07
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
22:28h
El Sinn Fein ha guanyat les eleccions d'aquest cap de setmana a Irlanda del Nord per primera vegada a la història. Els republicans partidaris de la reunificació amb la República d'Irlanda s'han imposat als comicis de la regió amb almenys 27 diputats i un estret marge per davant dels unionistes britànics del Partit Unionista Democràtic (DUP), que han aconseguit com a mínim 24 escons. Aquest dissabte al vespre s'han adjudicat 87 dels 90 diputats, per la qual cosa el DUP ja no té possibilitats de superar el Sinn Fein.
Michelle O'Neill es podria convertir en la nova primera ministra de l'Ulster. Podria. Perquè l'escenari és més complicat. Els resultats en global dels republicans irlandesos són menors que els del 2017, amb una pèrdua del 2,5% dels suports, però encara pitjors són els de l'unionisme, que recula en un 3,5%. Això s'explica perquè tant l'Alliance com els Verds han sumat un 4% respecte d'ara fa cinc anys.
El territori viu una situació de bloqueig polític que no serà gens fàcil de resoldre. Segons els Acords de Divendres Sant, subscrits el 1998 i que van posar fi al conflicte armat que durava dècades, l'Ulster ha de ser governat per un executiu de concentració que aplegui nacionalistes republicans i unionistes probritànics. Les forces principals d'aquests blocs continuen sent el nacionalista Sinn Fein i el Partit Democràtic Unionista (DUP), que presidia l'actual coalició fins al febrer passat, quan va trencar el govern. Bàsicament, perquè no accepta el tracte diferenciat per a l'Ulster que va acceptar Boris Johnson en el moment de negociar el Brexit.
Jeffrey Donaldson, el líder del DUP, ha adoptat una posició intransigent i pot mantenir el bloqueig encara que hagi perdut les eleccions. La professora Leslie-Ann Daniels, investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i especialista en conflictes i postconflictes, explicava a NacióDigital que si el DUP no accepta formar govern amb el Sinn Fein, serà Londres qui agafarà el control directe de l'Ulster. "Una cosa que ja va passar durant la Covid i que, en el fons, a l'unionisme ja li va bé, encara que sigui del tot antidemocràtic", assegurava.
El Brexit ho complica tot
En sortir el Regne Unit de la unió duanera, Irlanda del Nord va quedar en una situació especial. Els unionistes exigeixen trencar amb el protocol especial creat per a l'Ulster després del Brexit. El protocol va establir controls duaners al mar d'Irlanda, creant una situació diferenciada entre Irlanda del Nord i Gran Bretanya.
Els acords de Divendres Sant impedien fixar una frontera dura entre les dues Irlandes. Per això, en el moment de negociar el Brexit, el primer ministre conservador, Boris Johnson, va acordar amb Brussel·les que Irlanda del Nord continuaria en el mercat únic i la unió duanera de manera temporal.
D'aquesta manera, els productes que arriben a l'Ulster provinents de Gran Bretanya passen per control de duana. Això ha acabat irritant els unionistes -teòrics aliats dels conservadors al Parlament de Londres- i ha creat conflictes comercials. Aquest és un dels rerefons del bloqueig polític a Belfast.
Per Leslie-Ann Daniels, a curt termini, el triomf del Sinn Fein, malgrat la seva simbologia, tindrà poc impacte en la situació de l'Ulster: "El Sinn Fein ha fet una campanya en què no ha parlat del conflicte ni de la reunificació, sinó de lloguers, crisi econòmica i inflació. Això assenyala els límits de la política identitària".
Canvi també a Irlanda?
L'ascens del Sinn Fein es correspon a un moment dolç per a la formació que durant anys va ser el braç polític de l'IRA. En les eleccions a la República d'Irlanda del febrer del 2020, el Sinn Fein, liderat per Mary Lou McDonald, va arribar en primera posició en vots (no en escons) i el seu èxit va forçar una aliança entre els dos partits tradicionals, el Fianna Fail iel Fine Gael, tots dos de centredreta i que van barrar el pas a un Sinn Fein presentat com a "radical" i "populista". Bufen aires de canvi a Irlanda.
