Mantenir, reconquerir i recosir. Aquestes són les
tres prioritats que apareixen en el mapa de
Junts de cara a les
eleccions municipals del proper 28 de maig, pràcticament a la cantonada. A la sala de màquines de la formació fa mesos que treballen per arribar-hi en la millor forma possible, perquè s'hi juguen no només el poder local, sinó també la capacitat de tenir capil·laritat al territori al mateix nivell que la tenia l'antiga
Convergència. Una tasca, aquesta de disposar d'una xarxa àmplia arreu de tot el país, que ha ocupat bona part de les tasques de
Jordi Turull com a secretari general i dels seu adjunt,
David Saldoni, perquè el trencament amb el
PDECat de l'estiu del 2020 va deixar ferides que amb el temps s'han curat -la majoria- o enquistat.
En certa manera, Junts juga dues partides en paral·lel. La primera és la de Barcelona, que s'emporta bona part dels focus, sota el lideratge de
Xavier Trias, que fins ara ha disposat de mans lliures per dur a terme l'estratègia que ha considerat més convenient als seus interessos -en cas contrari no hauria tornat a primera fila- i
per fitxar per a la seva llista els noms que més el convencien. I, al mateix temps, la formació que presideix
Laura Borràs -
pendent de sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)- aspira a preservar els feus i, fins i tot, recuperar-ne d'altres que havien estat a les seves mans i es van escapar el 2019.
Girona i Vic, les joies (renovades) de la corona
Les dues ciutats tenen alcaldesses de Junts -
Marta Madrenas i
Anna Erra- i
totes dues presenten relleus de cara al 28-M. En el cas de Girona, Madrenas ha deixat pas a
Gemma Geis, exconsellera de Recerca i Universitats, que tindrà la responsabilitat de mantenir el poder que
Carles Puigdemont va conquerir el 2011 després d'una llarga hegemonia del
PSC. En el cas de Vic, Erra ha decidit plegar -el seu nom apareix vinculat a un possible relleu de Borràs a la presidència del Parlament en cas de sentència ferma- després de dos mandats, l'últim amb majoria absoluta. La substitueix
Albert Castells, regidor del seu equip. Una altra capital de comarca de l'interior com és
Olot també apareix en el paisatge, amb un
Pep Berga que pretén mantenir la majoria absoluta obtinguda fa quatre anys. A la Catalunya central i a les comarques gironines -a
Ripoll, per exemple,
Jordi Munell deixa pas després de tres legislatures com a alcalde- Junts hi té especial prèdica a rebuf de la figura, encara present, de Puigdemont. I, a
Manresa,
Ramon Bacardit s'estrena per arribar al poder perdut per 81 vots el 2019.
Fitxatges i maniobres per mantenir ciutats
El repte principal que afrontaven Turull i Saldoni -i abans Jordi Sànchez en la seva etapa com a secretari general- era tornar a aglutinar sota el mateix paraigua els dirigents que havien quedat disgregats pel trencament de l'espai postconvergent. La tasca s'ha fet amb discreció, i ha tingut efectes positius per a Junts:
Marc Castellses presentarà sota aquesta marca el 28-M a Igualada, i passarà el mateix amb
Xavier Fonollosa, de
Martorell, una de les poques ciutats del Baix Llobregat en què el partit disposa de l'alcaldia. Fonollosa va ser membre de l'executiva del PDECat i, en el moment del trencament, no va fer el salt amb Puigdemont. Junts, a banda, ha desplegat una estratègia basada en apadrinar relleus d'alcaldes de ciutats rellevants com
Reus -
Carles Pellicer- o
Vilafranca del Penedès -
Pere Regull- per evitar competència. Tots dos es van alinear amb el PDECat després de la ruptura, però se n'han acabat allunyant. I es tracta del mateix que ha passat a
Figueres, on
Jordi Masquef també ha transitat cap a l'espai de Junts.
Places en disputa postconvergent
Que hi hagi hagut acostaments en bona part dels municipis potencialment conflictius per als interessos de Junts -la disgregació del vot hauria implicat facilitar la feina a ERC i al PSC- no vol dir que hagin deixat d'existir competència. És el que passarà, per exemple, a
Mollerussa.
Marc Solsona, alcalde de la localitat des del 2011, es presenta sota una
marca local apadrinada pel PDECat, però hi tindrà Junts al davant. Els nacionalistes es presentaran a Girona sota el lideratge de
Carles Ribas, que prové del
Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de
Marta Pascal, però difícilment competirà amb Geis per la victòria. La plataforma del PDECat, anomenada Ara Pacte Local, té preparades 170 candidatures arreu del país, de manera que la disputa hi serà. Desigual, en tot cas, però tot ha anat basculant cap a la marca de Junts.
Banyoles, amb el suport de Mas
La capital del Pla de l'Estany és un feu postconvergent liderat per
Miquel Noguer, que també presideix la
Diputació de Girona. A banda del poder que representa en clau territorial, Noguer també és rellevant perquè ha fet el salt a Junts i perquè el cap de setmana passat es va fer acompanyar per l'exconseller
Jaume Giró i per l'expresident
Artur Mas. La primera presència no és tan noticiable -Giró és, de llarg, un dels més sol·licitats per fer presentacions territorials
des que va veure's obligat a deixar el Govern amb el trencament amb ERC-, però la segona sí que suposa una novetat. Una novetat, per cert, que en les properes setmanes ho deixarà de ser tant, perquè Mas té intenció de presentar candidats allà on li ho demanin. Amb la condició, això sí, que siguin pobles i ciutats on s'hagi recosit tot l'espai. Serà el primer pas d'un retorn a primera fila? L'expresident, en el seu dia, va esquivar fer el pas a Junts, però el 2019 ja va fer campanya. Mai és taxatiu del tot a l'hora de negar en públic un retorn a les altes responsabilitats.
Se'n sortirà Trias a Barcelona?
Si fos per l'exalcalde i ara candidat de nou, el PDECat i Junts ja haurien signat una coalició a Barcelona per concórrer a les eleccions municipals. Fa setmanes s'estava ultimant aquesta via -
com va avançar Nació-, però ara la qüestió ha canviat. El partit de Borràs i Turull no tanca la porta a sumar algú que vingui del PDECat -
Joana Ortega és un dels noms que sonen amb força-, però les reticències a una unió, encara que sigui circumstancial, generen dubtes. També perquè els hereus de CDC encara tenen pendent la
causa del 3% a l'Audiència Nacional i Junts sempre ha esquivat qualsevol vincle que els pugui perjudicar al respecte. En tot cas, Trias s'ha allunyat del tronc del discurs del partit que representa: cap referència al procés, cap referència a la confrontació, mà estesa al PSC i discurs d'ordre. La seva voluntat de liderar el front contrari a
Ada Colau passa, almenys per ara, per sobre de tota la resta.
