19
d'octubre
del
2023
El president d'ERC, Oriol Junqueras, viatjarà la setmana vinent a Irlanda i Irlanda del Nord per mantenir reunions amb dirigents del Sinn Féin, segons ha pogut saber Nació. Junqueras es trobarà amb l'històric president del partit Gerry Adams i amb el president del parlament d'Irlanda del Nord, Alex Maskey. També es reunirà amb l'actual presidenta del partit republicà irlandès, Mary Lou McDonald, i amb el seu portaveu principal, Declan Kearney. L'any 2020, els republicans irlandesos van guanyar les eleccions a Irlanda -tot i que el bloqueig dels unionistes fa que no hi hagi parlament-, i fa uns mesos, el maig, també va guanyar les eleccions al Nord.
El viatge de Junqueras s'emmarca en la relació de cooperació i col·laboració entre ERC i el Sinn Féin, un "aliat europeu" dels republicans i que ha acompanyat el procés de negociació impulsat els darrers anys per mirar de resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. L'objectiu principal del viatge és estrènyer aquestes relacions i la col·laboració en les estratègies negociadores de les dues formacions. Junqueras passarà per Dublín, Cork i Belfast.
Junqueras, que estarà acompanyat per l'eurodiputat Jordi Solé, també aprofitarà per aprofundir en les claus dels Acords de Divendres Sant. La via irlandesa és una de les experiències que ERC té en compte com a mecanisme per resoldre el conflicte amb l'Estat, juntament amb l'exemple del Quebec o el de Montenegro. En tot cas, el viatge ha de servir per "conèixer les claus" de la via pactada entre Irlanda i el Regne Unit, i intercanviar impressions sobre aquesta qüestió amb els dirigents del Sinn Féin.
A principis d'any, Pere Aragonès i la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, també van viatjar a Irlanda per reunir-se amb la Conradh na Gaeilge, la principal organització de defensa i promoció de la llengua irlandesa, i també van mantenir trobades amb McDonald i amb la líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i vicepresidenta del partit, Michelle O'Neill. El partit es va comprometre a reconèixer una Catalunya independent si arriba a governar Irlanda, i la seva presidenta és partidària del referèndum acordat.
Entre els actors destacats d'aquella entesa hi havia Tony Blair, primer ministre del Regne Unit, i Bertie Ahern, primer ministre irlandès. També dirigents com Gerry Adams, líder del Sinn Féin, i David Trimble, del Partit Unionista de l'Ulster, i David Hume, del Partit Social Demòcrata i Laborista. Hi van tenir un paper clau també els Estats Units, de la mà de l'exsenador George Mitchell, home de confiança de Bill Clinton.
Anys abans, el 1993 en la declaració de Downing Street, es van posar les bases de l'acord. El Regne Unit es comprometia a acceptar la decisió del poble d'Irlanda. La clau de volta de l'acord, a banda d'un autogovern important i la retirada de les tropes britàniques, va ser deixar en mans dels ciutadans d'Irlanda del Nord el futur polític del territori, sigui continuar com a part del Regne Unit o bé integrar-se a Irlanda, posició que defensa el Sinn Féin. En altres paraules, establir que l'estatus constitucional d'Irlanda del Nord vindrà determinat per la voluntat dels que hi viuen i acceptada pels governs de Londres i Dublín.
El viatge de Junqueras s'emmarca en la relació de cooperació i col·laboració entre ERC i el Sinn Féin, un "aliat europeu" dels republicans i que ha acompanyat el procés de negociació impulsat els darrers anys per mirar de resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. L'objectiu principal del viatge és estrènyer aquestes relacions i la col·laboració en les estratègies negociadores de les dues formacions. Junqueras passarà per Dublín, Cork i Belfast.
Junqueras, que estarà acompanyat per l'eurodiputat Jordi Solé, també aprofitarà per aprofundir en les claus dels Acords de Divendres Sant. La via irlandesa és una de les experiències que ERC té en compte com a mecanisme per resoldre el conflicte amb l'Estat, juntament amb l'exemple del Quebec o el de Montenegro. En tot cas, el viatge ha de servir per "conèixer les claus" de la via pactada entre Irlanda i el Regne Unit, i intercanviar impressions sobre aquesta qüestió amb els dirigents del Sinn Féin.
A principis d'any, Pere Aragonès i la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, també van viatjar a Irlanda per reunir-se amb la Conradh na Gaeilge, la principal organització de defensa i promoció de la llengua irlandesa, i també van mantenir trobades amb McDonald i amb la líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i vicepresidenta del partit, Michelle O'Neill. El partit es va comprometre a reconèixer una Catalunya independent si arriba a governar Irlanda, i la seva presidenta és partidària del referèndum acordat.
Què són els Acords de Divendres Sant?
Els governs irlandès i britànic, i els diferents partits polítics, entre ells el Sinn Féin, van signar els Acords de Divendres Sant, o Acord de Belfast, el 10 d'abril de 1998, ara fa 25 anys. Això va permetre acabar amb 30 anys de conflicte armat a Irlanda del Nord i que l'IRA (Irish Republican Army) abandonés l'activitat armada. L'acord va ser ratificat en referèndum pels ciutadans d'Irlanda i d'Irlanda del Nord.Entre els actors destacats d'aquella entesa hi havia Tony Blair, primer ministre del Regne Unit, i Bertie Ahern, primer ministre irlandès. També dirigents com Gerry Adams, líder del Sinn Féin, i David Trimble, del Partit Unionista de l'Ulster, i David Hume, del Partit Social Demòcrata i Laborista. Hi van tenir un paper clau també els Estats Units, de la mà de l'exsenador George Mitchell, home de confiança de Bill Clinton.
Anys abans, el 1993 en la declaració de Downing Street, es van posar les bases de l'acord. El Regne Unit es comprometia a acceptar la decisió del poble d'Irlanda. La clau de volta de l'acord, a banda d'un autogovern important i la retirada de les tropes britàniques, va ser deixar en mans dels ciutadans d'Irlanda del Nord el futur polític del territori, sigui continuar com a part del Regne Unit o bé integrar-se a Irlanda, posició que defensa el Sinn Féin. En altres paraules, establir que l'estatus constitucional d'Irlanda del Nord vindrà determinat per la voluntat dels que hi viuen i acceptada pels governs de Londres i Dublín.