12
de febrer
de
2017, 09:57
Actualitzat:
13
de febrer,
11:23h
Fernando Martínez-Maillo, designat per Mariano Rajoy nou coordinador general del PP, ha tret tot el rèdit possible a l’any i mig que porta a Génova, on va arribar com un dels dirigents nous. La seva carrera va fer un salt el juny del 2015, quan va ser designat per Rajoy vicesecretari general d’Organització del partit. La política espanyola vivia en plena efervescència amb l’eclosió de Podem i el PP tenia al davant un horitzó difícil, amb eleccions generals a la cantonada i assetjat per la corrupció.
Amb Martínez-Maillo, van entrar al nucli dur de l’executiva altres rostres nous i joves: Andrea Levy (estudis i programes), Pablo Casado (comunicació) i Javier Maroto (sectorials). El PP acabava de perdre alcaldies importants (Madrid, València) i una part del seu poder autonòmic (les Illes, el País Valencià, Castella-la Manxa). Génova trontollava.
Diferent de Casado i Levy
Dels nous quadres ascendits a una vicesecretaria, Martínez-Maillo era el més veterà. Tot i ser jove (45 anys), duia més de deu anys de president del PP de Zamora. A diferència de Casado i Levy, més fotogènics i televisius, Martínez-Maillo ha construït la seva biografia en la distancia curta de la seva Zamora, anat pels pobles i fent política local, ja fos com a regidor a la capital de província o com alcalde de Casaseca de las Chanas, un petit municipi a tocar de Zamora de poc més de 300 habitants.
Potser Mariano Rajoy va sentir empatia amb un Martínez-Maillo que va començar la seva carrera com ell, de regidor, i que es va fer fort en una presidència de Diputació. En el cas de Rajoy a la de Pontevedra, i en el del vicesecretari del PP en la de Zamora. L’estil de polític clàssic agrada a la Moncloa.
Hàbil entre els passadissos del partit
Advocat de formació, llicenciat a la Universitat de Salamanca, Fernando Martínez-Maillo té un germà que és regidor del PSOE a Majadahonda. Tots dos mantenen una bona relació personal. Això sí: amb l’acord de no parlar de política en els dinars familiars, on continua ben viu el record de l’avi republicà que va patir la repressió del franquisme.
Martínez-Maillo ha sabut ubicar-se a Génova. Va arribar en el pitjor moment, quan el clima era poc acollidor a la seu central del PP, i se n’ha sortit molt bé. Ha sabut entendre's amb la secretària general, María Dolores de Cospedal, que no és una persona fàcil i de qui ara n'assumeix bona part de les funcions. També ha mantingut un clima cordial amb Javier Arenas, l’omnipresent vicesecretari general del partit, que fa i desfà i sempre és un factor a tenir en compte. Sembla que també ha pogut assentar una relació de confiança amb Mariano Rajoy.
Relació difícil amb el líder de Castella i Lleó
Dins del partit tots elogien el seu coneixement de la formació i l’eficàcia que va desplegar per preparar les eleccions del 26-J, amb una anàlisi acurada de les províncies on el passat mes de juny el PP es jugava millorar els resultats del 20-D o perdre el poder. Això i la seva habilitat demostrada per no guanyar-se enemics i escoltar tothom l’han portat a ser un dels guanyadors d’aquest congrés. Sembla que només amb l’etern president de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, manté unes relacions difícils. La successió d’Herrera, prevista per al 2019, ja provoca moviments interns i Martínez-Maillo hi dirà la seva, tot i que la seva mirada està lluny de Valladolid.
Amb Martínez-Maillo, van entrar al nucli dur de l’executiva altres rostres nous i joves: Andrea Levy (estudis i programes), Pablo Casado (comunicació) i Javier Maroto (sectorials). El PP acabava de perdre alcaldies importants (Madrid, València) i una part del seu poder autonòmic (les Illes, el País Valencià, Castella-la Manxa). Génova trontollava.
Diferent de Casado i Levy
Dels nous quadres ascendits a una vicesecretaria, Martínez-Maillo era el més veterà. Tot i ser jove (45 anys), duia més de deu anys de president del PP de Zamora. A diferència de Casado i Levy, més fotogènics i televisius, Martínez-Maillo ha construït la seva biografia en la distancia curta de la seva Zamora, anat pels pobles i fent política local, ja fos com a regidor a la capital de província o com alcalde de Casaseca de las Chanas, un petit municipi a tocar de Zamora de poc més de 300 habitants.
Potser Mariano Rajoy va sentir empatia amb un Martínez-Maillo que va començar la seva carrera com ell, de regidor, i que es va fer fort en una presidència de Diputació. En el cas de Rajoy a la de Pontevedra, i en el del vicesecretari del PP en la de Zamora. L’estil de polític clàssic agrada a la Moncloa.
Hàbil entre els passadissos del partit
Advocat de formació, llicenciat a la Universitat de Salamanca, Fernando Martínez-Maillo té un germà que és regidor del PSOE a Majadahonda. Tots dos mantenen una bona relació personal. Això sí: amb l’acord de no parlar de política en els dinars familiars, on continua ben viu el record de l’avi republicà que va patir la repressió del franquisme.
Martínez-Maillo ha sabut ubicar-se a Génova. Va arribar en el pitjor moment, quan el clima era poc acollidor a la seu central del PP, i se n’ha sortit molt bé. Ha sabut entendre's amb la secretària general, María Dolores de Cospedal, que no és una persona fàcil i de qui ara n'assumeix bona part de les funcions. També ha mantingut un clima cordial amb Javier Arenas, l’omnipresent vicesecretari general del partit, que fa i desfà i sempre és un factor a tenir en compte. Sembla que també ha pogut assentar una relació de confiança amb Mariano Rajoy.
Relació difícil amb el líder de Castella i Lleó
Dins del partit tots elogien el seu coneixement de la formació i l’eficàcia que va desplegar per preparar les eleccions del 26-J, amb una anàlisi acurada de les províncies on el passat mes de juny el PP es jugava millorar els resultats del 20-D o perdre el poder. Això i la seva habilitat demostrada per no guanyar-se enemics i escoltar tothom l’han portat a ser un dels guanyadors d’aquest congrés. Sembla que només amb l’etern president de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, manté unes relacions difícils. La successió d’Herrera, prevista per al 2019, ja provoca moviments interns i Martínez-Maillo hi dirà la seva, tot i que la seva mirada està lluny de Valladolid.