El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una crida a "tenir confiança, avançar-se, innovar, anar més enllà", que ha posat com a mostres de "l'esperit de Catalunya", en l'obertura de la cinquena edició del BNEW, el fòrum de la nova economia, al DFactory de la Zona Franca. En un acte amb el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i el delegat de l'Estat a la Zona Franca, Pere Navarro, ha recordat els moments difícils en què es va fer la primera BNEW, l'any 2020, i com s'ha pogut superar aquell context.
Salvador Illa ha fet aquestes referències a la capacitat d'innovar i "d'anar sempre més enllà" de Catalunya just en un moment àlgid del debat sobre el nou finançament. Un debat que van escalfar divendres les declaracions del president de Castella-la Manxa i membre del PSOE, Emiliano García-Page, qui va tornar a escometre contra el finançament singular i va dir que "la riquesa de Catalunya és de tots". En la mateixa línia es van pronunciar diversos barons del PP, com el president de Múrcia.
Illa ha definit el seu Govern com "d'orientació progressista, socialdemòcrata si vostès volen", però favorable a "afavorir la prosperitat". Ha estat aleshores quan, en vigília de la reunió prevista per aquest dimarts de la Comissió tècnica de l'aeroport, s'ha referit a la necessitat que el país "disposi d'unes bones connexions", sempre d'acord amb les exigències del medi ambient.
El president ha destacat els aspectes troncals del que vol que sigui la seva acció de govern, i ha esmentat la política l'aigua, que vol dir derrotar la sequera i "apostar per les energies renovables", des de la defensa del medi ambient.
Salvador Illa s'ha referit al primer aniversari de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, del qual avui es fa un any, i ha contraposat en diversos moments de la seva intervenció "Europa i la seva prosperitat compartida" al moment que viu l'Orient Mitjà, que ha resumit en "un any de guerra, però encara més que això, un any de devastació". Illa ha condemnat explícitament l'atac terrorista i alhora ha demanat que Europa incideixi i influeixi per trobar una sortida al conflicte.
Ha parlar de "prosperitat compartida", el concepte que més ha repetit com a central del que ha de ser la seva acció de govern, "que vol dir prosperitat no per uns pocs, i que no deixi ningú enrere". Illa s'ha referit també al pes de les institucions i el "respecte" que mereixen, i l'"actitud" amb què el seu Govern vol governar, una actitud d'escoltar i col·laborar i atendre les raons dels altres. Una manera de fer, ha dit, que alguns poden entendre erròniament com a debilitat.
I tot això, ha dit, fent-ho en el marc d'Europa, "l'única possibilitat de mantenir el nostre nivell de vida". "Aquest és realment el veritable espai de vida compartit" que no té igual en la resta del món perquè uneix prosperitat, democràcia i estat del benestar.
El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha subratllat la "resiliència" que simbolitza un projecte com el BNEW, nascut en el context més difícil de la pandèmia. Ha al·ludit als PERTE, els plans de transformació econòmica, i l'aposta per la descarbonització, en el marc dels objectius " i el combat pel clima. Hereu ha explicat l'esforç de les polítiques públiques per dur a bon terme dues grans revolucions: la revolució digital i la revolució per la descarbonització, posant-les com a exemples del que ha anomenat "l'esperit BNEW".
Hereu ha anunciat l'aprovació de 14 nous projectes del PERTE de descarbonització, alguns dels quals seran destinats a Catalunya, concretament a iniciatives a Arbúcies (7,6 milions) i Santa Margarida i els Monjos (per 8,8 milions).
Referència global de la nova economia
Barcelona serà capital mundial de la nova economia durant quatre dies. Més de 12.500 assistents de 103 països, 1.500 start-up i més de 8.000 contactes networking certifiquen l'abast d'una cinquena edició que ja ha consolidat l'encontre com un espai de referència global. És un esdeveniment híbrid, com ha destacat Hereu en el seu discurs, presencial i digital, amb focus posats en sectors com l'aviació, la indústria digital, la salut, la formació en talent i la sostenibilitat.
Hi haurà més d'un centenar de taules i debats entorn els reptes -i els interrogants- que planteja una nova economia que ja no és futur sinó la nova realitat. El 68% dels assistents provenen de països d'Amèrica Llatina, el 20% d'Europa, un 6% d'Àsia, un 5% d'Àfrica i un 1% d'Oceania.