Josep Borrell, un ministre erosionat per Flandes i Abengoa
El titular d'Afers Estrangers es converteix en un dels membres més pressionats del govern de Pedro Sánchez pel conflicte diplomàtic obert amb la regió belga i la venda d'accions de la companyia energètica
El ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, al Senat
|
Europa Press
En el govern d'equlibris que va confegir Pedro Sánchez per restistir fins al 2020 un cop materialitzada la moció de censura, un dels noms obvis que formarien part de l'alineació del PSOE era el de Josep Borrell. Amb experiència al costat de Felipe González i a nivell internacional -va ser president del Parlament Europeu-, Borrell s'havia convertit en un entusiasta participant en les manifestacions de Societat Civil Catalana i era habitual veure'l als mitjans estatals combatent l'independentisme. Des de la cartera d'Afers Estrangers, ja al capdavant de la diplomàcia espanyola, el nou ministre es va posar un objectiu clar: combatre el relat sobiranista a l'exterior. Quatre mesos després, es troba immers en un conflicte diplomàtic amb Flandes i pressionat per la venda ombrívola d'unes accions d'Abengoa que han dut l'oposició a demanar-li explicacions.
En el cas de la regió belga, Borrell ha admès que existeix un xoc i que l'Estat està obligat a donar-hi "resposta". Tot plegat neix de dos factors rellevants, un de general i un de concret. En el plànol general, Bèlgica ha estat un país que ha tombat les euroordres contra els exiliats catalans, i que en cap moment s'ha prestat a la retòrica de la diplomàcia espanyola sobre els "fugits", membres de l'anterior Govern. En el plànol concret, el conflicte existeix amb el president del parlament flamenc, Jan Peumans.
Geert Bourgeois, ministre president de Flandes, convocarà l'ambaixadora espanyola en ple xoc diplomàtic motivat pel procés català
En una carta a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, Peumans va assegurar que Espanya "és incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica" perquè té "presos polítics". "Cap país que es respecti pot tolerar comentaris com aquest", ha reflexionat Borrell des del Congrés. El govern espanyol ha retirat l'acreditació diplomàtica al representant de Flandes a l'Estat.
"Espanya no pot permetre's que, una vegada i una altra, el president d'un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea", creu Borrell. El ministre-president Flandes, Geert Bourgeois, convocarà l'ambaixadora espanyola a Bèlgica per tractar la qüestió. El Govern, en un comunicat, ha lamentat la decisió de retirar l'acreditació i ha indicat que té intenció de "reforçar" la relació amb Flandes, on Carles Puigdemont va fer el primer viatge oficial com a president el maig del 2016. "La decisió del govern espanyol és contrària al principi de respecte al dret dels ciutadans i els seus representants electes a expressar la seva opinió lliurement", ha expressat el departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència en el comunicat.
A Peumans el van advertir tres vegades, segons la versió de l'executiu espanyol. El ministre, bel·ligerant i crític amb la representació exterior catalana -ha desitjat tenir els mateixos recursos que el Diplocat, malgrat que són ínfims en comparació amb el cost de l'aparell diplomàtic estatal, i ha activat un recurs contra la reobertura de delegacions de la Generalitat-, ha modulat el discurs en funció de l'interlocutor. En una entrevista a la BBC, va defensar que "preferiria" que els presos polítics estiguessin en llibertat. Una afirmació que s'ha anat estenent entre els membres del govern espanyol -la vicepresidenta Carme Calvo va fer consideracions similars a La Vanguardia-, però que de moment no s'ha traduït en moviments concrets de la Fiscalia.
El passat d'Abengoa
Flandes no és l'únic front obert del responsable de la diplomàcia espanyola. Borrell ha admès que va cometre "un error" en vendre accions d'Abengoa al desembre de 2015 i, encara que ha mantingut la versió segons la qual no va disposar d'informació privilegiada, ha donat a entendre que no recorrerà la sanció perquè, ara que és ministre, no sembli un conflicte d'interès. Preguntat pel PP en el ple del Congrés, ha reconegut que l'operació "no va ser adequada pel moment en què es va produir i per l'aparença d'irregularitat que va poder generar". "Va ser un error, una falta administrativa, segons la legislació espanyola, i que no afecta les condicions d'idoneïtat per a exercir la meva funció ministerial", ha considerat.
