l'hora d'aconseguir feina o pis.

Però les dades són les que són. En un moment en què Catalunya ha arribat a tenir un 18% de població estrangera en el cens del país, i amb el Marroc com a país d'origen més habitual entre els migrants, els mals que s'atribueixen als estrangers -com la delinqüència- no concorden amb la realitat. El Ministeri de l'Interior ho sostenia també aquesta mateixa setmana. El nombre de persones estrangeres residents a Espanya s'ha incrementat en un 54% entre 2011 i 2024. Tanmateix, en el mateix període, la criminalitat ha baixat un 7%. 

Reacció policial: entre els moviments i la discreció

Des del ministeri també s'indica que, per evitar que es repliquin possibles casos de Torre Pacheco arreu de l'Estat s'ha decidit enviar directrius específiques a la Policia Nacional espanyola i a la Guàrdia Civil perquè les seves unitats d'informació fixin com a "objectiu prioritari" l'anàlisi de grups racistes i xenòfobs. També han anunciat que el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) incorporarà específicament els delictes d'odi a la coordinació de les investigacions i es reforçarà la vigilància dels espais online i de les xarxes socials.

De moment, contactada per aquest diari, la Guàrdia Civil reivindica la detenció d'un home de Mataró com a part implicada en el moviment ultra "Deport Them Now" -Deportem-los ja- i en les crides a fer "caceres" de migrants a Torre Pacheco com a prova del funcionament de la seva vigilància amb el fenomen a Catalunya. 

Fonts dels Mossos d'Esquadra, de moment, declinen indicar quines línies policials s'han obert des de la policia catalana per prevenir i combatre específicament els focus violents de racisme al país. Tampoc es detallen si s'han introduït canvis en el monitoratge de certs grups que operen a Catalunya, o dels seus vincles amb les formacions d'extrema dreta, arran dels darrers esdeveniments. 

Resposta popular contra els discursos d'odi

Mentrestant, aquest dijous Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) ja ha viscut un primer intent sapastre d'assimilar-se a Torre Pacheco. Una convocatòria -amplificada per Vox- contra una suposada violació que ha resultat ser falsa va reunir unes poques persones que entonaven càntics com "deportacions eviten violacions". Al mateix poble, però, una altra manifestació, en aquest cas antifeixista, va enviar el missatge contrari i va rebutjar la presència d'aquests discursos al municipi.

Això és, segurament, una realitat habitual a Catalunya que té una certa influència a escala social pel que fa a frenar la normalització política i social de discursos racistes. De fet, al municipi murcià el 70% dels veïns amb dret de vot va optar pel PP o per Vox a les eleccions generals del 2023 i les del 2019 les havia guanyat el partit de Santiago Abascal. "La mobilització envia un missatge. Exhibeix una altra realitat possible. A Torre Pacheco, per contra, això no ho hem vist. No hi ha hagut resposta popular contra l'extrema dreta. Es pot tenir en compte", remata Martin Lundsteen. Aquest podria ser un més dels ingredients de la recepta catalana contra la violència racista.