Michelle O'Neill es podria convertir en la nova primera ministra de l'Ulster. Podria. Perquè l'escenari és més complicat. Els resultats en global dels republicans irlandesos són menors que els del 2017, amb una pèrdua del 2,5% dels suports, però encara pitjors són els de l'unionisme, que recula en un 3,5%. Això s'explica perquè tant l'Alliance com els Verds han sumat un 4% respecte d'ara fa cinc anys.
A historic day.
— Michelle O’Neill (@moneillsf) May 6, 2022
We will work hard for everyone. pic.twitter.com/WJi2slw5WW
El territori viu una situació de bloqueig polític que no serà gens fàcil de resoldre. Segons els Acords de Divendres Sant, subscrits el 1998 i que van posar fi al conflicte armat que durava dècades, l'Ulster ha de ser governat per un executiu de concentració que aplegui nacionalistes republicans i unionistes probritànics. Les forces principals d'aquests blocs continuen sent el nacionalista Sinn Fein i el Partit Democràtic Unionista (DUP), que presidia l'actual coalició fins al febrer passat, quan va trencar el govern. Bàsicament, perquè no accepta el tracte diferenciat per a l'Ulster que va acceptar Boris Johnson en el moment de negociar el Brexit.
Jeffrey Donaldson, el líder del DUP, ha adoptat una posició intransigent i pot mantenir el bloqueig encara que hagi perdut les eleccions. La professora Leslie-Ann Daniels, investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i especialista en conflictes i postconflictes, explicava a NacióDigital que si el DUP no accepta formar govern amb el Sinn Fein, serà Londres qui agafarà el control directe de l'Ulster. "Una cosa que ja va passar durant la Covid i que, en el fons, a l'unionisme ja li va bé, encara que sigui del tot antidemocràtic", assegurava.
El Brexit ho complica tot
En sortir el Regne Unit de la unió duanera, Irlanda del Nord va quedar en una situació especial. Els unionistes exigeixen trencar amb el protocol especial creat per a l'Ulster després del Brexit. El protocol va establir controls duaners al mar d'Irlanda, creant una situació diferenciada entre Irlanda del Nord i Gran Bretanya.
Els acords de Divendres Sant impedien fixar una frontera dura entre les dues Irlandes. Per això, en el moment de negociar el Brexit, el primer ministre conservador, Boris Johnson, va acordar amb Brussel·les que Irlanda del Nord continuaria en el mercat únic i la unió duanera de manera temporal.
D'aquesta manera, els productes que arriben a l'Ulster provinents de Gran Bretanya passen per control de duana. Això ha acabat irritant els unionistes -teòrics aliats dels conservadors al Parlament de Londres- i ha creat conflictes comercials. Aquest és un dels rerefons del bloqueig polític a Belfast.
Per Leslie-Ann Daniels, a curt termini, el triomf del Sinn Fein, malgrat la seva simbologia, tindrà poc impacte en la situació de l'Ulster: "El Sinn Fein ha fet una campanya en què no ha parlat del conflicte ni de la reunificació, sinó de lloguers, crisi econòmica i inflació. Això assenyala els límits de la política identitària".
Canvi també a Irlanda?
L'ascens del Sinn Fein es correspon a un moment dolç per a la formació que durant anys va ser el braç polític de l'IRA. En les eleccions a la República d'Irlanda del febrer del 2020, el Sinn Fein, liderat per Mary Lou McDonald, va arribar en primera posició en vots (no en escons) i el seu èxit va forçar una aliança entre els dos partits tradicionals, el Fianna Fail iel Fine Gael, tots dos de centredreta i que van barrar el pas a un Sinn Fein presentat com a "radical" i "populista". Bufen aires de canvi a Irlanda.