11
d'abril
de
2023, 19:30
Actualitzat:
19:35h
"El conflicte amb l'Estat porta massa temps enquistat", ha assenyalat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Ho ha fet en la compareixença extraordinària després de la cita setmanal del consell executiu, durant la qual ha posat les llums llargues sobre la situació política -especialment pel que fa a l'acord de claredat- i ha analitzat les urgències derivades de la sequera persistent, circumstància que amenaça el Govern amb una guerra de l'aigua a les portes de les eleccions municipals. Aragonès fa mesos que malda per obtenir fruits concrets del diàleg mentre va resolent urgències -la pandèmia, la guerra a Ucraïna, ara la manca de pluja- i va trampejant situació de minoria parlamentària que li complica l'agenda legislativa.
Amb la revifada que pretén insuflar a l'acord de claredat, el president protagonitza una maniobra amb múltiples lectures: dotar la legislatura catalana d'un objectiu concret en clau de procés, fins ara exclusivament centrat en reduir els efectes de la repressió; situar la resta d'actors de l'independentisme davant del mirall -en especial Junts- per tal que es plantegin alternatives al full de ruta del Govern; i mirar de tenir una proposta concreta de cara a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions espanyoles de finals del 2023, en cas que el líder del PSOE estigui en disposició de sumar una majoria similar a l'actual, polièdrica i delicada.
Aquestes són les claus per entendre el moviment d'Aragonès, que tindrà una fase específica abans de les municipals -la definició del marc de resolució del conflicte, és a dir, de com ha de ser el referèndum acordat-, però que no arrencarà del tot fins després del 28-M. A Palau no volen que la dinàmica electoral generi encara més suspicàcies entre tots els actors.
Qui difícilment formarà part d'aquest pacte és la CUP, que avui ha criticat la proposta d'Aragonès perquè parteix de la base "fal·laç" que l'Estat permetrà un referèndum a Catalunya. Els anticapitalistes han advertit que només participaran de la trobada si serveix per "consensuar com avançar" cap a la independència. "La qüestió és saber a què ens convoquen", ha dit la diputada Laia Estrada. La resta de partits s'han tornat a oposar, com ja van fer fa uns mesos al Parlament, a la iniciativa del president.
En aquesta branca s'hi situa l'acord de claredat, que en funció de l'opinió dels experts pot fer portar el debat cap al percentatge de participació -més del 50%- i de vots favorables -55%- que van plantejar els republicans en l'últim congrés. Aragonès vol accelerar cap al referèndum pactat, però d'obstacles en trobarà tant dins com fora de l'independentisme. De com se'n surti en pot dependre la reelecció el 2025: per sortir-se'n, necessita un propòsit en clau de procés.
Amb la revifada que pretén insuflar a l'acord de claredat, el president protagonitza una maniobra amb múltiples lectures: dotar la legislatura catalana d'un objectiu concret en clau de procés, fins ara exclusivament centrat en reduir els efectes de la repressió; situar la resta d'actors de l'independentisme davant del mirall -en especial Junts- per tal que es plantegin alternatives al full de ruta del Govern; i mirar de tenir una proposta concreta de cara a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions espanyoles de finals del 2023, en cas que el líder del PSOE estigui en disposició de sumar una majoria similar a l'actual, polièdrica i delicada.
Aquestes són les claus per entendre el moviment d'Aragonès, que tindrà una fase específica abans de les municipals -la definició del marc de resolució del conflicte, és a dir, de com ha de ser el referèndum acordat-, però que no arrencarà del tot fins després del 28-M. A Palau no volen que la dinàmica electoral generi encara més suspicàcies entre tots els actors.
