Salvador Illa es bolcarà en la campanya electoral del PSC. Fonts del partit han confirmat aquest dilluns que tindrà una "presència destacada" en els actes que els socialistes faran en les pròximes setmanes fins al 29 de novembre, on confien que una "gran mobilització" de Catalunya sigui determinant per evitar un govern del PP i Vox a la Moncloa. Amb aquest objectiu, Illa ha tindrà un paper clau acompanyant Jordi Hereu i la resta de caps de llista.
Hi serà en el míting d'obertura, dijous al vespre a Barcelona, i també als actes previstos a Montmeló, Terrassa i Sabadell, entre d'altres encara pendents d'encaixar en l'agenda institucional, que el president no desatendrà. Tot plegat, amb la mirada posada a unes eleccions en què, diuen a la seu del carrer Pallars, hi ha en joc el "model del món" que vindrà. Illa i el Govern s'hi juguen també l'agenda impulsada fins ara, l'estratègia de "normalització" i l'aliança privilegiada de què han gaudit aquests dos anys amb la Moncloa.
Com afronta Illa la campanya? No amaga que és un moment que li agrada. "És com si un jugador no vol jugar el partit", apuntava en una entrevista a Rac1. La campanya permet un "contacte directe" amb una ciutadania que, durant quinze dies, posa molta atenció als missatges que arriben de la classe política. Des que Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria anticipada d'eleccions, el president es va posar en mode electoral per situar el marc el 29-N: o Sánchez i govern progressista, o "coalició involucionista" formada per PP, Vox i Junts.
A les portes de l'arrencada oficial de la cursa electoral, el missatge s'ha ampliat advertint que "l'autogovern de Catalunya està en risc". L'arribada de l'extrema dreta a la Moncloa posaria en dubte els acords pendents amb Catalunya, començant pel nou model de finançament o l'oficialitat del català a Europa, i alguns dels consensos de país com la immersió lingüística, que els populars posen en dubte.
L'agenda, en joc
En clau domèstica, el Govern ha basat el gruix de la legislatura en els acords amb Madrid. Un exemple ho il·lustra bé: l'acord de pressupostos incloïa, en paral·lel, la celebració d'una comissió bilateral Estat-Generalitat per refermar alguns dels punts signats entre el Govern i ERC que depenien del govern espanyol. La coreografia es va executar a la perfecció, símptoma clar que la relació entre els governs de Catalunya i d'Espanya era, fins ara, fluïda i bona.
Illa i Oriol Junqueras oficialitzaven l'acord un dimarts i dimecres se celebrava la trobada per ratificar els pactes sobre la Línia Orbital Ferroviària, el Consorci d'Inversions o la governança del Consorci de la Zona Franca, entre d'altres. Són acords que, amb la dissolució de les Corts, van quedar aturats i a l'espera de qui serà el nou inquilí a la Moncloa. Oficialment, el Govern no renuncia a cap dels objectius. "Ens devem als catalans, hem traçat camins molt concrets i els continuarem defensant", deixava clar la portaveu, Sílvia Paneque, fa uns dies.
Altra cosa és que es puguin complir amb govern de PP i Vox a Espanya. Per això, a Palau fa temps que vinculen, de manera més o menys explícita, el compliment dels acords amb la continuïtat de Sáncehz: "La millor manera d'assegurar que els objectius es puguin complir és amb un govern de progrés". La carpeta de l'habitatge, prioritària pel Govern, també quedaria en dubte amb un govern obertament contrari a la intervenció del mercat. En els darrers dies, els socialistes han fet un pas més i ja adverteixen que, si Feijóo i Abascal arriben a la Moncloa, els trets d'identitat de Catalunya també estan en risc. Fonts del partit apunten que les singularitats del país, com la llengua i la cultura, l'autogovern o el finançament singular també es posarà en qüestió si la dreta i l'extrema dreta guanyen les eleccions, un escenari que d'altra banda preveuen totes les enquestes.
El relat de la normalització, qüestionat
Illa ha gaudit fins ara d'una relació preferent amb Sánchez, que li ha permès jugar "amb xarxa" i enfortir el relat de la normalització institucional després del procés. Amb els principals líders independentistes finalment amnistiats -del Govern de l'1-O falta només Carles Puigdemont-, l'arribada d'un executiu obertament hostil a la Moncloa suposaria un canvi de rasant per a la legislatura catalana i un previsible augment de la conflictivitat, que el president ha evitat fins ara. En precampanya -i en campanya serà igual- Illa ha estat dur amb Feijóo. S'ha atrevit a pronosticar que no serà president perquè "no entén Catalunya" o garantir que el Govern plantarà cara en la defensa de la llengua i l'autogovern de Catalunya, i també furgarà en el fet que Feijóo s'ha "rendit" a les exigències d'Abascal, amb l'exemple més clar de Tarragona, on el PP ha renunciat a presentar-se al Senat per concentrar el vot en l'extrema dreta. Els populars, a banda de dards contra la llengua, ha promès més presència de l'Estat a Catalunya i aturar la reforma del finançament.
L'aliança Estat-Generalitat, trencada
A Catalunya, les enquestes són bones per al PSC i apunten que revalidarà la victòria. A la sala de màquines del PSC situen els 19 diputats com a punt de partida i esperen poder millorar la representació obtinguda del 2023 de la mà de Meritxell Batet, apartada de la primera línia. En aquesta tasca, Illa tindrà un paper destacat com a líder del partit i principal puntal de Sánchez, un rol que, si es compleixen els sondejos, derivarà en el d'última trinxera socialista a l'Estat. Fins ara, missatges sincronitzats entre Ferraz i Palau per aprofitar, per exemple, la patinada d'Alberto Núñez Feijóo amb les pensions, entonar el "no tots som iguals" després de la dimissió d'Óscar Puente, o alimentar l'optimisme després de les victòries progressistes al Brasil -Illa recorda sovint que Flávio Bolsonaro s'ha pugat del país després de perdre les eleccions-, a Israel -els àrabs tenen la clau per fer fora Netanyahu- o al Estats Units.
L'aliança Estat-Generalitat, política però també discursiva, tambe quedarà es trencarà si Feijóo arriba a la Moncloa. A banda de certificar dos models diferents, és previsible que el to canviï i que l'entrada que fins ara ha tingut la Generalitat a la Moncloa sigui més complicada. En aquest nou escenari, el president es trobarà en un terreny inexplorat fins ara: governar Catalunya amb l'oposició explícita de Madrid. I les preguntes es multipliquen: Illa passarà de la lleialtat institucional a plantar cara a Estat? De la col·laboració entre administracions a constatar el conflicte obert? Mantindrà el to confrontatiu que fins ara ha exhibit en campanya contra Feijóo i Abascal? Sense en beneplàcit de l'Estat, l'agenda d'Illa, el relat de l'estabilitat i l'encaix de Catalunya a Espanya queden tocats. El president, bolcat en la campanya per salvar l'aliat Sánchez, haurà de decidir quin rumb pren si canvia el vent de Madrid.
