20
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
10:54h
El catedràtic de Filosofia Política a la Universitat del País Basc Daniel Innerarity (Bilbao, 1959) ha analitzat el futur de la llibertat i els nous paisatges ideològics en un diàleg organitzat per l'associació Acció Catalana amb la col·laboració de Nació. Amb el títol La llibertat democràtica (Galaxia Gutenberg), que és com es titula el seu darrer llibre, l'acte ha estat moderat per Carme Rocamora, redactora de la secció política de Nació.
El professor basc ha analitzat l'estat de la democràcia i ha aprofundit sobre els reptes de la política. Però ha posat també la mirada sobre la realitat immediata. Sobre la situació política a Catalunya i a l'Estat, ha assenyalat que "tot dependrà de si es resol el tema de l'amnistia i si hi ha ambició en el problema territorial", reclamant "renunciar a determinades coses". Sobre la resolució del procés, ha afirmat que "totes dues parts hauran de reconèixer que no ha valgut la pena". L'amnistia pot posar fi al procés, ha assenyalat, però caldrà avançar en una nova concepció del poder a l'Estat, amb una "bilateralitat efectiva", en contra del que consideren molts a Madrid, on creuen que el problema es resoldrà "repartint vàliums".
Innerarity ha fet una reivindicació de la política davant dels reptes que afronta la democràcia. Una política especialment necessària en un context com l'actual, de negociacions per conformar una majoria al Congrés. "El professor ha advocat per "llegir els altres i entendre les seves pors". Fins i tot ha aconsellat "llegir el mal i entendre'l". Innerarity ha explicat que va escriure La llibertat democràtica a partir de la perplexitat que li causava escoltar a la dreta parlar de llibertat. Un fet sorprenent en una dreta com l'espanyola, que és de tradició autoritària, amb forts elements reaccionaris. A partir d'aquí, ha explicat que a "una persona de dretes el que més li molesta és que li diguin el que ha de fer. A una persona d'esquerres el que més li molesta és sentir-se exclòs dels processos de decisió".
El pensador ha contraposat dues concepcions de la llibertat, una de més clàssica, de matriu liberal, i la que Innerarity preconitza, que és la concepció republicana del poder i del funcionament de les institucions, en el sentit que li va donar Maquiavel i el pensament modern, i que impliquen una desconfiança envers un poder descontrolat.
El catedràtic de Filosofia ha propugnat, davant de problemàtiques greus, que per assolir certes transformacions, alguns comportaments apareguin com a ridículs més que no pas "decretar" o recórrer sempre a mesures legislatives per resoldre conflictes. Ha advertit contra una "esquerra catecúmena que pot perdre davant una Ayuso", una política que pot connectar amb possibles votants d'esquerres. Ha fet una crida a "desmoralitzar la política" en el sentit de treure càrrega moral a la política.
Daniel Innerarity ha aprofundit en la seva intervenció en la suposada fragilitat de la democràcia i ha assegurat que "podem estar tranquils" pel que fa al risc d'una presa del poder per part de gent armada, però que hi ha riscos, i aquests poden venir d'un "afebliment o d'una incapacitat de la democràcia per abordar els grans desafiaments de la societat". Però ha advertit contra el reduccionisme i la temptació de recórrer a grans paraules per afrontar els reptes de la societat. "Que Aznar convoqui una manifestació a Madrid és una cosa -ha dit-, però això no és un cop d'estat, siguem seriosos".
El professor ha incidit en l'actitud d'un sector de la ciutadania que no se sent interpel·lat pels valors compartit per la majoria de la comunitat. Ha esmentat les opinions generades en un segment social durant la pandèmia. Per això ha defensat la vigència, més que mai, de la política. "La gran justificació de la política -ha assenyalat Innerarity- és que hi ha una gran part de la població que depèn exclusivament de les grans decisions polítiques". En la seva reivindicació de la política, ha advocat també per la necessitat de coneixement en la política, "sense caure en un règim d'experts".
En el seu llibre, Innerarity ha assegurat que venim d'una tradició de dos-cents anys en què s'ha fet un trossejament dels diversos àmbits de la vida social i ara això ja no funciona. "Només podrem solucionar un problema particular si no resolem el problema principal. El primer que s'ha de fer és resoldre el tot". I ha posat com a exemple el que implica el canvi climàtic, que no es pot afrontar des d'un sol país o en un sol dels seus vessants.
El conseller de Drets Socials Carles Campuzano ha presentat Innerarity com un intel·lectual profund i alhora compromès políticament, un pensador navarrès que té Euskal Herria com la seva referència nacional i, per tant, amb una mirada propera al sobiranisme però alhora amb prou distància crítica perquè les seves reflexions siguin especialment enriquidores.
Innerarity és especialista sobre governança i ha estat professor convidat en algunes de les universitats més prestigioses del món, entre elles la Sorbona i la London School of Economics. Alguns dels seus estudis són ja un clàssic del pensament, com La política en temps d'indignació o El futur i els seus enemics. El setmanari francès Le Nouvel Observateur el va incloure en un llistat dels pensadors més influents del món.
La conferència s'ha fet a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya). Amb anterioritat, Acció Catalana, amb voluntat de posar llums llargues sobre el futur del catalanisme i esperonar debats de fons més enllà de la immediatesa política, va organitzar actes sobre el dèficit fiscal amb els economistes Oriol Amat i Miquel Puig, i sobre l'estat del Corredor Mediterrani, amb Josep Vicent Boira.
Acció Catalana va ser un partit polític fundat per Max Cahner que va tenir una vida relativament curta, però que va actuar com a planter del nacionalisme català en cercles polítics. Fa uns mesos va reviscolar com a associació liderada per Carles Campuzano, ara membre del Govern, i va presentar-se en societat en unes jornades a Reus. L'entitat celebrarà la seva segona conferència nacional a Figueres el 21 d'octubre proper.