Horitzó 2024: una proposta per a Sánchez
En més d'una ocasió, Aragonès ha assenyalat públicament que el PSOE, si vol continuar a la Moncloa, haurà d'entendre's amb ERC. I això vol dir, essencialment, que la propera investidura -segons les aspiracions dels republicans- haurà de ser més exigent que la de principis del 2020, quan es va arrencar el compromís de la taula de diàleg. La posició de força d'ERC és que seran una força indispensable si Sánchez està en disposició d'optar a la reelecció davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo; la posició de força dels socialistes és que poden pressionar els republicans amb l'argument que, si no pacten amb ells, vindran la dreta i l'extrema dreta. El PSC ja va votar en contra de l'acord de claredat al setembre i el PSOE ha fet saber, en ple any electoral, que la taula de diàleg està amortitzada. I que, de referèndum, res de res.Què plantejarà Junts?
Fonts governamentals assenyalaven, poc després de la roda de premsa d'Aragonès, que un dels motius de posar en marxa definitivament l'acord de claredat és fer mullar la resta d'actors de l'independentisme, en especial Junts. "Què proposaran?", es preguntaven els mateixos actors. El president, especialment des que la formació fundada per Carles Puigdemont va decidir voluntàriament abandonar el Govern, els ha desafiat a plantejar una "alternativa viable" que, segons Junts, ha d'estar estructurada al voltant de la "confrontació". Puigdemont, en un tuit especialment llarg, ha carregat amb duresa contra Aragonès, a qui ha acusat de voler "imposar" una proposta que ja va ser rebutjada per la cambra catalana. Laura Borràs, presidenta del partit, s'ha expressat en termes similars. La unitat estratègica està congelada des de l'1-O.La proposta d’acord de claredat va ser rebutjada pel Parlament. És indiscutible que no té el consens necessari.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 11, 2023
Les propostes de referèndum acordat amb Espanya han estat rebutjades cada vegada que s’han plantejat. Ni disposant del poder per investir president de Govern espanyol…
Crítiques de la CUP; els comuns, expectants
La resta del sobiranisme ha marcat distància amb la proposta d'Aragonès. Fins i tot els comuns, que ja van proposar un acord de claredat fa uns anys de la mà de Xavier Domènech, s'han mostrat reticents amb el moviment del president. El portaveu, David Cid, ha retret a Aragonès que posi l'acord de claredat sobre la taula en funció dels seus interessos polítics, i que ho faci sense tenir un consens previ. Per això, els comuns han demanat treballar-ho amb seriositat i buscant acords amb les diverses forces polítiques.Qui difícilment formarà part d'aquest pacte és la CUP, que avui ha criticat la proposta d'Aragonès perquè parteix de la base "fal·laç" que l'Estat permetrà un referèndum a Catalunya. Els anticapitalistes han advertit que només participaran de la trobada si serveix per "consensuar com avançar" cap a la independència. "La qüestió és saber a què ens convoquen", ha dit la diputada Laia Estrada. La resta de partits s'han tornat a oposar, com ja van fer fa uns mesos al Parlament, a la iniciativa del president.
Un propòsit per ser reelegit
El gir d'ERC posterior a la tardor del 2017 -es va passar de pressionar per declarar la independència a abraçar el diàleg amb l'Estat- no es qüestiona a les files republicanes, en bona mesura perquè tenir la presidència de la Generalitat ajuda a cohesionar internament. Al mateix temps, però, s'esperen més resultats del diàleg, que sempre ha tingut dues potes: posar fi a la repressió -la reforma del codi penal és la consecució més nítida, tot i que la interpretació que n'ha fet la justícia no sempre ha jugat a favor d'ERC- i caminar cap a l'autodeterminació.En aquesta branca s'hi situa l'acord de claredat, que en funció de l'opinió dels experts pot fer portar el debat cap al percentatge de participació -més del 50%- i de vots favorables -55%- que van plantejar els republicans en l'últim congrés. Aragonès vol accelerar cap al referèndum pactat, però d'obstacles en trobarà tant dins com fora de l'independentisme. De com se'n surti en pot dependre la reelecció el 2025: per sortir-se'n, necessita un propòsit en clau de procés.