23
de febrer
de
2017, 19:22
Actualitzat:
24
de febrer,
16:23h
Un cop més, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament han exhibit que seguiran fent pinya per molt que se segueixi "judicialitzant la política" i que la Fiscalia presenti querelles contra ells. Al seu judici, tot forma part d'una estratègia del govern espanyol per intentar trencar la unitat del sobiranisme, que per ara es manté fort a l'entorn del Pacte Nacional pel Referèndum. Davant la paradoxa que, finalment, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, no hagi estat inclòs en la querella del ministeri públic, Forcadell ha donat les "gràcies" a la Fiscalia per "desemmascarar-se" i deixar clar que en realitat hi ha un procés polític. "És una querella purament política perquè hem comès el delicte de ser independentistes", ha denunciat Forcadell, que considera que la justícia espanyola utilitza una "doble vara de mesurar".
Nuet, que ha volgut acompanyar els querellats, ha volgut deixar clar que ell va fer exactament el mateix que Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, que és permetre que les resolucions sobre el referèndum es votessin al debat de política general al marge de si estava a favor o no del seu contingut. "Era plenament conscient, no estava despistat", ha sentenciat. La querella de la Fiscalia assegura que Nuet "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni portar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució" i va actuar amb "la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa del Parlament".
Davant d'aquest escenari, Nuet ha fet una crida al sobiranisme perquè segueixi unit. "Hi ha una operació per dividir-nos. No ens hem de mirar de reüll, ens hem de mirar a la cara i caminar junts", ha demanat.
Declaració conjunta dels sobiranistes
Reunida d'urgència just després del ple, la junta de portaveus ha aprovat una declaració per tancar files amb Forcadell i els tres membres de la mesa que la Fiscalia situa en el punt de mira. L'han subscrit Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, que ha estat la precursora d'un document que pivota en tres punts: el "rebuig a la judicialització de la política", la "solidaritat plena" amb els membres de la mesa afectats per la querella i la reivindicació del Parlament com a espai on es puguin "expressar amb llibertat tots els posicionaments polítics".
Retrets i denúncies dels grups parlamentaris
El PSC ha declinat subscriure-la, malgrat que ha lamentat la siutació en la qual es troben les institucions catalanes i ha tornat a insistit que només a través de la "negociació, el diàleg i el pacte" entre governs hi haurà una resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Ciuadans, com sempre, ha declinat pronunciar-se sobre resolucions judicials, mentre el PP ha acusat Junts pel Sí i la mesa d'actuar com si visquessin en un "estat totalitari".
El portaveu adjunt de JxSí, Roger Torrent, ha tornat a lamentar que la Fiscalia hagi "afinat" -en al·lusió al que deia l'ex-ministre Jorge Fernández Díaz en les converses amb l'ex-director de l'Oficina Antifrau- una querella per haver permès "el debat de les idees" al Parlament i que ho hagi fent amb criteris "d'arbitrarietat" en incloure només els dirigents independentistes. El diputat de la CUP Benet Salellas ha denunciat "l'espiral de criminalització de la vida política a Catalunya" i ha denunciat la "falta d'independència" de la Fiscalia, on s'està produint, ha dit, una "purga ideològica" que ha denunciat el fiscal superior sortint de Múrcia."Tot això és propi de règims totalitaris", ha sentenciat Salellas.
La segona querella contra Forcadell
Aquesta és la segona querella que presenta la Fiscalia contra Carme Forcadell per desobediència i prevaricació. La nova acció del ministeri públic també afecta tres membres més de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, vicepresident primer de la mesa; Anna Simó, secretaria primera; i Ramona Barrufet, secretària quarta, tots tres de Junts pel Sí. El motiu? Permetre durant el debat de política general la votació de la resolució del referèndum del 2017 que, segons la Fiscalia, suposava desplegar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i la declaració de desconnexió del 9 de novembre de 2015, anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) amb anterioritat. En la nota de premsa adjunta, la Fiscalia Superior afirma que la querella s'ha presentat "d'acord amb les instruccions rebudes per la Fiscalia General de l'Estat".
Nuet, que ha volgut acompanyar els querellats, ha volgut deixar clar que ell va fer exactament el mateix que Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, que és permetre que les resolucions sobre el referèndum es votessin al debat de política general al marge de si estava a favor o no del seu contingut. "Era plenament conscient, no estava despistat", ha sentenciat. La querella de la Fiscalia assegura que Nuet "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni portar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució" i va actuar amb "la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa del Parlament".
Davant d'aquest escenari, Nuet ha fet una crida al sobiranisme perquè segueixi unit. "Hi ha una operació per dividir-nos. No ens hem de mirar de reüll, ens hem de mirar a la cara i caminar junts", ha demanat.
Declaració conjunta dels sobiranistes
Reunida d'urgència just després del ple, la junta de portaveus ha aprovat una declaració per tancar files amb Forcadell i els tres membres de la mesa que la Fiscalia situa en el punt de mira. L'han subscrit Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, que ha estat la precursora d'un document que pivota en tres punts: el "rebuig a la judicialització de la política", la "solidaritat plena" amb els membres de la mesa afectats per la querella i la reivindicació del Parlament com a espai on es puguin "expressar amb llibertat tots els posicionaments polítics".
Retrets i denúncies dels grups parlamentaris
El PSC ha declinat subscriure-la, malgrat que ha lamentat la siutació en la qual es troben les institucions catalanes i ha tornat a insistit que només a través de la "negociació, el diàleg i el pacte" entre governs hi haurà una resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Ciuadans, com sempre, ha declinat pronunciar-se sobre resolucions judicials, mentre el PP ha acusat Junts pel Sí i la mesa d'actuar com si visquessin en un "estat totalitari".
El portaveu adjunt de JxSí, Roger Torrent, ha tornat a lamentar que la Fiscalia hagi "afinat" -en al·lusió al que deia l'ex-ministre Jorge Fernández Díaz en les converses amb l'ex-director de l'Oficina Antifrau- una querella per haver permès "el debat de les idees" al Parlament i que ho hagi fent amb criteris "d'arbitrarietat" en incloure només els dirigents independentistes. El diputat de la CUP Benet Salellas ha denunciat "l'espiral de criminalització de la vida política a Catalunya" i ha denunciat la "falta d'independència" de la Fiscalia, on s'està produint, ha dit, una "purga ideològica" que ha denunciat el fiscal superior sortint de Múrcia."Tot això és propi de règims totalitaris", ha sentenciat Salellas.
La segona querella contra Forcadell
Aquesta és la segona querella que presenta la Fiscalia contra Carme Forcadell per desobediència i prevaricació. La nova acció del ministeri públic també afecta tres membres més de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, vicepresident primer de la mesa; Anna Simó, secretaria primera; i Ramona Barrufet, secretària quarta, tots tres de Junts pel Sí. El motiu? Permetre durant el debat de política general la votació de la resolució del referèndum del 2017 que, segons la Fiscalia, suposava desplegar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i la declaració de desconnexió del 9 de novembre de 2015, anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) amb anterioritat. En la nota de premsa adjunta, la Fiscalia Superior afirma que la querella s'ha presentat "d'acord amb les instruccions rebudes per la Fiscalia General de l'Estat".